MadridEl rescat de les autopistes radials comença al febrer i tornar-les a privatitzar permetrà a les arques públiques recuperar com a molt 1.000 milions d’euros. És el màxim que espera ingressar el ministeri de Foment amb la licitació per paquets de les nou autopistes fallides, aquest 2018, una xifra que deixa un forat mínim de 2.700 milions d’euros si es té en compte que el Tribunal de Comptes estima un cost total de 3.718 milions d’euros. Però la xifra pot ser molt més elevada. Els fons creditors reclamen a l’Estat fins a 4.500 milions en concepte de responsabilitat patrimonial i, per tant, la factura total pot ascendir encara més depenent de les resolucions judicials.
La intenció del govern espanyol és tenir acabat tot el procés de licitació al desembre, per poder ingressar entre 700 i 1.000 milions d’euros i reduir al màxim l’impacte que pugui tenir la indemnització per responsabilitat patrimonial als comptes públics d’aquest any, quan encara s’està sota el control de Brussel·les per garantir el compliment del dèficit públic. De fet, el govern espanyol ja havia pressupostat 2.000 milions d’euros al programa d’estabilitat que va enviar a Brussel·les per preveure el possible impacte de la mesura.
De fet, de moment només hi ha una autopista amb el pla de licitació aprovat, la R-4 (Getafe-Ocaña). Segons fonts de Foment, la transmissió dels actius d’aquesta autopista a Seittsa -una societat pública del grup Foment- s’haurà acabat aquest mes de febrer. El mateix procés es produirà a partir del març amb la resta de radials, i és un cop s’acaba la transmissió d’actius a Seittsa quan comença a comptar el rellotge per establir quina és la responsabilitat patrimonial de l’Estat en un termini màxim de sis mesos.
És aleshores quan la factura pot augmentar encara més, perquè seran els tribunals els que determinin aquestes xifres i els fons creditors hi podran recórrer i exigir encara més diners. La responsabilitat patrimonial és una figura que protegeix les empreses concessionàries en cas d’incompliments de contractes amb l’administració pública i que el govern espanyol ja ha anunciat que volia modificar. L’executiu no sols ha de fer front a aquestes elevades despeses amb les radials fallides, sinó que també s’ha trobat en el mateix cas amb la concessió del túnel de l’AVE als Pirineus, pel qual les constructores li reclamaven més de 450 milions d’euros.
Tal com va avançar El Mundo, l’Estat espera ingressar aquesta quantitat el 2018, però inicialment comptava tenir-ho enllestit aquest gener. A finals de l’any passat el govern va haver de tornar a convocar el concurs per quantificar el rescat de les nou autopistes després que quedés desert en primera instància.
Feina garantida
Fonts del ministeri de Foment expliquen també que Seittsa subrogarà el contracte dels 700 empleats que treballen en aquestes nou autopistes i, per tant, les pròximes concessionàries (que tindran un contracte de 25 anys) hauran d’assumir la plantilla. Des del ministeri s’assegura que el trànsit dels últims anys en aquestes autopistes ha anat creixent, i per aquest motiu Seittsa assegura que són rendibles i que poden donar un benefici de 34 milions d’euros anuals. Pel que fa als preus dels peatges, el govern espanyol no detalla si serà superior o inferior a l’actual. Però sí que reconeix que els futurs guanyadors de les licitacions no hauran d’amortitzar els costos de l’obra.
Amb tots aquests entrebancs, Foment queda ara pendent del que determinin els tribunals per concretar definitivament la factura que haurà suposat la creació d’unes autopistes amb origen a Madrid. Si la pèrdua fos de 2.700 milions d’euros, ja seria el doble del que ha costat el magatzem de gas Castor.
LES CLAUS
1. Per què es van haver de rescatar les autopistes?
Les autopistes radials mai van assolir les previsions de trànsit que formaven part dels projectes constructius. El 2013 hi van passar 4.672 vehicles, dels 25.328 previstos. A això s’hi van afegir uns costos més elevats que els pressupostats, a causa del preu pagat per les expropiacions.
2. Per què Foment les torna a licitar ara?
Els diferents executius havien anat esquivant la solució final preveient l’elevat cost públic que suposaria, després d’haver deixat atrapats uns quants fons voltor. Ara, com que el trànsit s’ha tornat a reactivar, Foment s’ha decidit finalment a relicitar-les per paquets.
3. Té impacte en els comptes públics?
L’impacte pot superar els 4.000 milions d’euros, però encara s’ha de determinar. I, de fet, l’Estat ja l’ha hagut de tenir present a l’hora de presentar els comptes a Brussel·les. Aquestes quantitats són suficients per fer ballar dècimes del dèficit i fer trontollar els compliments dels objectius.
4. Què passarà a partir d’ara?
La societat estatal Seittsa, depenent del ministeri de Foment, serà l’encarregada de concloure la transmissió d’actius i obrir els concursos. D’aquesta manera, per paquets, és com l’Estat preveu ingressar entre 700 i 1.000 milions d’euros en la nova privatització que vol dur a terme.
