Lagarde s'alinea amb la política d'estímuls de Draghi davant l'ombra d'una nova crisi

Brussel·lesLes ombres d’una nova recessió s’albiren cada vegada amb més intensitat i, després de veure les orelles al llop, Christine Lagarde no té la intenció de canviar el rumb de les polítiques d’estímuls marcades fins ara pel Banc Central Europeu. Ho ha deixat clar aquest dimecres en el seu primer discurs al Parlament Europeu com a presidenta electa a substituir Mario Draghi al capdavant del BCE, un càrrec que assumirà al novembre. La fins ara directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha alineat amb les últimes declaracions de Draghi, que aposta per mantenir o fins i tot abaixar els tipus d’interès. Lagarde, però, també ha demostrat que el seu és un perfil més polític, amb promeses de lluita contra el canvi climàtic i la desigualtat i, fins i tot, d’escoltar les persones i no només els mercats i de fer-se entendre al conjunt de la ciutadania.

Lagarde s'ha sotmès a l’interrogatori dels membres del comitè d’Afers Econòmics del Parlament Europeu, davant els quals haurà de retre comptes periòdicament quan assumeixi el càrrec. Més tard, aquests han secundat el seu nomenament amb 37 vots a favor, 11 en contra i 4 abstencions. Aquest és, però, un tràmit més simbòlic que real perquè es tracta només d’una “consulta”que els estats representats al Consell Europeu han de “tenir en compte” a l’hora de votar la candidatura prèviament pactada. Ha estat en aquest context que Lagarde ha deixat caure aquestes promeses de caràcter més polític. Però la competència del BCE és bàsicament la de mantenir el nivell de inflació per sota però a prop del 2% i, en aquest sentit, Lagarde es va mostrar continuista.

Continuïtat però amb riscos

Lagarde creu que encara cal una política d’estímuls (tipus d’interès baixos o fins i tot reactivar la compra massiva de deute) per fer front a una imminent recessió. “Els reptes que justifiquen la política actual del BCE no han desaparegut”, ha afirmat. “Una política altament acomodatícia està justificada per un període prolongat de temps per portar la inflació a un nivell pròxim però per sota del 2%”. Però també ha avisat que cal tenir en compte i posar sobre la taula els possibles efectes negatius “col·laterals” que pot provocar.

Quins són els riscos? Actualment, els tipus d’interès estan al 0%. Per tant, una rebaixa addicional significaria situar-los en negatiu, que a la pràctica vol dir que els bancs han de pagar per deixar els seus fons al BCE (o cobrar per endeutar-se). És a dir, que es perjudica la rendibilitat del sector financer. Per això, ahir des del Partit Popular Europeu ja van demanar a Lagarde que acabi amb els “esteroides” que dopen l’economia europea. Per recollir aquesta sensibilitat Lagarde ha admès que hi ha “efectes negatius col·laterals” i ha promès tenir-los molt en compte.

Missatge per a Alemanya

Que el Banc Central Europeu hagi quedat en mans franceses va ser un cop per a Alemanya, que preferia un perfil més tècnic, que posés fre o límits a la política expansiva, com podia ser Jens Weidmann, actual president del Bundesbank. Però els equilibris finals en el nomenament de càrrecs van acabar donant a Alemanya la presidència de la Comissió Europea i a França la del Banc Central Europeu amb un perfil més polític que tècnic. És per això que la fins ara directora gerent de l’FMI (també conscient que cada declaració dels responsables del BCE pot trasbalsar els mercats) ha estat hàbil a l’hora d’elogiar Draghi admetent les conseqüències.

Però alhora no s'ha oblidat d’enviar a Alemanya el mateix missatge que ha enviat des de l’FMI. Lagarde, conscient que les competències del BCE són més limitades que les de la majoria de bancs centrals, creu que per afrontar una futura recessió a la zona euro no només calen les polítiques imaginatives de Draghi sinó que és necessari que els països de la zona euro que tenen més marge (és a dir, que no tenen dèficit públic o que tenen superàvit) gastin més diners per ajudar a estabilitzar i reforçar el conjunt de l’eurozona. Segons Lagarde, ja són més de la meitat dels països de l’eurozona els que tenen aquest marge. Pel que fa a aquells que encara no el tenen (com Espanya), Lagarde creu que encara s’han de posar les piles per fer “reformes estructurals necessàries”. Els deures que cal fer segons la futura presidenta del BCE, però, són per a tota l’eurozona si no es vol arribar a contrapeu a la futura crisi. Cal completar la unió monetària i de capitals, ha reiterat, i també agilitzar la capacitat d’actuació del Banc Central Europeu.

Una dona en un món d’homes

Però com a política de carrera i no com a banquera, Lagarde també ha sabut tocar tecles necessàries davant un Parlament Europeu que té en la seva agenda la lluita contra el canvi climàtic com una de les prioritats que intenten abraçar la major part de formacions. Per això, la candidata a substituir Draghi ha promès aconseguir una política monetària més verda a través de la compra de bons verds en un futur, convertir la lluita contra la crisi climàtica en una de les missions “centrals” del BCE i incloure una anàlisi de riscos en l’augment d’emissions en les anàlisis del supervisor. També s'ha compromès a lluitar contra la desigualtat i a “escoltar les persones” i fer-se entendre: “Soc irrellevant si no sé comunicar les mesures del BCE i els seus objectius”.

En l’elecció de Lagarde, la seva condició de dona va ser clau perquè el compromís dels líders de la UE va ser amb la paritat, però la compareixença d'aquest dimecres ha sigut una nova prova que és una dona en un món d’homes. Dels 26 eurodiputats que li han fet preguntes només hi havia cinc dones. L’exministra de Finances francesa, però, ha defensat que la seva experiència professional la converteix en el perfil adequat.