Salaris, teletreball i intel·ligència artificial: les claus de l'acord entre sindicats i patronal

BarcelonaSindicats i patronals van arribar divendres a un preacord que instarà les empreses a apujar els salaris, però que també inclou recomanacions en molts altres àmbits laborals. El comitè executiu de la CEOE ha avalat aquest dilluns per unanimitat el preacord de salaris amb CCOO i la UGT. El principal òrgan de presa de decisions de la patronal espanyola ha donat el vistiplau a un increment d'un 4% dels sous per a aquest any. No és l'única part implicada que ha anunciat la seva decisió: els òrgans interns de direcció de la UGT també han ratificat aquest dilluns l'esborrany. L'altre gran sindicat, CCOO, té previst reunir els seus òrgans de direcció demà per ratificar el preacord i desbloquejar una negociació que estava encallada des de feia mesos.

L'AENC (sigles en castellà per a l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva) és una referència que poden utilitzar empreses i treballadors que estiguin negociant els seus convenis col·lectius i era clau en un moment en què encara hi ha prop de 1.400 convenis pendents de renovar. L'acord és una guia que recomana unes mesures, però no obliga les empreses i els treballadors a seguir-les. La negociació es va reprendre al març, després que al llarg del 2022 fos impossible acostar les postures. El principal element que ha complicat les converses ha estat l'alça de preus i la por que una aposta per apujar els sous al nivell de la inflació obrís la porta a efectes de segona ronda.

Caducat des del 2020

Aquest nou AENC renova el pacte anterior, que es va firmar l’any 2018 i que estava en vigor només fins al 2020, per la qual cosa estava caducat. Sindicats i patronals van reprendre les converses pressionats també pel govern espanyol i, en particular, per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que els va demanar que tanquessin un acord aquest mes de maig. El preacord assolit, però, també deixa diversos punts pel camí. No es preveu un increment dels sous retroactiu que afecti el 2022 i, per tant, una recuperació del poder adquisitiu perdut durant l’any anterior. Tampoc una actualització dels salaris en paral·lel a la inflació o en funció de l’evolució de les empreses, com havia plantejat CCOO. L’actual AENC s'haurà de tornar a revisar el 2025.

Salaris i indexació 

Per a aquest any l’AENC recull un increment d’un 4% i per als anys 2024 i 2025 uns increments d’un 3%. L’AENC inclou també una clàusula de revisió en funció de la inflació. Segons el document al qual ha tingut accés l’ARA, si la inflació interanual del mes de desembre del 2023 és superior a un 4% s’aplicarà un increment addicional d’un 1%, que tindrà efecte a partir de l’1 de gener del 2024. En el cas de l'any vinent, l'augment extra per al 2025 es farà efectiu si l'alça de l'IPC és superior al 3%.

El document incorpora la recomanació que empreses i treballadors tinguin en compte les “circumstàncies específiques del seu àmbit per fixar les condicions salarials”, és a dir, que s'adaptaran a cada sector o empresa en funció dels resultats, l’evolució de l’ocupació i l’impacte de mesures com l’increment del salari mínim interprofessional.

Intel·ligència artificial

La llei rider va introduir per primera vegada a l'Estatut dels Treballadors el dret a la informació sobre els algoritmes que fan servir les empreses i que afecten les condicions dels repartidors. Ara l'AENC també demana que els negocis siguin transparents amb els representants dels treballadors respecte a tots aquests processos (molt presents sobretot en els recursos humans) i garanteixin que no hi ha "prejudicis ni discriminacions". "El desplegament dels sistemes d'intel·ligència artificial a les empreses haurà de seguir el principi de control humà i ser segur i transparent", apunta el text.

Teletreball

El xoc de la pandèmia va activar l'aprovació d'una llei del teletreball, però aquesta normativa deixava la porta oberta a fer possible que la seva aplicació quedés reflectida en els convenis (col·lectius o d'empresa). Ara l'AENC planteja que les companyies i els comitès identifiquin quins són els llocs de treball i les funcions susceptibles del treball a distància i quines serien les condicions d'accés i desenvolupament d'aquesta activitat laboral. Per exemple, demana que es fixi la duració màxima del teletreball, la jornada mínima presencial o el percentatge de jornada per treballar des de casa. Un altre punt important és el mecanisme perquè l'empresa compensi les despeses associades al teletreball i es garanteixin els drets col·lectius de les persones que escullin aquesta modalitat. El preacord demana que es tingui en compte el dret a la desconnexió digital.

Temps de treball

Quan tot just es fan les primeres proves amb models com la setmana de quatre dies, l'AENC considera "imprescindible" adoptar fórmules flexibles d'ordenació del temps de treball. Per això el text proposa fixar preferentment la jornada en el còmput anual, de manera que sigui més fàcil adaptar els temps de treball a les necessitats de la plantilla i a afavorir la conciliació "en la mesura que ho permetin els processos productius".

Jubilació 

Un altre element que aborda l’AENC és la jubilació parcial i el contracte de relleu. “Han de continuar sent un instrument adequat per al manteniment de l’ocupació i el rejoveniment de les plantilles”, diu el document. L’acord reconeix l’accés a la jubilació parcial amb contracte de relleu d’acord amb la normativa que sigui d'aplicació i en funció de les circumstàncies del sector o empresa. El contracte de relleu és aquell que una empresa subscriu per substituir un treballador que ha sol·licitat la jubilació parcial, és a dir, que vol continuar treballant però menys hores i, alhora, començar a cobrar la pensió per jubilació. 

Igualtat

Pel que fa a les mesures per promoure la igualtat entre dones i homes a les empreses, el preacord urgeix a afavorir la contractació de dones, especialment en aquells sectors i empreses on estan infrarepresentades. També crida a regular els criteris per a la promoció i els ascensos, de manera que no es produeixi una "discriminació indirecta" i es puguin basar en "elements objectius de qualificació i capacitat". Això també passa per evitar els plusos i complements salarials amb biaix de gènere i veure en quins termes es pot exercir el dret a demanar l'adaptació de jornada.