L’OPEP i Rússia maniobren per apujar el preu del petroli
El preu del Brent s’enfila més del 6%, però es manté a preus anteriors a la guerra d’Ucraïna
BarcelonaL'OPEP+, el càrtel de països productors i exportadors de petroli i els seus socis, entre els quals Rússia, volen mantenir com sigui el preu alt del petroli. Aquest dilluns han certificat la decisió, per sorpresa i gens prevista, de reduir, a partir del maig, en 1,6 milions de barrils diaris (Mbd) la seva producció, en un intent de mantenir els elevats preus del cru en els mercats internacionals.
Així, els països que formen part de l'OPEP volen plantejar un pols als bancs centrals que, en la seva lluita contra la inflació, han apujat els tipus d'interès a una velocitat inaudita. Darrere d'aquestes pujades de tipus i hi ha la intenció de refredar l'economia. Apujar els tipus redueix el crèdit i, per tant, el consum i la inversió, una manera d'intentar controlar l'augment de preus.
Però si baixa el consum de les famílies i la inversió, es redueix la despesa de les llars i de les empreses. Entre aquesta despesa hi té un pes important l'energia –que, de fet, és un dels principals factors que han fet créixer els preus– i, per tant, l'augment del preu del diner fa caure el consum de petroli i, a menys demanda, preus més barats. "La previsió és un alentiment de l'economia", apunta el catedràtic d'Economia de la Pompeu Fabra José García Montalvo, cosa que ha fet baixar els preus del petroli. A això, apunta aquest acadèmic, s'afegeix el fet que Rússia "està trobant escletxes" per vendre el seu petroli malgrat els embargaments, i aquest cru que arriba al mercat també redueix els preus.
L'OPEP+ ha ratificat aquest dilluns, en una reunió telemàtica dels 23 estats que en formen part, la reducció "cautelar" de la producció de països com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs o Kuwait. En total, posaran al mercat 1,66 milions de barrils diaris menys. Rússia ha dit que allargarà fins a final d'any la reducció de la seva producció de mig milió de barrils diaris. No és el primer cop en els últims mesos que l'OPEP retalla la producció per mantenir o apujar els preus del cru. L'octubre del 2022 l'OPEP ja va anunciar una retallada de dos milions de barrils diaris.
Altres productors, com els Estats Units, s'han mostrat en desacord amb la retallada, argumentant que cal incrementar la producció per reduir preus i afavorir el creixement econòmic en plena guerra d'Ucraïna.
La decisió de produir menys s'ha traduït immediatament en un augment del preu del petroli. El barril de Brent, de referència a Europa, ha obert la sessió disparant el seu preu en un 8%, tot i això, durant la sessió ha anat moderant la pujada. Aquest dilluns a la tarda pujava, però, més del 6% i el preu se situava fregant els 85 euros. El Texas, de referència als Estats Units, pujava un 6% a l'inici de la sessió.
La UE demana descarbonització
Aquests augments es produeixen després dels forts descensos dels últims dies, que havien portat el preu del petroli a cotitzacions prèvies a la guerra d'Ucraïna. L'any 2022 la cotització del Brent va començar al voltant dels 80 dòlars el barril, però després de l'inici del conflicte el 24 de febrer va iniciar una escalada que el va dur a preus per sobre dels 120 dòlars, i es va mantenir uns mesos per sobre dels 100. Després de l'estiu va emprendre una corba descendent i el març del 2022 va patir forts descensos, cotitzant per sota dels 80 dòlars. Uns preus que no convenen als grans productors, com l'Aràbia Saudita, que necessita la forta entrada de divises que li dona el petroli per mantenir els seus pressupostos, ni Rússia, que ha de pagar l'alt cost econòmic de la invasió d'Ucraïna.
Davant d'aquesta retallada de la producció de petroli, el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, ha apel·lat als socis europeus a accelerar la descarbonització. Breton considera que el moviment de l'OPEP és la mostra que el del petroli "és un mercat artificial". En una entrevista a France Info, el comissari ha afirmat que "després d'aquesta decisió [de l'OPEP] és urgent, veritablement urgent, deixar de ser dependents de les energies fòssils perquè els que les controlen, o almenys en controlen una bona part, juguen amb això". Breton ha recordat que la retallada de la producció es produeix quan el preu del petroli i del gas han baixat a nivells inferiors als d'abans de l'inici de la guerra.
L'impacte en els consumidors
Cal preveure que la pujada del preu del petroli tindrà un impacte directe sobre la butxaca dels consumidors, en forma d'encariment dels carburants, que tradicionalment traslladen de manera ràpida els augments del preu del cru. No obstant això, després d'un any que ha estat una muntanya russa en els preus de l'energia, incloent-hi el petroli, el preu més alt dels carburants es va produir a finals de juny, quan la benzina i el gasoil superaven els 2 euros per litre, amb una pujada superior a la que havia tingut el barril de Brent. Però, des d'aleshores, el preu va anar baixant. L'última setmana, la gasolina costava 1,62 euros el litre i el gasoil 1,54 euros, amb un descens important respecte l'estiu, però inferior a la caiguda del preu registrada pel petroli. Un nou exemple de l'efecte coet-efecte ploma, que diu que els preus dels carburants traslladen ràpidament l'encariment del petroli, però més lentament la baixada de preu del cru.
