BarcelonaNou cop de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) a Cristóbal Montoro. Si la setmana passada els àrbitres d’aquest organisme ja havien girat l’esquena al ministre d’Hisenda -a qui van criticar que atribuís a les autonomies les culpes dels incompliments de dèficit-, ahir l’entitat va denunciar la impossibilitat d’elaborar els seus informes sobre previsions macroeconòmiques i el seu programa d’estabilitat per al període comprès entre el 2016 i el 2019 per “falta d’informació per preparar-los”.
En aquest sentit, l’entitat creada per indicació de la troica per controlar que es compleixin els objectius d’estabilitat pressupostària va assegurar a través d’un comunicat que sense “un mínim de detall” de la composició d’ingressos i despeses no era possible avaluar la influència del sector públic en l’activitat de l’economia espanyola. Aquest fet suposa un revés per al programa de reformes que Espanya vol enviar a Brussel·les abans de final de mes. Malgrat que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, té previst explicar-lo avui al Congrés, la normativa vigent estableix que el programa d’estabilitat ha d’incloure indispensablement l’informe de l’Airef.
La denúncia coincideix amb el toc d’alerta que la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van fer també ahir al govern espanyol perquè acceleri la lluita contra el dèficit. En aquest sentit, Brussel·les va advertir de la “reversió” dels ajustos estructurals d’Espanya i va reclamar esforços de reforma “importants” per equilibrar l’economia.
Montoro i l’Airef, una relació complicada
Tot i així, la mala maror entre el ministre Montoro i l’organisme independent no és cap novetat. L’octubre de l’any passat, l’autoritat fiscal ja va interposar una denúncia davant l’Audiència Nacional contra aquest ministeri. El motiu va ser aleshores que Hisenda no facilita l’accés a les dades dels comptes públics, una informació essencial perquè l’organisme pugui dur a terme les activitats encomanades per Brussel·les. L’Airef va emetre aleshores un comunicat en què assegurava que Montoro s’extralimitava i vulnerava l’autonomia i independència de l’organisme posant-li obstacles constantment.
