L'Estat vol suspendre l'impost a l'electricitat per frenar l'augment del rebut de la llum
La vicepresidenta Teresa Ribera atribueix l'escalada del preu a un problema estructural i no al nou sistema de tarifes
BarcelonaEl preu de l’electricitat en el mercat majorista ha sigut aquest dimecres el segon més alt de l’any, quasi 95 euros el megawatt hora (MWh), i ha assolit els nivells del 8 de gener durant el temporal Filomena, només superat en la sèrie històrica per dos dies del gener del 2001. La vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat avui les primeres mesures per frenar un encariment del rebut de la llum.
Ribera ha anticipat que “probablement” el govern espanyol rebaixi de forma temporal la fiscalitat aplicada a l’electricitat, suspenent algun dels seus impostos, com ja es va fer l’any 2018. Llavors, quan feia poc que Ribera havia arribat al govern, va decidir suspendre temporalment l’aplicació de l’impost sobre la generació de l’electricitat del 7%. “No es pot descartar que calgui tornar a fer el que ja vam fer en el seu moment, la suspensió d’uns elements fiscals amb caràcter excepcional i provisional”, ha dit Ribera, sense esmentar concretament cap impost determinat. L'electricitat està gravada amb el 7% per l'impost a la generació i el 21% de l'IVA.
Durant una interpel·lació del PP a la sessió de control en el ple del Congrés, Ribera ha avançat que en les pròximes setmanes l’executiu augmentarà el crèdit pressupostari previst per compensar la indústria per l’increment dels costos de CO2 en uns 100 milions d’euros.
La ministra ha defensat la necessitat d’“una revisió en profunditat” de la fiscalitat associada a les emissions per afavorir l’electrificació, l’eficiència i un repartiment “just” dels costos. No obstant això, ha admès que no descarta “mesures provisionals” fins a l’aprovació d’aquesta reforma fiscal en què ja treballa Hisenda amb el seu grup d’experts.
Problema estructural
L’escalada del preu de l’electricitat coincideix amb l’entrada en vigor, l'1 de juny, del nou rebut de la llum. La ministra l'ha defensat i ha atribuït l’augment del preu al mateix sistema de càlcul en el mercat majorista, ja que les últimes tecnologies que hi entren, que són les més cares i contaminants, marquen el preu de tota la producció. L’augment del preu “no és imputable a un increment real dels costos, sinó a un increment dels costos [pel gas i pels drets d'emissió de CO2] d’aquests combustibles fòssils” dels quals, ha dit Ribera, el sistema elèctric espanyol s’ha d'“anar desfent”.
Segons la ministra, aquests combustibles fòssils “beneficien de manera desproporcionada el gairebé 90% de l’electricitat que es produeix sense incórrer en aquests costos”. “Està bé que les nostres empreses i inversors tinguin rendibilitat, però no és raonable que en la transició això ho paguin els consumidors més febles”, ha dit. “Tenim un problema estructural", ha indicat. La ministra, de fet, ja ha plantejat una retallada a les elèctriques d'aquests sobreingressos, denominats beneficis caiguts del cel, en l’electricitat generada sense emissions.
L’executiu espanyol ja va demanar la setmana passada a la CNMC que investigui si hi ha hagut comportaments irregulars de les elèctriques per fer pujar el preu, mentre que Podem, soci de govern, va demanar rebaixar l’inici de l’hora vall (la més barata) a les deu de la nit, en lloc de les dotze, cosa que va descartar el ministeri.
