Linde admet que va ser una "mala decisió" no rescatar el Popular el 2012

MadridEl governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha tornat a comparèixer aquest dimarts a la comissió del Congrés que investiga la crisi financera. Linde ha dedicat bona part de les seves respostes a la resolució del Banc Popular. L'actual governador ha detallat tot el procés i ha recordat que el 2015, justament quan va començar a estar sota la supervisió europea, ja presentava símptomes de deteriorament pel que fa a la seva taxa de cobertura i als seus actius. Més endavant encara ha reconegut que, tenint en compte la situació del Popular, potser va ser "una mala decisió" no haver-hi injectat diners públics el 2012, com va fer amb altres entitats. El governador del Banc d'Espanya ha explicat que va ser una decisió presa aleshores però que, vist després, podria haver estat la decisió equivocada.

"El 2015 no hi va haver cap fet rellevant, però es va començar a apreciar un deteriorament d'actius, la taxa de cobertura es va començar a notar que estava per sota de la mitjana europea [...], es va apreciar un problema de dotació de provisions", ha afirmat Linde, que ha recordat que davant aquesta situació les autoritats europees van instar-lo a presentar una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros que, posteriorment, va "complicar" l'estructura del seu consell. Linde ha insistit que aquest augment de capital social "no requereix autorització prèvia del supervisor (en aquell cas el BCE) sinó que només havia de "marcar l'estratègia i aconsellar l'ampliació".

Això sí, Linde ha insistit que, més tard, a principis del 2017, el Popular complia totes els "ràtios de solvència", malgrat que poc després es constatés que l'evolució de la seva liquiditat "empitjorava clarament". En la seva segona intervenció, però, davant les preguntes dels diputats, el governador del Banc d'Espanya ha reconegut que tot i ser útils, els tests d'estrès bancari "no són garantia de res" perquè es basen en hipòtesis.

"Es van donar totes les garanties possibles"

Assegura que el paper del Banc d'Espanya era només "opinar" sobre la venda al Santander

Però els buits d'informació se situen principalment en els dies previs a la resolució que va acabar amb la venda del Popular al Santander per un euro. Després que el subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Alonso, insinués que el Popular va precipitar la seva pròpia caiguda presentant garanties insuficients a l'hora de demanar la injecció de capital d'emergència, ara el governador ha insistit que el Banc d'Espanya va concedir tot el capital que va poder però no el màxim sol·licitat perquè l'entitat no havia presentat prou garanties. "Es va presentar la sol·licitud a les 8.33 hores del matí del dia 6 de juny i a les 9 hores ja estàvem reunits amb el consell de govern del BCE per estudiar-ho", ha insistit.

A més, ha deixat clar que la quantitat demanada era superior als 2.000 M€ perquè en sol·licituds superiors a aquesta xifra cal la supervisió i aprovació del BCE, per via del MUR. Linde ha recordat que no pot donar les xifres reals perquè el BCE no ho ha autoritzat.

En tot aquest procés, un cop ja es va declarar el Banc Popular en fallida, Linde ha defensat que el paper del Banc d'Espanya va ser només "opinar" sobre si el Santander era una entitat amb prou potència per absorbir el Popular.

Linde va comparèixer el juliol passat. De fet, va ser el primer de tots els que han anat desfilant davant el micròfon d'aquesta comissió des que es va crear. En aquella primera compareixença, el governador del Banc d'Espanya (que deixarà el càrrec aquest juny) va assegurar que s'havia estat massa optimista a l'hora de preveure i gestionar la crisi financera i va apuntar a l'antiga cúpula del Banc d'Espanya. Ho va fer a través d'un informe que va ser durament criticat per tots els partits presents per falta d'autocrítica. La responsabilitat del Banc d'Espanya a l'hora d'anticipar-se a la crisi, en la sortida a borsa de Bankia o en la resolució del Popular per la seva tasca de supervisió ha aparegut al llarg de diferents compareixences, però sobretot després de les acusacions de l'associació d'inspectors del Banc d'Espanya.