L'Estat assumeix que rescatarà les autopistes radials en fallida

BarcelonaL'Estat fa un pas endavant i assumirà finalment les autopistes en fallida i en risc de liquidació. "Les autopistes revertiran a l'Estat i l'Estat decidirà com gestionar-les", ha explicat el nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en declaracions a 'Los desayunos de TVE'.

El ministeri de Foment ja està en contacte amb els bancs creditors per tal d'arribar a un pacte "que faciliti" el rescat, però De la Serna ha assegurat que el traspàs a mans públiques es farà encara que no s'arribi a cap acord.

De fet, el ministre ja ha avançat que l'acord amb la banca és complicat: "És molt difícil perquè moltes entitats han venut el seu deute", ha explicat De la Serna. Ara mateix, les entitats ja acumulen un deute d'uns 3.400 milions d'euros, segons el ministre.

Fons del sector de les empreses concessionàries han explicar a l'ARA que una bona part del deute pot estar ara en mans de fons oportunistes, amb qui serà molt difícil arribar a un acord de quitances en la negociació, ja que possiblement el que busquin sigui uns guanys cobrant la part que els hi toqui de la denominada clàusula de responsabilitat patrimonial. Una clàusula segons la qual l'Estat ha d'indemnitzar a les empreses concessionàries si es liquida la concessió.

D'altra banda, el ministre ha garantit que les autopistes no tancaran perquè l'objectiu principal és que les infraestructures "siguin operatives i els ciutadans les puguin seguir utilitzant".

Els cost de la nacionalització

El titular de Foment també ha explicat que el ministeri seguirà el pla de rescat que ja va plantejar l'anterior equip fa 2 anys, amb Ana Pastor al capdavant. La proposta passa perquè l'Estat, a través del ministeri, assumeixi les autopistes després de condonar el 50% del deute i convertir la resta en bons a 30 anys.

El govern espanyol no ha donat càlculs oficials dels diners que pot suposar aquesta nacionalització, però la patronal de les grans constructores, Seopan, va calcular l'any passat que podria arribar als 5.500 milions. Foment, en canvi, defensa que l'Estat fins i tot podria recuperar els diners i a sobre guanyar-ne perquè aquestes vies de peatge ara estan recuperant el volum de trànsit que van perdre durant la crisi.

De fet, s'ha especulat en la creació d'una empresa pública d'autopistes, o la reconversió de l'actual Seitt (Societat Estatal d'Infraestructures Terrestres), per l'explotació d'aquestes vies un cop rescatades, i fins i tot per explotar altres autopistes de peatge quan acabi la concessió, com seria un tram de l'AP-1 a Burgos, que venç el 2018, o l'AP-7 i l'AP2, que venç entre el 2019 i el 2021, segons els trams.

El ministre, de fet, va explicar recentment al Congrés que no pensa allargar les concessions d'aquestes autopistes de peatge, però no va aclarir quin serà el seu futur un cop s'acabi la concessió.

De les autopistes radials, n'hi ha dues, la R-3 i la R-5, a més d'un tram de la M-50 i de la variant d'Alacant, que s'havien d'haver tancat el primer d'octubre, al no superar el concurs de creditors i anar a la liquidació. Però el jutge a última hora va permetre que continuessin obertes i va donar al ministeri nou mesos perquè n'assumeixi directament l'explotació.

El jutge va acceptar 'in extremis' la proposta del ministeri, malgrat admetre que portarà perjudicis tant a la banca creditora com a les concessionàries. Segons el jutge, allargar la situació incrementarà el deute en mans dels creditors i, a més, reduirà l'import de la responsabilitat patrimonial de l'Estat amb les actuals concessionàries.

Malgrat reconèixer aquests inconvenients, el magistrat va decidir mantenir obertes les autopistes per no perjudicar els milers de ciutadans que hi circulen i els treballadors de les empreses concessionàries que es quedarien sense feina.

Respecte a la responsabilitat patrimonial de l'Estat -els diners que haurà de pagar el govern espanyol a la concessionària d'aquestes vies, de la qual són accionistes Abertis, ACS, Sacyr i Bankia-, el jutge no hi va entrar perquè considera que ha de ser objecte d'un altre procediment judicial. Aquesta clàusula del contracte concessional pot fer que l'Estat hagi de pagar centenars de milions d'euros a la concessionària.

Aqusta clàusula és per la qual ACS, presidida per Florentino Pérez, va ser indemnitzada amb 1.350 milions d’euros pel magatzem de gas Castor, o la que vol utilitzar ara per aconseguir una indemnització per la fallida del túnel de l’alta velocitat al Pertús.

En el cas de la R-3 i la R-5, no està calculat el que l’Estat hauria de pagar a la concessionària, però diverses fonts apunten que la quantitat podria rondar els 600 milions. De moment, a les empreses que participen en la concessió ja els ha costat diners. La catalana Abertis ja ha aprovisionat per pèrdues en les radials uns 300 milions d’euros.

Ara aquestes autopistes estan gestionades pels administradors concursals en col·laboració amb el ministeri de Foment. El compromís de Foment de fer-se càrrec d'aquestes vies fins l'estiu que ve pot suposar un precedent per a la resta de les radials.