Brussel·lesLa Samoa Nord-americana, Anguilla, Barbados, les illes Fiji, Guam, les illes Palau, Panamà, Samoa, les Seychelles, Trinitat i Tobago, les illes Verges nord-americanes i Vanuatu. No són recomanacions vacacionals, sinó l'exòtica llista negra de paradisos fiscals de la Unió Europea, una enumeració que passa per alt els principals forats per on s'escapen ingressos fiscals a Europa. Segons Tax Justice, només el 2% de les pèrdues fiscals globals fugen a través d'aquest rànquing farcit d'illes. Els diners s'escolen per estats com Irlanda o Luxemburg, i aquesta setmana una nova investigació periodística encapçalada pel diari Le Monde (OpenLux) posa el dit a la nafra: Luxemburg alberga 55.000 societats fantasma de fortunes com Shakira, Tiger Woods o fins i tot la màfia italiana que gestionen, com a mínim, una riquesa valorada en 6 bilions d'euros.
Després de l'escàndol del Luxleaks, just quan Jean-Claude Juncker passava de primer ministre del Gran Ducat a president de la Comissió Europea, aquest petit estat va impulsar un rentat de cara amb lleis i directives europees per mirar d'acabar amb els avantatges per a grans fortunes forjats durant dècades que havien fet de Luxemburg un paradís fiscal no reconegut dins d'Europa. L'OCDE va retirar-lo de la llista de jurisdiccions incomplidores el 2015, només un any després de l'escàndol. Però a la pràctica Luxemburg no ha deixat de rebre inversions estrangeres només comparables amb les de potències com els Estats Units o altres paradisos fiscals. "Luxemburg actua principalment com a frontissa entre els països europeus i els paradisos fiscals de tot el món", lamenta l'eurodiputat d'En Comú Podem Ernest Urtasun. Segons dades de Tax Justice, Luxemburg és el país de la UE que més diners permet evadir a través del seu règim fiscal (12.000 milions anuals), seguit dels Països Baixos (10.000 milions anuals).
De fet, aquesta informació s'ha conegut no gràcies a una filtració sinó a una directiva europea del 2018 forçada després dels Papers de Panamà que obliga a registrar els beneficiaris de les firmes. El grup de mitjans, en què hi ha La Nación, Le Soir, Tempo o Süddeutsche Zeitung i OCCRP, ha rastrejat les propietats darrere de centenars de milers de societats i més de 3,3 milions d'informes administratius per crear la base de dades que els permet afirmar que 279 multimilionaris de la llista Forbes, personatges com Brad Pitt o Angelina Jolie, el príncep saudita o empreses com Yves Rocher i Decahtlon utilitzen firmes luxemburgueses per pagar menys impostos per possessions com castells, vinyes, xalets a la Costa Blava i apartaments a París. El 90% no són luxemburguesos.
També revelen que a Luxemburg s'hi han amagat "fons sospitosos de provenir d'activitats delictives" que relacionen amb la màfia calabresa i fins i tot amb el partit d'extrema dreta de Salvini. Tot i això, els periodistes critiquen que el registre amaga informació dels beneficiaris últims i que els recursos que el país destina al control de la fiscalitat es corresponen a les seves dimensions geogràfiques però no financeres. "Només 50 persones treballen al registre comercial per fer complir les obligacions de 100.000 entitats", diu Le Monde.
A tot això, el govern del Gran Ducat assegura que es fa una descripció "totalment injustificada" del país i la seva economia amb afirmacions "sense fonaments" i que "no ofereix cap règim fiscal favorable a les multinacionals ni les empreses digitals". Un altre dels arguments que esgrimeix el govern de Xavier Bettel és que ni la UE ni l'OCDE "han identificat cap règim o pràctica fiscal perjudicial a Luxemburg". I aquí hi ha la trampa. La fiscalitat és una de les grans assignatures pendents de la UE. Només l'Eurocambra s'atreveix a afirmar que Malta, Hongria, Bèlgica, Xipre, els Països Baixos, Irlanda i Luxemburg són paradisos fiscals, i, de fet, en una recent resolució qualificaven "d'ineficient" la llista europea. Reclamen una reforma de la llista perquè els règims fiscals en què l'impost de societats tingui un tipus impositiu del 0% siguin considerats automàticament paradisos fiscals i que s'impedeixi que "canvis cosmètics" siguin suficients per sortir de la llista. "OpenLux demostra l'absurditat que països europeus com Luxemburg no puguin ser a la llista de paradisos fiscals de la UE", ha piulat l'eurodiputat socialista Paul Tang.
"Luxemburg oculta processos per evitar les normes de la UE"
Tres preguntes al científic de dades Javier García-Bernardo, de Tax Justice
1. ¿És cert que Luxemburg ja no permet acords fiscals, com diu el seu govern?
No. El mes que ve revelarem en un dels nostres estudis com Luxemburg oculta processos administratius per evitar les normes de la UE i l’OCDE dissenyades per aturar l’abús fiscal, cosa que possiblement sigui una violació de la llei de la UE.
2. Quina diferència hi ha entre les estratègies d’Irlanda i les de Luxemburg?
Les pràctiques fiscals a Irlanda s’han enfocat a atraure empreses americanes a través d’impostos baixos i de tenir una cultura i un idioma similars. A Luxemburg s’han enfocat a atraure empreses multinacionals i individus adinerats a través d’un secret fiscal molt alt. Es veu en el nostre índex de secretisme fiscal i de paradisos fiscals. Luxemburg és el sisè país amb més secretisme i el sisè paradís fiscal. Irlanda és el 29è en secretisme i l’11è paradís fiscal.
3. Quins canvis caldrien a nivell europeu?
El que anomenem l’abecé de la justícia fiscal: l’intercanvi automàtic d’informació, el registre de la propietat efectiva i la informació país per país, que permetria desemmascarar les multinacionals que estan traslladant els beneficis als paradisos fiscals amb la finalitat de pagar menys impostos dels que haurien de pagar.
![El ministre de Finances d’Estònia, Toomas Toniste, i el de França, Bruno Le Maire, principal impulsor de les mesures.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
