L’era digital ens ha acostumat a la irrupció d’empreses que arriben al mercat abans que hi hagi cap llei que validi el seu model. Aquesta situació ha provocat una disparitat de debats legislatius arreu d’Europa, a l’espera que la Comissió Europea els converteixi en directiva. Itàlia encara està immersa en les negociacions per aprovar una llei de protecció que ofereixi garanties als treballadors en cas, per exemple, de patir un accident. A França, la pandèmia ha accelerat la discussió sobre com protegir uns treballadors que a hores d’ara són “invisibles”, però el govern encara no ha sigut capaç de trobar una manera de regular el seu estatus. En canvi, a Califòrnia la força lobista d’Uber i Lyft ha aconseguit que els seus conductors quedin exempts d’una llei que els obligava a protegir-los.
La ‘llei rider’ s’encalla i renuncia a revelar els algoritmes de les aplis
Les negociacions entre Treball, patronals i sindicats s’aturen després d’aigualir la proposta inicial
Barcelona / MadridFa gairebé un mes el ministeri de Treball acceptava com a contraproposta dels sindicats un document de quatre pàgines -amb alguns canvis ben remarcats en vermell- per tancar un dels objectius de legislatura de Yolanda Díaz. En aquest interval de temps, però, el text de l’anomenada llei rider per acabar amb els falsos autònoms ha quedat escapçat fins a ocupar poc més d’una pàgina. “Les coses han anat evolucionant. Bé, diguem que no gaire bé...”, confessava sobre la marxa de les negociacions una de les parts implicades.
Abans que les converses s’encallessin del tot la setmana passada, la regulació del treball de plataforma era un dels decrets que el ministeri de Treball esperava aprovar abans d’entrar en el 2021. El marge temporal ho complica un cop més. La següent reunió de la taula de diàleg social està programada per al 17 de desembre i l’últim consell de ministres de l’any serà el 22. “Quan les coses es dilaten tant, no fa bona pinta”, apuntaven fonts de la CEOE. Però quins punts estan allargant tant l’entesa entre el govern espanyol, les patronals i els sindicats?
Què és un treballador?
Els agents socials xoquen per la definició de relació laboral
Amb la redacció d’una llei, l’objectiu de Treball era dotar d’un marc legal un debat que fins ara s’havia convertit en un marcador de sentències a favor i en contra als tribunals. A finals de setembre, la balança es va decantar més clarament després que el Tribunal Suprem va concloure que els riders de Glovo són falsos autònoms, ja que mantenen una relació laboral amb l’aplicació catalana. A l’espera que es pronunciï sobre una altra sentència que afecta Deliveroo, aquesta interpretració pot crear doctrina molt aviat.
¿Com hi ficaria cullerada el decret de la ministra Yolanda Díaz? En l’última versió de l’esborrany encara es manté una modificació de l’Estatut dels Treballadors per blindar com a empleats per compte aliè aquells que treballin per a empreses que exerceixen “organització, direcció o control” sobre les seves condicions laborals. “Això implica distorsionar l’article 1 i tindria implicacions en altres empreses i en la subcontractació”, critica una veu de les organitzacions empresarials que participen en la discussió.
En canvi, la professora de dret del treball d’Esade Anna Ginés no comparteix aquesta interpretació. En la seva opinió, la definició actual de l’article 1 ja és correcta i “prou resilient” per englobar diferents tipus de relacions laborals. “No qüestiono l’efecte que pot tenir la norma, però jurídicament no és necessària”, diu. Per a Ginés, no hi cap dubte que els repartidors de Glovo, Deliveroo o Stuart són assalariats i, en tot cas, considera que la regulació de l’Estat s’hauria de centrar en reforçar la presumpció de laboralitat.
Dret a conèixer l’algoritme
El text introduïa que s’informi els empleats de la presa de decisions
La regulació del treball de plataforma ha sigut un camp adobat per a les tensions entre les dues parts, però l’enfrontament va pujar de to després que Treball hi incorporés un registre per a les aplicacions. “La representació legal de les persones treballadores tindrà dret a tota la informació relativa als paràmetres i regles de presa de decisió en els quals es basen els algoritmes utilitzats per l’empresa que puguin incidir directament o indirectament en les condicions de treball i d’accés i manteniment de la feina”, deia l’esborrany.
És a dir, les plataformes haurien de donar explicacions sobre el comportament dels seus algoritmes, sovint els responsables que, per exemple, un empleat autònom pugui accedir a treballar més o menys hores a la setmana. La informació, plantejava el text, s’hauria d’entregar trimestralment amb un redactat “clar i exhaustiu”. No obstant, el registre va encendre totes les alarmes a les patronals, que van rebre la proposta com un atac contra el secret comercial i la lliure competència.
“Ha sigut un triple salt mortal dels sindicats”, assegura una font del sector tecnològic. Les mateixes veus asseguren que fins i tot hi van haver d’intervenir altres ministeris de l’executiu com Economia i Indústria, que no veien amb bons ulls la mesura de Díaz. El debat s’ha tancat amb l’eliminació d’aquest punt en el nou esborrany. “El govern ja no veu bé el tema del registre, diuen que estudiant-ho bé és molt complicat perquè s’enfronten a problemes legals”, afegeix una font sindical.
Ginés avisa, però, que tard o d’hora els algoritmes hauran d’entrar d’alguna manera en la regulació laboral. “El treballador ha de tenir informació sobre la lògica que hi ha darrere de les decisions automatitzades que tenen conseqüències en la seva feina”, apunta l’acadèmica. A més, recorda que aquest debat afectarà el món laboral més enllà de la galàxia de les plataformes digitals.
Una norma sectorial
La nova proposta esmenta els repartidors però no altres gremis
Des de les primeres converses, la regulació es va batejar informalment com la llei rider, però aquest cognom no ha agradat mai ni tan sols al mateix col·lectiu. Entitats com RidersXDerechos reclamaven ampliar la normativa a molts altres gremis, com el de la neteja o les reparacions, que operen com a autònoms de manera similar a la missatgeria. Com a resposta a la demanda, el redactat va ampliar la definició a qualsevol treballador de plataforma, però l’última versió del text torna a posar el focus tan sols en els riders. “Espanya té l’oportunitat de convertir-se en un exemple de regulació i ho hem d’aprofitar”, alertaven.
