Energia

La guerra del rebut de la llum

La ministra Ribera planteja el repte de rebaixar els ingressos de les grans elèctriques per abaratir la factura als particulars

Treballs de manteniment en una línia elèctrica d’alta tensió.
4 min

BarcelonaEl preu de l’electricitat en el mercat majorista al mes de maig va tancar a 67,12 euros el megawatt hora (MWh) de mitjana, un 3,2% més alt que a l’abril i un 70% superior a la mitjana d’aquest mes els últims cinc anys. Una xifra rècord des que hi ha registres. El preu es dispara malgrat que les renovables cada cop pesen més en el mix de generació, un 50% al maig, segons les dades de Red Eléctrica.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha reformat el rebut per intentar promoure l’eficiència entre els usuaris. Ara, a més, planteja una reforma per abaratir el preu de l’electricitat en el mercat majorista –un intent en què han fracassat tots els seus predecessors– amb una retallada dels ingressos de les grans elèctriques. Però, ¿com funciona el mercat i com ho podria fer?

Les tres parts del negoci

Generació, transport i distribució i comercialització d’electricitat

El negoci elèctric té tres estadis: la generació, el transport i la distribució, i la comercialització. Només les grans elèctriques participen en les tres parts, mentre que el transport el fa Red Eléctrica i la distribució depèn de cada àrea geogràfica –a Catalunya bàsicament la fa Endesa–. En la comercialització és on han entrat multitud de noves empreses, malgrat que la seva quota de mercat és encara petita. La generació en grans centrals la fan les grans elèctriques, tot i que la irrupció de les renovables ha augmentat de forma substancial el nombre de generadors. Molts petits comercialitzadors, per no dependre del mercat majorista, estan signant acords a llarg termini amb els nous generadors de renovables.

La formació del preu

Un mercat marginalista amb molt de pes de les grans elèctriques

L’escassa interconnexió amb el continent obliga a un mercat elèctric ibèric. Per formar el preu de l’electricitat en el mercat majorista s’utilitza un sistema denominat marginalista. Hi ha una subhasta, i l’última tecnologia que entra en el mercat –i que és la més cara– és la que estableix el preu per a tota l’electricitat. Així, hi ha la nuclear, que no es pot parar i sempre és al mercat; després van entrant tecnologies més barates, com l'eòlica, la fotovoltaica o la hidràulica, i acaben les més cares: el carbó (en procés de tancament) i els cicles combinats de gas.

Quan la demanda és alta –com ha passat aquest mes de maig, que ha crescut un 11%– el gas marca el preu del MWh més sovint. Per tant, com que tota la producció es paga al mateix preu provingui de la tecnologia que provingui, la producció més barata dona més ingressos a les generadores, perquè cobren un preu més elevat per MWh posat en el mercat.

Aquest mes de maig, a més, han confluït dos factors. D’una banda, l’encariment del preu del gas. De l’altra banda, s’està disparant el preu dels drets d’emissió de la tona de CO2. Aquest dos factors fan que la generació amb la tecnologia més cara, i que sovint marca el preu, hagi estat encara més cara.

La retallada

La ministra vol acabar amb els beneficis caiguts del cel

Abans se'n deien beneficis caiguts del cel; ara, dividend del CO2. El govern espanyol ho defineix com “la retribució del CO2 no emès del mercat elèctric”. És a dir, MWh generats sense emissió de CO2 –nuclears, renovables i hidràuliques– es paguen al preu que marca el gas, que paga els drets d’emissió. Ara la ministra vol treure dels ingressos de les elèctriques la part que correspon als drets del CO2 d’aquelles centrals que no generen emissions; és a dir, nuclears, hidràuliques i eòliques anteriors a l’any 2005, quan no existia encara el mercat de CO2.

Una retallada que, pel cap baix, suposarà uns 1.000 milions d’euros anuals per a les grans generadores –sobretot Endesa, Iberdrola i Naturgy–, però que pot augmentar si el preu dels drets d’emissió continua la seva escalada.

El govern espanyol calcula que les centrals afectades ingressen uns 4.000 milions d’euros anuals per la seva producció, i que un 25% correspon a aquest dividend del carboni. És a dir, uns 1.000 milions, que és el que ara haurien de tornar cada any. Però l’impacte es progressiu. Si el preu de la tona de CO2 arriba als 100 euros, serien uns 2.000 milions d’euros.

La traducció en el rebut

Un 4% d’entrada i fins a un 15% en cinc anys

La mesura hauria de traduir-se, segons els càlculs del govern espanyol, en una rebaixa del rebut per als usuaris al voltant del 4%. Però s’hi ha de sumar una altra mesura en marxa, el Fons Nacional per la Sostenibilitat del Sector Elèctric (FNSSE), que pretén treure del rebut les primes més antigues a les renovables (uns 6.500 milions anuals), que pagaria tot el sector energètic. La suma de les dues mesures, dividend del carboni i FNSSE, portaria a una baixada del rebut d'un 15% en cinc anys.

El sector, en peu de guerra

L’Estat ja es prepara per a un llarg litigi

Les dues mesures han posat en peu de guerra les grans energètiques. El FNSSE, especialment les petrolieres i gasistes, com Repsol i Naturgy, que hauran d'assumir les primes a les renovables. I el dividend del carboni, la resta. Endesa, Iberdrola, Natrurgy i EDP són les propietàries de les nuclears. A través de Foro Nuclear, patronal del sector, diuen que les centrals atòmiques estan en pèrdues i que disminuir els seus ingressos les portarà a la fallida i al tancament anticipat.

Les xifres clau
  • 51 €/Tn És el preu del dret d’emissió de la tona de CO2 mitjana l’últim mes. Al gener va ser de 33,4 euros i fa un any era de 20 euros.
  • 4.557 M€ Són els beneficis conjunts de les tres grans elèctriques –Endesa, Iberdola i Naturgy– el 2020, malgrat que Naturgy va perdre 347 milions.
stats