La intel·ligència artificial generativa (IAG) ha saltat de les sobretaules –ja fa setmanes que em demanen més sovint per ChatGPT que per quina sèrie estic mirant– a les llibreries. No només com a tema de nombrosos llibres instantanis que expliquen com fer servir l’algoritme d’OpenAI que pot dialogar de manera coherent amb els humans, com evitar que et prengui la feina o fins i tot com fer-te ric en quatre dies gràcies a ChatGPT.
També es poden comprar ja llibres que no estan escrits per cap humà, sinó per ChatGPT. Reuters explicava aquesta setmana diversos casos de persones que han fet servir alguna IAG per generar en poques hores novel·les i llibres d’altres gèneres com l’autoajuda i els han autopublicat en format digital a la botiga Kindle d’Amazon. El fenomen no es limita als llibres escrits: també hi ha qui ha fet servir altres IAG com DALL-E i Stable Diffusion per generar llibres infantils il·lustrats i àlbums per pintar. El gremi dels escriptors ja està patint. Sospito que no trigarà gaire a arribar el dia que l’autor d’un premi literari confessi que la seva obra no la va escriure ell, sinó un algoritme.
La fal·lera per les IAG no m’amoïna tant pel futur de la meva feina precària de periodista, ja prou maltractada pel pescaclics, com per les implicacions socials de la seva difusió precipitada. El ChatGPT que OpenAI ha fet públic, com el derivat Prometeu que Microsoft està incorporant en les seves aplicacions i serveis, són irresistibles per l’aplom amb què dialoguen, però ho fan propagant errors i desinformació perquè encara es troben en fase experimental. S’han llançat abans de resoldre aspectes com ara si les empreses que hi treballen han de pagar drets per les dades amb què els entrenen –recordeu que cada vegada que feu servir ChatGPT l’esteu entrenant de franc–, si els resultats són propietat intel·lectual objecte de protecció, o qui serà el responsable quan difonguin informació falsa o privada.
Cal tenir ben present que crear i alimentar plataformes d’IAG requereix uns recursos que només estan a l’abast de nou empreses a tot el món: les xineses Baidu, Alibaba i Tencent, sotmeses al dictat del govern de Pequín, i les nord-americanes Google, Meta, Apple, IBM, Microsoft i Amazon, que es mouen per interessos estrictament comercials. Cap dels dos grups ens hauria de merèixer confiança, vist el seu historial de voracitat amb les nostres dades. Però soc pessimista amb l’esperit crític d’uns ciutadans que cada minut accepten que Netflix els digui quin episodi han de devorar, Instagram quines fotos no es poden perdre o TikTok quins vídeos han de mirar. Dubto que els amoïni gaire que un xatbot els respongui les consultes amb informació procedent de textos que ja van ser creats per algoritmes, en una realimentació perversa. El futur ja no és escriure llibres, sinó redactar instruccions prou creatives perquè els xatbots escriguin bons llibres o dibuixin bones il·lustracions.
Un dossier il·lustrat amb intel·ligència artificial
Els articles i reportatges d'aquest dossier s’han il·lustrat mitjançant imatges generades per dues aplicacions d’intel·ligència artificial: Midjourney i DALL-E, aquesta última d’OpenAI, com ChatGPT. Les dues aplicacions encara estan en fase de proves, però són capaces de generar imatges úniques segons les peticions i els requisits de l’usuari. Per a cada una s’ha fet una petició diferent que s’explica al peu de foto corresponent.
![Il·lustració generada per l’aplicació DALL-E, d’OpenAI, amb la petició de fer una pintura a l’estil de Dalí d’una intel·ligència artificial controlant el món.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
