L'ordre i la disciplina nipona, claus en l'evacuació de l'avió incendiat a Tòquio

Mentre la cabina del vol 516 de Japan Airlines s'omplia de fum després d'aterrar a Tòquio, la veu d'un nen es va poder sentir per sobre de la confusió a bord. "Sisplau, deixeu-nos sortir ràpidament!", va suplicar, utilitzant un japonès educat malgrat la por que envaïa els passatgers mentre els auxiliars de vol començaven a cridar instruccions. Durant els minuts següents, fins i tot mentre les flames que acabarien devorant l'avió de JAL refulgien fora de les finestretes, es va mantenir l'ordre. Els auxiliars van evacuar els 367 passatgers per les tres portes de sortida considerades més segures i els van enviar un a un pels tobogans d'emergència, sense que es produïssin ferits greus. La majoria ho van deixar tot enrere excepte els mòbils, que servirien per mostrar al món les colpidores escenes.

Tot i que diversos factors van contribuir al que molts han qualificat de miracle a l'aeroport de Haneda –una tripulació de 12 persones ben entrenada; un pilot veterà amb 12.000 hores d'experiència de vol; el disseny i materials avançats de l'avió–, potser el que més va ajudar va ser la relativa absència de pànic a bord durant el procediment d'emergència. "Tot i que vaig sentir crits, la majoria de la gent estava tranquil·la i no es va aixecar del seient, sinó que es va mantenir asseguda i va seguir esperant", va declarar Aruto Iwama, un passatger que va concedir una entrevista al diari The Guardian. "Per això crec que vam poder escapar sense problemes".

Anton Deibe, un passatger de 17 anys d'Estocolm, va coincidir amb aquesta valoració: "La tripulació de cabina va ser molt professional, però es podia veure fins i tot en els seus ulls que estaven espantats". Així i tot, va afegir, "ningú va córrer davant dels altres per salvar-se. Tots van esperar instruccions".

L'endemà de l'incendi de JAL, provocat per una col·lisió a la pista amb un avió de la Guàrdia Costanera japonesa, van començar a emergir pistes sobre què havia provocat el desastre, en el qual van morir cinc membres de la Guàrdia Costanera que es dirigien a ajudar en les tasques d'auxili després del terratrèmol a l'oest del Japó.

En una transcripció de les comunicacions entre la torre de control del trànsit aeri i l'avió de JAL i el dels guardacostes, sembla que es va donar permís al vol comercial per aterrar, mentre que a l'avió de la Guàrdia Costanera se li va dir que "rodés fins al punt d'espera" al costat de la pista. Les autoritats intentaven esbrinar per què l'avió dels guardacostes va acabar a la pista. Takuya Fujiwara, investigador de la Junta de Seguretat del Transport del Japó, va declarar als mitjans que l'agència havia recollit la gravadora de veu –o l'anomenada caixa negra– de l'avió de la Guàrdia Costanera, però que continuava buscant la gravadora de l'avió de Japan Airlines.

En les imatges del vídeo de l'aterratge, l'avió de JAL semblava estar engolit en flames mentre es precipitava per la pista, la qual cosa feia difícil creure que algú pogués haver sortit il·lès del vol. No obstant això, la nau va resistir les flames procedents dels motors durant els 18 minuts que van transcórrer entre l'aterratge de l'avió, a les 17.47, i el moment en què l'última persona va abandonar l'aeronau, a les 18.05, segons va explicar Yasuo Numahata, portaveu de Japan Airlines, en una roda de premsa.

Els experts van assenyalar que, encara que les tripulacions estan entrenades –i els avions de passatgers se sotmeten a proves– per evacuar la cabina en 90 segons en cas d'aterratge d'emergència, el més probable és que les especificacions tècniques de l'Airbus A350-900, de dos anys d'antiguitat, donessin als passatgers del vol una mica més de temps per escapar.

Els tallafocs al voltant dels motors, les bombes de nitrogen en els dipòsits de combustible que ajuden a evitar la combustió immediata i els materials resistents al foc en els seients i el terra van ajudar probablement a mantenir a ratlla les flames, segons Sonya A. Brown, professora titular de disseny aeroespacial de la Universitat de Nova Gal·les del Sud a Sydney (Austràlia). "Tenir un nivell de resistència al foc fa que la progressió inicial sigui més lenta", va dir la doctora Brown en una entrevista telefònica. "Si tenim elements que redueixen la propagació, podem augmentar les possibilitats que tots surtin sans i estalvis".

En un correu electrònic, Sean Lee, portaveu d'Airbus, va dir que l'A350-900 estava equipat amb quatre sortides d'emergència i tobogans que podien utilitzar-se per sortir per tots dos costats de l'avió. L'avió, a més, tenia il·luminació a terra a banda i banda dels passadissos, i "estava compost en gran part de materials compostos, que ofereixen el mateix nivell de resistència al foc que l'alumini", va afegir. Normalment es considera que l'alumini ofereix un alt nivell de protecció contra el foc.

Tant la construcció de l'avió com les instruccions clares de la tripulació de vol i el compliment dels passatgers haurien estat decisius per a l'evacuació segura, va explicar la doctora Brown. "Realment la tripulació de Japan Airlines en aquest cas va actuar extremadament bé –va remarcar–. El fet que els passatgers no s'aturessin a recollir l'equipatge de mà ni alentissin la sortida va ser realment decisiu".

Yasuhito Imai, de 63 anys, un executiu d'una companyia dels afores de Tòquio que tornava des del nord de Hokkaido en el vol, va dir a Jiji Press, un servei de notícies, que l'únic que va treure de l'avió va ser el telèfon mòbil. "La majoria de nosaltres ens havíem tret les jaquetes i estàvem tremolant de fred", va dir. Tot i que alguns nens ploraven i altres cridaven van poder “evacuar gairebé sense pànic”.

Tadayuki Tsutsumi, empleat de Japan Airlines, va dir que el component més important de l'actuació de la tripulació durant una emergència era el “control del pànic” i determinar quines portes de sortida eren més segures per sortir.

Exassistents de vol van descriure el rigorós entrenament i simulacres a què se sotmeten els membres de la tripulació per preparar-se per a emergències. "Quan entrenàvem per als procediments d'evacuació, vam utilitzar repetidament la simulació de fum/foc per assegurar-nos que poguéssim estar mentalment preparats quan situacions com aquestes passessin de veritat", va escriure a Instagram Yoko Chang, exassistent de cabina i instructora d'aspirants a membres de la tripulació. Chang, que no treballava per a JAL, va afegir que les aerolínies exigeixen que els membres de la tripulació de cabina aprovin exàmens d'evacuació cada sis mesos.

Numahata, de Japan Airlines, va dir que 15 persones van resultar ferides durant l'evacuació, cap de gravetat. Kazuki Sugiura, analista d'aviació a Tòquio, va destacar els resultats notables de l’evacuació. "En una situació d'emergència normal, moltes persones resulten ferides", va dir en una entrevista. "Els tobogans d'evacuació es mouen amb el vent i els passatgers cauen un darrere l'altre per les sortides, i per això les persones cauen a terra i, sovint, resulten ferides".

Pel que fa a si una falta de comunicació entre la torre de control del trànsit aeri i un dels avions podria haver causat la col·lisió, Sugiura va dir que "és difícil especular què va passar". El pilot de la Guàrdia Costera “podria haver entès malament” les instruccions del control de trànsit aeri, va afegir.

El que és clar, va afirmar el doctor Brown, és que “no hauríem d'haver tingut un avió preparant-se per enlairar-se i un altre aterrant a la mateixa pista alhora”. Brown va afegir que els membres de la tripulació de l'avió de la Guàrdia Costera, un Bombardier Canada DHC-8-315, probablement van morir "en el mateix impacte" quan els dos avions van xocar.

Hiroshi Sugie, expilot de Japan Airlines, va assegurar que les operacions en què dos avions acaben a la mateixa pista són molt comunes. "Els errors humans poden passar als grans aeroports", va indicar.

Des d'un accident mortal el 1991 a Los Angeles en què un avió Boeing va xocar amb un avió turbohèlix més petit, va dir Sugie, els pilots han de repetir verbalment totes les instruccions de la torre de control de trànsit aeri. Numahata, portaveu de Japan Airlines, va indicar que el capità del vol 516 havia confirmat verbalment el permís per aterrar i ho va repetir a la torre. La tripulació de la Guàrdia Costera també va confirmar instruccions de traslladar-se al punt d'espera.