Una llei estatal amb entrebancs per a l’àmbit local

PalmaLa nova Llei de contractes del sector públic transposa a la legislació espanyola una directiva europea en favor de la simplificació i la transparència. No obstant això i les bones intencions, l’aplicació de la norma es mostra complexa i no sempre favorable a les persones i empreses que volen optar a una licitació pública. Les persones físiques -com és el cas d’un treballador autònom, com també una petita empresa- s‘entrebanquen a l’hora de licitar a causa de la complexitat del procediment.

Aquesta llei estatal, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, va entrar en vigor el passat mes de març i afecta un sector que representa gairebé un 20% del producte interior arreu de l’Estat i prop del 16% a les Balears. La dimensió dels àmbits afectats per l’aplicació de la llei es visualitza també en tant que s’hi inclouen els partits polítics, les organitzacions sindicals i empresarials i també les fundacions on el finançament sigui majoritàriament públic.

Reducció dels contractes menors

Una de les mesures amb més repercussió de la nova llei és la reducció de l’import dels contractes menors -coneguts popularment com a contractes a dit-, per als quals es fixa que els de serveis i subministraments han de tenir una quantia màxima de 15.000 euros -abans, era una màxima de 18.000-, mentre que els d’obres han de tenir un pressupost inferior a 40.000 euros, quan abans eren 50.000. També són notables les repercussions pel fet que es limita el contracte menor a un per any i empresa.

Agustí Cerveró, advocat expert en dret administratiu, destaca que aquestes limitacions perjudiquen especialment els ajuntaments més petits. “Si els ajuntaments només poden adjudicar per 15.000 euros i una sola vegada per any i empresa potser “no puguin ni fer obres d’asfaltat amb empreses locals”. Titlla la norma de “molt confusa” per a les modificacions de projecte i en general.

En canvi, l’advocat expert en dret administratiu, Felio Bauzá, destaca que la divisió en lots -per exemple, en un projecte d’ una carretera, on per una banda s’adjudica l’asfaltat, per una altra la il·luminació i, separadament, la senyalització- allò que fa és afavorir les petites empreses. En tot cas, segons la nova llei, aquesta divisió en lots és diferent del fraccionament, que és quan s’adjudica per parts un mateix treball a la mateixa empresa, un supòsit que està expressament prohibit.

Els contractes, amb publicitat

Un altre dels aspectes rellevants de la nova llei és que se suprimeix la licitació de contractes negociats sense publicitat. Això ha d’aportar, en teoria i segons els experts consultats, una major transparència a la contractació.

Així mateix, un dels canvis importants afecta el criteri de l’adjudicació. En aquest sentit, el canvi respecte de la vella normativa és radical perquè s’introdueix la valoració de la qualitat de l’oferta i el preu deixa de ser la peça clau que determina l’adjudicació. El contracte no s’haurà d’adjudicar a l’oferta més barata, però la licitació ha de tenir “els principis de concurrència, publicitat, igualtat i objectivitat”, assegura Bauzá.

Així, no pot caure en el que abans es deia baixa temerària,oferta per davall del 20% del pressupost. Tot i això, una oferta baixa no és exclosa automàticament i es valoren en conjunt tots els aspectes presentats, malgrat que sí té en compte que no hi hagi allò que s’anomena risc operacional.

Un altre aspecte de la nova Llei de contractes del sector públic que s’ha de tenir en compte és que s’amplia la modalitat de contracte i es crea el procediment anomenat associació per a la innovació. La llei, per una banda, considera la innovació un valor. Predica amb l’exemple i introdueix la licitació telemàtica com a procediment específic i també innovador. La innovació es valora amb el mateix rigor que els estudis d’impacte ambiental i les consideracions socials. L’associació per a la innovació consisteix que “l’administració s’ajunti amb una empresa tecnològica per avançar junts en temes d’innovació”, explica el mateix Felio Bauzá.

Aquest advocat assegura que les lleis de contractació són cada vegada més complexes. La nova normativa té prop de 300 articles i 40 disposicions addicionals. Bauzá destaca que la profusió de directives, en part, és deguda a les pressions dels lobbies en la defensa que cadascun fa dels interessos del seu sector. “Ara ja estam en directives de quarta generació i cada vegada es complicaran més”, diu Bauzà. D’altra banda, l’advocat expert en dret administratiu considera que la nova llei “té aspectes molt positius pel que fa a la qüestió social, com ara el fet de no poder adjudicar un projecte d’una empresa que no pagui els treballadors d’acord amb el conveni sectorial”. Recorda que “abans, quan l’Administració Pública detectava un cas d’explotació laboral, només tenia el recurs de recórrer a la inspecció de treball. Ara, les males condicions laborals poden ser causa d’exclusió de l’oferta”.

La normativa és millorable, segons Transparència Internacional

Jesús Lizcano, president de Transparència Internacional Espanya, considera que la nova Llei de contractes del sector públic té la virtut de garantir una major transparència en la licitació. No obstant això, presenta una complexitat tècnica que, en principi, pot ser un obstacle per a algunes petites empreses i també per als ajuntaments que no tinguin tècnics ben formats en el nou procediment. De tota manera, segons Lizcano, posant en una balança pros i contres, hi ha més punts a favor: “Els inconvenients inicials que puguin tenir les administracions locals i les empreses petites se superaran”.

Lizcano destaca que “hi ha un abans i un després de l’aprovació de la norma”, cosa que es fonamenta en el fet que, malgrat que pot tenir alguna llacuna, aquesta facilita el control i la transparència en un sector públic que, segons posa en relleu, a l’estat espanyol suposa més del 20% del Producte Interior Brut (PIB).

Transparència Internacional va presentar als grups polítics tot un seguit d’esmenes a la llei, i encara troba que es pot ser més exigent. Lizcano valora com un bon avanç en la transparència el fet que pugui ser anul·lat un contracte que no s’hagi inclòs a la Plataforma de Contractes del Sector Públic, on tothom que hi estigui interessat pot consultar totes les licitacions de qualsevol administració.

L’aspecte més essencial de tot plegat, a parer seu, és que tot el procediment de licitació és més clar i això, malgrat que hi hagi alguna complexitat, és “un avanç en la prevenció del frau i la corrupció. Un dels grans forats per on s’esmunyia la corrupció, els modificats d’obra, ara resta restringit, però encara se n’hauria d’ajustar més el marge”.

Tot i això, alguns experts en dret administratiu consideren una mica confusos els articles d’aquest apartat.

De tota manera, Transparència Internacional considera que aquesta llei encara pot ser millorada, cosa que intentarà fer mitjançant la presentació de més iniciatives als grups parlamentaris.

Lizcano reconeix que hi pot haver una complexitat tècnica i és necessari un període d’adaptació, sobretot per a les administracions locals, però pensa que “malgrat que hi ha uns inconvenients inicials, en conjunt es compensen aquests desavantatges i, després d’un període d’adaptació, aquests inconvenients se superaran”.

Així mateix, el president de Transparència Internacional Espanya destaca que es poden formar tècnics municipals en aquests aspectes i ajudar els ajuntaments i les entitats públiques més petites.