La llei d'habitatge del govern espanyol, en punt mort

MADRIDMalgrat la seva urgència, la llei d'habitatge del govern espanyol es troba en un punt mort. Ja va costar que arribés al consell de ministres el febrer d'aquest any –hi va arribar amb 16 mesos de retard–, i el mateix passa al Congrés de Diputats. Les discrepàncies, però, no només estan entre el govern espanyol i els partits amb qui l'executiu de Pedro Sánchez està negociant la normativa –ERC i EH Bildu, principalment–, sinó que també són internes, entre PSOE i Unides Podem, constaten fonts pròximes a la negociació a l'ARA.

La norma va començar el seu tràmit el març del 2020, però "tot està parat i bloquejat", afirmen fonts d'EH Bildu al Congrés de Diputats, amb qui el PSOE va mantenir una reunió per últim cop al juliol. Fonts d'ERC al Congrés també reconeixen que la ponència està bloquejada. Tots dos partits, juntament amb Unides Podem, assenyalen el PSOE. La ponència és el pas previ a la votació de la nova norma a l'hemicicle i el partit proposant del text, en aquest cas el PSOE (qui ha pilotat el projecte és el ministeri de Transports), ha de tenir els vots lligats perquè no decaigui la norma. "La llei [d'habitatge], tal com està ara, no surt", sostenen fonts d'Unides Podem a l'ARA.

Davant aquesta situació de bloqueig, en plena escalada de preus i pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, el moviment per l'habitatge ha reclamat al govern espanyol mesures "temporals i urgents" per limitar l'increment dels lloguers. Aquest dijous tant el Sindicat de Llogateres com la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) s'han reunit amb el ministeri de Transports. Els primers, amb el recolzament de la PAH, han traslladat tres propostes: una congelació del preu dels lloguers en aquells contractes que finalitzen –segons el Sindicat de Llogateres cada setmana arriben persones amb augments de lloguer "del 30, 40 o 50%"–; que el límit de l'increment dels lloguers aprovat fins al desembre d'aquest any baixi del 2 al 0%, i que es reverteixin les pujades interanuals fetes entre l'octubre de l'any passat i el març d'aquest any, quan encara no estava en marxa la mesura extraordinària.

"Estem al límit. Cada burofax que arribi amb un augment del lloguer o un desnonament serà culpa d'aquest ministeri si no prenen mesures urgents. O aproven les mesures o desencallen la llei d'habitatge", ha afirmat la portaveu del Sindicat de Llogateres de Barcelona, Carme Arcarazo, que ha advertit de mobilitzacions setmanals. Fonts del ministeri de Transports apunten que "comparteixen la importància en continuar avançant cap al dret a un habitatge digne", però recalquen que "és prioritari" tirar endavant la llei estatal que s'està tramitant.

Esculls en la llei d'habitatge

La negociació de la llei topa amb uns quants esculls. Un d'ells és el de la invasió de competències autonòmiques. Tant ERC com EH Bildu asseguren que el text actual n'envaeix i, de fet, ERC va salvar la tramitació pel compromís del PSOE a revertir-ho. Fonts republicanes expliquen a l'ARA que aquest mes de setembre han mantingut dues reunions amb els socialistes i que "s'han refet" alguns articles en aquesta direcció. "La voluntat és arribar a un acord, però no hi pot haver una ombra d'invasió competencial i que no es doni paraigua a les lleis catalanes [una de suspesa i l'altra pendent del Tribunal Constitucional]", apunta una font republicana.

La resta d'esculls recauen en elements habitacionals i socials i aquí també hi entren els moviments pro habitatge, impulsors d'algunes de les esmenes abonades pels socis d'investidura. D'una banda, que el control dels lloguers s'aproximi a la norma catalana. En el cas de la norma estatal, només els grans tenidors (més de deu habitatges) estan obligats a abaixar el lloguer en aquelles zones tensionades, mentre que els petits propietaris (un 85% del total) només l'han de congelar. Diferents fonts socials i polítiques coincideixen que el PSOE està "enrocat" en no tocar això.

De l'altra, els criteris per declarar una zona "àrea tensionada". Des dels moviments pel dret a l'habitatge es va proposar que no calgués complir amb els dos criteris que estableix el text actual per haver-la de declarar. El punt continua congelat, tot i que fonts coneixedores de la negociació asseguren a l'ARA que el PSOE s'hauria obert a acceptar-ho. "Si el PSOE no cedeix en això, bàsicament el que vol fer és matar la llei i deixar milers de persones desemparades", ha assegurat Arcarazo. A banda, es reclama la introducció d'obligar a la banca i els fons d'inversió a oferir un lloguer social abans d'un desnonament, com passa a Catalunya. La mesura, que neix de la PAH, l'ha tornat a exigir aquest col·lectiu en la reunió d'avui dijous. "Sortim profundament decebuts davant la negativa del govern d'aplicar mesures que evitin els desnonaments de famílies vulnerables" o obligar a oferir els lloguers assequibles, ha apuntat la Plataforma en un comunicat.

Finalment, a totes aquestes demandes s'hi afegeix la reivindicació d'Unides Podem, que els socis d'investidura també veuen amb bons ulls, i que passa perquè es prohibeixin els desnonaments sense alternativa habitacional i que tots els habitatges en mans de la Sareb se cedeixin al parc d'habitatge públic. Aquesta mesura, però, no només implica el ministeri de Transports, sota la batuta de la catalana Raquel Sánchez (PSOE), sinó també el d'Economia, que té el control de l'anomenat banc dolent. Des del ministeri de Transports apunten que es tracta d'una "tramitació llarga i carregosa, ja que han rebut més de 800 esmenes". Amb tot, el temps corre. La llei forma part del Pla de Recuperació (Component 2) i segons el calendari compromès amb Brussel·les ha d’estar aprovada aquest tercer trimestre.