El llegat d'un model turístic persistent

És un fet bastant palpable que el gruix de l'economia de les Illes Balears és, en gran mesura, de monocultiu. Des del boom turístic a partir dels anys setanta, l'enfocament ha tingut poques direccions que no fos la promoció turística. Les vegades que s'ha parlat de diversificar l'economia, s'ha fet dins el mateix sector, és a dir, cercant diferents maneres de vendre el producte turístic. Aquesta unidirecció va fer que la temporada d'estiu esdevingués cabdal per al desenvolupament econòmic de tot l'any de l'Arxipèlag. I així va néixer la figura del treballador que només era contractat els mesos que l'empresa tenia obert o, per altra banda, durant els mesos que necessitava més personal per major quantitat de feina. Era una situació que deixava desemparat el treballador durant els mesos de temporada baixa, sense la seguretat de tornar a ser contractat. Finalment, es va aconseguir oficialitzar i crear la figura del fix discontinu. Ara, a la fi, podrien ser reivindicats i reforçats per la legislació.

A les Illes Balears hi ha més de 85.000 fixos discontinus. Un grup humà molt gran que consisteix en moltes famílies. Evidentment, amb la reducció de l'afluència turística, moltes d'aquestes persones han pogut estar des de 2019 sense treballar. Un problema que es va poder contenir amb els ERTO com a forma de sustent, igualant les condicions dels treballadors fixos discontinus amb els de contractes a temps complet indefinits. Sembla que, després de mesos d'incertesa i contra pronòstic, un gran nombre d'aquests treballadors s'han incorporat per a aquesta temporada, segons va informar el Govern de les Illes.

Havent parlat d'aquest règim laboral, i del que suposa aquest gran gruix dins el mercat illenc, és important explicar-ne exactament el funcionament i cada disquisició que s'amaga rere aquest tipus de contracte. El primer que s'ha d'entendre és que és un contracte indefinit, però que es desenvolupa de manera intermitent. Això, bàsicament, significa que l'empresa necessita treballadors permanentment, però només una temporada de l'any. Així doncs, el treballador, per exemple, fa feina des d'abril fins a octubre, i després obté una liquidació del contracte (cosa que no vol dir que s'hagi extingit) i tindrà dret a demanar la prestació per atur durant els mesos d'inactivitat. Llavors, l'empresa tindrà l'obligació que, quan es reactivi l'activitat, es faci "la crida" i el treballador torni a les files de l'empresa.

La història

El primer indici de l'aparició del contracte fix discontinu va ser al voltant de 1975. Europa es trobava immersa en la crisi del petroli provocada per la guerra araboisraeliana de Yom Kippur, que havia fet caure l'economia. El cru havia pujat desmesuradament i anar de vacances era molt més car. Abans de la crisi, quan acabava la temporada turística, els treballadors s'inserien en el sector de la construcció per edificar hotels o similars. Però, a partir d'aquell any, ja no va ser així. Dins aquest context de crispació i de transició neix aquesta figura, que tenia dret a cobrar un subsidi i, alhora, a la readmissió al mateix lloc de feina en la temporada següent.

Així i tot, el recorregut no ha estat progressiu en l'àmbit de reconeixement i de drets fins avui dia. El 2002, amb el govern de José María Aznar, hi va haver un intent de decret llei amb una nova reforma laboral que deixava molt tocats els fixos discontinus. Aquesta nova llei només volia considerar fixos discontinus aquells treballadors que tinguessin una data de reincorporació incerta. A aquells que treballassin cada any al mateix establiment i iniciassin la seva activitat en una data concreta, no se'ls consideraria com a tals. Hi va arribar a haver una vaga general, Aznar va nomenar Eduardo Zaplana ministre de Treball i va arribar a un acord amb els agents socials per llimar el conegut com a 'decretàs'. A més, anys després, el Tribunal Constitucional va sentenciar que part del decret que havia quedat viu era inconstitucional i el va anul·lar. Si hagués triomfat, una quantitat ingent de treballadors haurien quedat sense cobrar la prestació durant cada mes d'inactivitat.

L'essència de la figura

El contracte del treballador fix discontinu va néixer molt vinculat a les plantilles impossibles d'estabilitzar a causa de l'estacionalitat. Segons ha explicat el president de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, els costos més importants eren els humans i, bàsicament, el que es va fer va ser variabilitzar aquest cost fix i ajustar-lo al període d'activitat. És cert que es va iniciar sobretot per les activitats turístiques, però històricament també era molt usat en diferents sectors com el sabater, ja que feien feina per temporades, per col·leccions. Així i tot, la dependència estacional no va tardar a afectar altres sectors, hi va haver un "arrossegament" i aquesta figura només es va implantar als sectors del turisme, l'hostaleria i la restauració.

Aleshores, quan es va reconèixer aquest contracte, Antoni Riera explica que s'ha de tenir en compte que existia un petit avantatge en comparació a avui dia. "L'economia illenca era altament productiva, no com ara", referenciava Riera. De fet, va ser un moment en el qual l'economia de les Balears va passar de ser agroindustrial a turística i la seva productivitat amb bones temporades va fer enfilar els ingressos i donar l'oportunitat de finançar els períodes d'inactivitat. Amb el temps, el ritme productiu no s'ha mantingut i els costos socials cada vegada són més elevats. Malgrat que això comporti més pes per a l'administració, no es pot dir que estigui en perill d'extinció. Així i tot, Antoni Riera creu que si aquesta condició de fix discontinu s'hagués hagut de proposar avui dia, "no hauria estat tan bona de plasmar".

La nova reforma

El Ministeri de Treball fa pocs dies va emetre una nova proposta sobre la reforma laboral a patronals i sindicats. Per primer pic, segons ha explicat el secretari general de la Federació d'Empleats de Serveis d'UGT (FeSMC–UGT), José García, "Madrid ens ha escoltat." Aquesta nova proposta vol que el contracte fix discontinu esdevingui dominant i s'utilitzi per a les campanyes o les temporades en lloc dels contractes temporals. A més, la nova reforma obligaria les empreses a tenir un cens dels treballadors en aquesta condició i s'hauria de donar prioritat a l'ordre d'antiguitat per cridar-los a fer feina. Una altra novetat és que ara aquests treballadors tindrien preferència a l'hora d'opositar a noves vacants que s'obrissin dins la mateixa empresa. José García ha valorat molt positivament aquestes propostes, tenint en compte que des d'UGT ho consideren essencial per regularitzar i protegir encara més una figura tan important: "Estam molt satisfets, perquè a la fi des de l'Estat se'ns té en compte amb una cosa tan important com és una proposta de les Balears", assegurava. A més, ha destacat que se'ls ha entès i es té la intenció de posar-ho en pràctica a tot l'Estat.