De cop i volta el bitcoin gaudeix d'una aurèola de respectabilitat. Al Chicago Mercantile Exchange es cotitzen futurs sobre aquesta criptomoneda. Al maig la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) admetia les inversions en criptomonedes. Al setembre el Salvador adoptava el bitcoin com a moneda de curs legal. El 19 d'octubre l'organisme regulador nord-americà, la Security Exchange Comission (SEC), va autoritzar el primer fons cotitzat de bitcoins i alguns vehicles d'inversió han començat a invertir en aquest actiu. Pel que sembla, el bitcoin –amb el seu creixement espectacular i malgrat la volatilitat– ha arribat a una fase de maduresa. Aleshores, si volem diversificar hem d'invertir-hi?
Als primers cursos de finances de la universitat s'aprèn que els mercats de valors permeten assignar capital a aquelles empreses més eficients i que la visió de la borsa com un casino és simplista. Ensenyem als nostres estudiants que quan invertim en una acció estem comprant un flux de dividends futurs i que quan puja el preu de les accions d'una empresa se'n facilita el finançament i el creixement. Ara haurem d'explicar què són les bombolles financeres. Efectivament, el bitcoin no genera valor econòmic afegit, ni beneficis, ni dividends; el seu valor intrínsec és zero. Per definició, és una bombolla pura com ho és la inversió en filatèlia.
"El bitcoin no genera valor econòmic afegit, ni beneficis, ni dividends; el seu valor intrínsec és zero. Per definició, és una bombolla pura com ho és la inversió en filatèlia." ”
A Holanda, al segle XVII en l'època de la primera bombolla, un bulb de tulipa es venia pel preu d'un apartament. A Anglaterra, a principis del segle XVIII les accions de la Companyia dels Mars del Sud van passar en set mesos de 128 a 1.000 lliures esterlines. Al Japó dels anys 80, el preu de la ciutat imperial equivalia al preu de tot el Canadà. Les dotcom de finals dels anys 90 o els Asset Backed Securities en la crisi financera global del 2008 són exemples més recents de bombolles.
Alan Greenspan i Ben Bernanke, expresidents de la Reserva Federal dels Estats Units, afirmaven que era impossible identificar una bombolla financera. El Premi Nobel d'Economia Robert Schiller, al contrari, considera que sí que és possible, encara que potser aplicat més aviat a un mercat que no pas a un actiu individual. Aleshores, hi ha una bombolla en el preu d'Amazon? En el de Tesla? En el bitcoin? La ràtio PER de Tesla —el preu d'una acció dividit pels beneficis que genera l'empresa— és a 341, un nivell que només s'entendria si la companyia tingués unes expectatives de creixement dels beneficis difícils d'assolir en la seva situació actual. Però soc incapaç de dir quina part del preu de Tesla correspon a una bombolla financera. Per contra, el PER d'un bitcoin no existeix perquè la divisió per zero no és possible.
Usos fraudulents
El bitcoin té la seva demanda com a vehicle de blanqueig de diners, per a operacions de narcotràfic o per facilitar el pagament dels rescats als segrestos (de dades o físics), però això no justifica el creixement del seu preu. Perquè es creï una bombolla han d'existir unes expectatives de creixement de preu suficients per fer la inversió atractiva. Sabem que l'oferta de bitcoins augmenta amb l'activitat dels anomenats miners, per la qual cosa deduïm que, perquè el preu s'incrementi, la inversió en bitcoins ha de créixer a un ritme superior.
El regulador es troba en una situació difícil. En nom de quin paternalisme atàvic hauria de prohibir la utilització del bitcoin a inversors professionals, com es va fer a la Xina a finals de setembre? Cert, a l'abril la CNMV posava límits a les campanyes comercials dirigides a atraure inversors en criptomonedes en un intent de protegir petits inversors, però es tracta d'una mesura molt pusil·lànime.
El regulador es troba en una situació difícil. En nom de quin paternalisme atàvic hauria de prohibir la utilització del bitcoin a inversors professionals? ”
D'altra banda, permetre una inversió la demanda de la qual prové d'activitats delictives o de pura especulació tampoc no està en línia amb els objectius de la CNMV. Efectivament, l'òrgan regulador ha de “vetllar per la transparència dels mercats de valors espanyols i la formació correcta de preus, així com la protecció dels inversors”, i aquí la transparència és limitada. Si hi afegim que, per validar les transaccions amb bitcoins, els anomenats miners han de resoldre un problema matemàtic d'una complexitat cada vegada més gran i que requereix superordinadors que consumeixen més electricitat que tot Suècia, el futur d'aquesta forma d'inversió sembla compromès.
La inversió en bitcoins ha permès a alguns inversors obtenir beneficis espectaculars a curt termini, però no hem d'oblidar que els guanys històrics no permeten predir les tendències futures. Quan esclati la bombolla, les pèrdues seran dignes de la tulipomania del segle XVII o de les accions de la Companyia dels Mars del Sud. Uns hauran guanyat i els altres hauran perdut. El problema és el cost en termes d'assignació de capitals: amb les criptomonedes ens allunyem d'un mercat de valors que assigna el capital de manera eficient per acostar-nos a la versió purament especulativa. Un criptocasino amb menys costos de transacció.
![Bitcoins](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
