Les llars tornen a tirar de crèdit

BarcelonaHi va haver una època, abans de la crisi, en què els crèdits al consum, com les hipoteques, es van convertir en una extensió del poder de compra de les famílies. El context hi acompanyava: la bonança semblava no tenir fi, l’ocupació passava pel seu millor moment i hi havia plena confiança (o desig) que no canviés res. Aquest tipus de préstecs, que no requereixen la necessitat de posar cap garantia (com un pis), però que estan gravats amb tipus d’interès alts, estaven a l’ordre del dia per comprar des d’un cotxe a un petit electrodomèstic. A les portes de la recessió representaven el 9% de la renda bruta disponible de les llars. Poc després l’economia va entrar en el forat negre.

El Banc Central Europeu i la Comissió Europea alerten ara que l’evolució del crèdit al consum mereix una “vigilància”. El motiu no és sinó el creixement que ha registrat des del 2014 i que l’any passat va assolir una alça rècord de gairebé el 15%. El seu saldo viu va arribar als 79.286 milions d’euros, la xifra més alta des del 2010, quan l’economia espanyola va iniciar un sever procés de sanejament: el desapalancament creditici de les famílies que avui encara perdura.

L’augment del crèdit al consum, mentre el global continua decreixent, té una explicació complementària a la de la millora del context econòmic i les bones percepcions de les famílies. En un marc de baixos tipus d’interès que fa poc rendibles les hipoteques, els bancs estan optant per impulsar el seu negoci de crèdit al consum. A Espanya, segons el banc central, es paga un tipus d’interès mitjà del 8,7% (2,5 punts per sobre que la zona euro), molt superior al 2,18% hipotecari.

Despeses personals

“L’aixeta ha estat sempre oberta, però la gent no era tan propensa a comprar i endeutar-se”, explica Miquel Costa, director general de Sabadell Consumer Finance, la financera del Banc Sabadell que des de fa un any té fitxa bancària pròpia. Costa afirma que els crèdits d’aquest tipus que més estan pujant són els destinats a despeses personals, a ritmes per sobre del 20%, però també els utilitzats per comprar vehicles o els que financen les targetes de crèdit. CaixaBank, l’altra gran entitat catalana, ha augmentat la concessió de crèdits al consum a un ritme anual mitjà del 31% durant els últims quatre anys.

“No sé si hi ajuden, però són un complement al poder adquisitiu”, afirma el director general de la financera del Sabadell. A causa del desapalancament financer que han dut a terme les famílies espanyoles, el crèdit al consum suposava el 5,7% del total de la renda bruta disponible al primer trimestre de l’any passat, tres punts menys que al principi de la crisi. Però la morositat ha crescut lleugerament, un punt percentual l’últim any, fins a arribar al 8,9%.

No hi ha previsió que la tendència es trenqui a curt termini. Malgrat la desacceleració, l’economia va bé i les previsions apunten a un creixement sostingut almenys els dos anys vinents. I a això s’hi afegeix l’alta rendibilitat en un context en què no es preveuen pujades importants dels tipus d’interès. La banca creu que la política del Banc Central Europeu pot acabar amb una pujada de mig punt en els pròxims 18 mesos i un màxim d’un punt en dos anys. Un informe de CaixaBank Research concloïa fa uns mesos: “El finançament al consum és, doncs, una de les palanques per continuar millorant la rendibilitat de les entitats financeres espanyoles”.

Demanda interna independent

Un dels seus economistes, Oriol Carreras, assenyala que el creixement que està tenint actualment el crèdit al consum no arriba als pics a què va arribar abans de la crisi, quan va augmentar per sobre del 25%. “Venim de terres molt baixos i a més les famílies, en conjunt, estan mantenint una reducció de l’endeutament: el flux de sortides dels préstecs és més gran que el d’entrades”. I tot i que la taxa d’estalvi a les llars s’ha reduït, per a Carreras no hi ha riscos que les famílies estiguin utilitzant el crèdit al consum com una fórmula per incrementar el seu poder adquisitiu. “Ara mateix, el crèdit no està propulsant la demanda interna”, afirma.

Aquest seria un risc per a l’economia espanyola, que depèn encara molt de la tirada que pugui tenir la demanda interna, a part del saldo exterior. De moment, el que deixen entreveure les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) és que la taxa d’estalvi de les famílies s’està reduint, a un nivell del 4,2% entre el gener i el març, malgrat que la renda disponible va créixer el mateix període el 3,9%. Les llars consumeixen més del que ingressen i en alguns casos ho fan a través dels estalvis que haurien acumulat. El crèdit al consum, sostenen els economistes, només és un recurs per a una part de la població. Però els reguladors vigilen.