L'OCDE recepta allargar l'edat de jubilació i ampliar el període del còmput de les pensions a Espanya

MadridUna població cada cop més envellida. És el motiu de fons que porta l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a posar la lupa, any rere any, en el sistema de pensions dels països i, en particular, en la seva sostenibilitat, és a dir, en el fet que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses i que aquestes últimes no suposin un llast per a les generacions futures. Aquest dimecres, Espanya no ha estat una excepció. En el nou estudi econòmic Espanya 2023, que recull una llista de recomanacions en matèria de política econòmica, l'OCDE anticipa que, malgrat la recent reforma del sistema de pensions, Espanya "és possible que necessiti més mesures", sobretot tenint en compte que els pròxims anys es començarà a jubilar la generació del baby boom i que el sistema es tensarà pel que fa a la despesa.

Cal tenir en compte que el que fa l'OCDE és recomanar, i en aquest últim informe les seves recomanacions envien dos missatges principals: cal jubilar-se més tard i cada dia que es treballa ja ha de comptar per després calcular la prestació per jubilació. No són missatges nous –en l'estudi econòmic d'Espanya de l'any 2021 ja els apuntava–, però arriben just després que el govern espanyol hagi enviat a Brussel·les la seva recepta per equilibrar la caixa de la Seguretat Social fins a l'any 2050.

Si bé és cert que durant l'informe l'organisme aplaudeix les mesures desplegades per incrementar els ingressos, com ara haver apujat les cotitzacions socials o aplicat l'anomenada "quota de solidaritat" sobre aquelles rendes més altes, també deixa clar que "hi haurà un increment considerable del conjunt de la despesa". Per això recomana allargar la vida laboral i "ajustar-la" a l'esperança de vida. És a dir, posposar l'edat de jubilació més enllà dels 67 anys, com es pretén arribar a Espanya l'any 2027.

Però l'ens no es queda aquí. També obre el tabú de l'ampliació del còmput d'anys per calcular la pensió, cosa que ja va generar una guerra política entre el PSOE i Podem la legislatura anterior perquè sol anar de bracet d'una retallada de la prestació. "Hauria d'ampliar-se el període de càlcul de la pensió, més aviat cap als 40 anys", recomana l'OCDE en el seu informe. La reforma de les pensions preveu ampliar-lo a 29 anys amb la possibilitat d'escollir els 27 millors. "Són decisions molt complicades i un desafiament, però per això cal avisar amb molt de temps [la població]", ha advertit l'economista en cap de l'OCDE, Clare Lombardelli, en roda de premsa aquest dimecres. Finalment, també obre la porta a exigir més anys treballats per tenir accés a la prestació. Ara, per jubilar-se i cobrar una pensió contributiva, una de les condicions que s'han de complir és haver cotitzat com a mínim 15 anys per cobrar la meitat i 37 anys per cobrar la prestació íntegra.

En l'informe publicat aquest dimecres, l'OCDE també aprofita per valorar avenços socials com ara l'increment del salari mínim interprofessional. L'organització reconeix que ha suposat un augment d'ingressos, així com una disminució de la desigualtat sobretot en treballadors joves, però demana al govern espanyol no perdre de vista l'impacte sobre el mercat laboral i la productivitat.

Consolidació fiscal

Però més enllà de les seves recomanacions respecte a reformes estructurals com la de les pensions, l'OCDE també es fixa en la política fiscal i els seus pilars. A curt termini, insta el govern espanyol a retirar les mesures desplegades per ajudar empreses i famílies a afrontar els preus de l'energia i els aliments, que decauen aquest 31 de desembre (cal aprovar un nou decret). L'organisme apunta que, tot i que des de l'estiu "[la inflació general] ha repuntat i la inflació subjacent segueix sent alta", la primera s'ha reduït "significativament" aquest 2023 pel descens dels preus energètics. Per això la seva recomanació és clara: "Aquestes mesures ara s'han d'acabar", afirma l'OCDE.

Per ara, el govern espanyol no ha confirmat si les prorrogarà o no, tot i que el pla pressupostari del 2024 enviat a Brussel·les no les inclou. De fet, això li permet quadrar els comptes davant l'executiu comunitari. En l'acord entre PSOE i Sumar per reeditar la coalició de govern s'ha inclòs una pròrroga de la bonificació del transport públic el 2024.

"Els estímuls haurien d'orientar-se millor cap als més necessitats, especialment cap a les famílies pobres amb menors", apunta l'organisme. Un dels motius pels quals l'OCDE recomana començar a retirar les mesures és per tal d'assolir una "consolidació fiscal necessària". La visió que té l'organització que presideix Mathias Cormann sobre aquest element és menys optimista que la del govern espanyol. L'organització empitjora tant la previsió de deute com de dèficit d'Espanya per a aquest any i el que ve, quan està previst que tornin les regles fiscals. En el cas del deute, el situa en un 109,4% sobre el PIB el 2023 i en un 110% del PIB el 2024. Totes dues xifres, lluny de l'estimació que fa el govern espanyol (108% sobre el PIB aquest any i 106% l'any que ve).

Pel que fa al dèficit, l'organisme deixa en paper mullat la idea d'assolir un saldo negatiu del 3% del PIB l'any 2024. L'ens situa un dèficit del 3,8% del PIB aquest 2023, mentre que de cara al 2024 manté un dèficit del 3,5% del PIB.

La nota positiva la torna a donar el creixement econòmic. L'OCDE torna a revisar a l'alça el creixement del PIB espanyol aquest 2023: 2,5% del PIB, una estimació més bona que la del govern espanyol i el Banc d'Espanya, però retalla el del 2024: del 2% a un 1,5%. L'economia espanyola, però, continuarà sent de les grans economies que més creixeran aquest exercici i el que ve tot i la desacceleració global.

Revisió dels impostos

Una de les claus per eixugar el deute i el dèficit són els ingressos amb els quals pot comptar l'Estat. En aquest sentit, l'OCDE mira a llarg termini i apunta a alguns deures pendents per part d'Espanya en matèria fiscal. L'ens posa el focus en l'IVA reduït d'alguns béns i serveis i recomana apujar-lo. També recomana incrementar el pes d'aquest tribut en productes com l'alcohol i el tabac i caminar cap a una "fiscalitat verda", cosa que ja preveu el Pla de Recuperació. Tot el conjunt de propostes que l'OCDE planteja per incrementar la pressió fiscal suposarien uns 11.300 milions d'euros. En sentit contrari, aposta per una menor fiscalitat sobre el patrimoni i per rebaixar els impostos en el cas de famílies amb fills i pocs ingressos. Això tindria un impacte negatiu per a les arques públiques de fins a 4.500 milions d'euros, segons les estimacions de l'OCDE.