L'Airef eleva el cost de la renda mínima a Espanya fins a un punt i mig del PIB
Subratlla la capacitat redistributiva de la mesura però alerta que l'Estat incompliria el dèficit
MadridLa renda mínima garantida podria costar fins a un punt i mig del PIB espanyol. A Espanya hi ha entre 1,5 i 2 milions de persones que podrien cobrar la renda mínima garantida tal com s'ha avalat per una majoria parlamentària al Congrés de Diputats. Així ho ha calculat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha presentat aquest dimarts una anàlisi sobre la possibilitat d'implementació d'aquesta iniciativa a Espanya. El president d'aquest organisme, José Luis Escrivá, ha presentat avui aquestes xifres, que situen el cost d'aquesta prestació entre un mínim de 6.000 i un màxim de 15.300 milions d'euros per a les arques públiques de l'Estat.
L'Airef ha presentat aquesta anàlisi perquè la proposició de llei per aplicar una renda mínima garantida a l'estat espanyol va passar el primer sedàs del Congrés de Diputats a principis d'aquest any malgrat que el PP i Ciutadans van votar en contra de prendre-la en consideració. La proposta va arribar de mans dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT. Sintèticament, passa per un ajut de 426 euros mensuals a persones d'entre 18 i 65 anys que estiguin aturades i no cobrin cap prestació. La proposta calculava que els beneficiats poden ascendir als 2,4 milions de persones i tindria un cost de 12.000 milions d'euros. Per tant, l'Airef eleva el cost previst inicialment.
Un risc per al compliment del dèficit
L'Airef preveu que el 2020 encara hi hagi un dèficit estructural del 2%
Segons els càlculs de l'Airef, però, el cost podria superar els 15.000 milions, una xifra que en l'actual situació fiscal d'Espanya podria fer perillar el camí cap al compliment dels objectius del dèficit a la llarga. Escrivá ha assegurat que "una iniciativa com aquesta, el cost de la qual pot ser d'entre mig i un punt del PIB, trauria Espanya del camí de la correcció del dèficit". Escrivá ha reconegut que l'efecte redistributiu d'aquesta mesura "és molt significatiu", però, al mateix temps, necessita un finançament "rellevant" i arriscat donada la posició de partida que té Espanya.
Per il·lustrar aquesta afirmació, l'Airef ha fet ús dels seus pronòstics. Si no hi hagués cap canvi per aconseguir més ingressos públics, l'autoritat fiscal independent creu que l'Estat arribaria a una estabilització dels seus ingressos el 2020, quan deixaran de créixer, i aleshores, principalment a causa de la Seguretat Social, es mantindria un dèficit estructural del 2% del PIB. El sistema de la Seguretat Social seria del 2,5% del PIB, mentre que ajuntaments i comunitats autònomes aconseguirien un 0,5% del PIB en superàvit que en compensaria una part.
Les diferències entre territoris
Euskadi i Navarra hi inverteixen molt per sobre de la mitjana
Segons els càlculs de l'Airef, el 2016 la despesa en renda mínima de les comunitats autònomes va ser de 1.400 milions d'euros, amb un total de 320.000 beneficiaris. Les dues comunitats que gasten més que la mitjana, amb molta diferència, són Euskadi i Navarra, que tenen una despesa superior als 140 milions d'euros, mentre que la mitjana se situa per sota dels 50 milions. Cal recordar que aquest 2017 Euskadi va aprovar una renda mínima superior als 600 milions d'euros, però anteriorment ja era una de les comunitats amb la renda mínima d'inserció més elevada. En el cas de Catalunya, el Parlament va aprovar una renda garantida de ciutadania de 550 euros mensuals aquest juliol, amb un cost previst d'entre 500 i 600 milions d'euros (gairebé el triple de la renda mínima d'inserció).
