Les lleis i mesures que ajuden a tancar el cercle
De la llei de residus al pla hidrològic, el marc normatiu balear aprovat els darrers vuit anys situa la circularitat en un lloc central, amb iniciatives pioneres com el 3% de producte local en el turisme
Reutilitzar les aigües depurades
“La reutilització de l’aigua és un dels pilars fonamentals del Pla hidrològic”, afirma la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau. La normativa impulsa la utilització de fonts alternatives als recursos naturals –els aqüífers–, amb les aigües depurades en el punt de mira. Per això, es fan tractaments addicionals de filtracions que minimitzin l’impacte del retorn al medi d’aquestes aigües.
Usos urbans
El Govern ha iniciat un projecte per fomentar la reutilització d’aigua en el turisme. A Calvià, per exemple, es farà una xarxa de distribució d’aigua regenerada, a les zones urbanes, per utilitzar-la en el reg de jardins.
Una llei de residus a l’avantguarda
La Llei de residus, aprovada el 2019, va ser la primera de tot Espanya d’aquesta àrea que va tractar la circularitat. La idea, explica el director general de Residus, Sebastià Sansó, no és només anar als conceptes clàssics de separar i reciclar, sinó l’aplicació de polítiques de prevenció i reutilització de residus, a més d’un augment de la recollida selectiva i de la seva qualitat. Des de l’aplicació de la llei, a Palma hi ha un 55% més de recollida selectiva de matèria orgànica.
Plàstics d’un sol ús
El Govern va ser pioner en l’eliminació per llei dels plàstics d’un sol ús, en vigor des de març de 2021, per reduir-ne l’impacte ambiental.
Modernitzar els regadius
Agricultura ha posat en marxa un pla de modernització dels regadius amb aigües regenerades fins al 2026, per aprofitar al màxim aquestes aigües i no haver-ne de treure dels aqüífers, o que acabin abocant-se al mar. El Pla hidrològic també fa incís en els usos agrícoles, exigint una major qualitat de desinfecció, segons si és per al reg dels arbres o per a la pastura.
La producció ecològica
S’ha produït un gran augment de les ajudes a les explotacions per cada hectàrea de producció ecològica, dels 174 euros el 2015 de mitjana als 215 euros del 2021.
Posidònia com a aïllant per als habitatges
L’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) va recuperar el 2016 la tècnica de millora ambiental d’utilitzar posidònia seca com a aïllant d’immobles de protecció oficial. La reutilització de la posidònia ha significat un canvi cap a un model més sostenible de construcció d’habitatges.
Aprofitar les runes
Per reduir les externalitats negatives de les matèries primeres, l’Ibavi utilitza materials totalment recuperables i reutilitzables –com la pedra o la fusta–, i aprofita les runes d’una edificació que ja existia en el solar on es construeix un nou projecte. Només en les darreres 46 promocions, s’han estalviat 16.500 tones de CO2.
Els hotels han de tenir plans de circularitat
La Llei turística aprovada el passat maig va marcar una fita important: tots els establiments turístics han d’elaborar un pla de circularitat, que tindrà una vigència màxima de cinc anys, perquè s’hagi de renovar periòdicament. Anualment, a més, s’haurà de fer una revisió que reguli, entre altres aspectes, la petjada de carboni per pernoctació, la capacitat d’autoabastiment d’energia i aigua, o la recollida selectiva de residus.
El producte local
L’obligació de servir un 3% de producte local és un dels punts més innovadors de la llei, una xifra que augmenta al 4% en els hotels de 4 i 5 estrelles.
Les renovables, en el centre
El Govern va aprovar el 2019 la Llei de canvi climàtic i transició energètica, que té com un dels grans objectius la reducció de la dependència energètica exterior, acompanyada d’una penetració important de les renovables. De fet, el 2050, el 70% de l’energia consumida en el territori balear haurà de venir de fonts renovables, segons s’ha estipulat.
L’autoconsum
El boom d’aquests anys s’ha produït en l’autoconsum, gràcies, en part, als fons europeus. Del 2021 ençà, s’ha passat de 4.800 instal·lacions d’autoconsum a més d’11.000.
