El primer trimestre de l’any, Espanya ha importat 7.629 GWh de gas natural procedent de Rússia, fet que suposa un 32% menys que el mateix període de l’any passat, confirmant així la reducció en el consum de gas natural del país des de l’esclat de la guerra. Tot i això, després de la invasió d’Ucraïna, al març ha continuat arribant a Espanya gas natural procedent del país governat per Vladímir Putin. El primer trimestre de l’any les importacions de gas natural procedents dels Estats Units s’han multiplicat gairebé per sis (+459,9%) en relació amb el mateix període de l’exercici anterior, al passar de 7.472 GWh els tres primers mesos del 2021 a 41.839 GWh entre gener i març d’aquest any. Per la seva banda, les compres de gas a Algèria, històricament el primer subministrador d’Espanya, durant el primer trimestre del 2022 s’han reduït un 32,9%, tot i que continua sent un proveïdor destacat que cobrir el 26,1% del consum total de l’Estat.
El Magrib, la clau per trencar amb el gas rus
Barcelona aspira a posicionar-se com a puntal del ‘hub’ energètic del sud d’Europa
Barcelona“Des que va començar la guerra, li hem donat 35.000 milions d’euros a Putin”. Són paraules del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Els pagaments són conseqüència de la gran dependència energètica –especialment del gas– que Europa té de Moscou. Ara la Unió Europea, a correcuita, està buscant altres llocs on abastir-se d’aquesta energia per no haver de dependre de Vladímir Putin. La clau, indiquen alguns experts, és a la riba sud del Mediterrani, i especialment al Magrib.
“Aquesta zona pot ser el magatzem energètic de tot Europa”, assegura en conversa amb l’ARA Octavi Quintana, director de la Fundació Prima, una entitat promoguda per 19 països de la Mediterrània, fundada el 2017 i amb un pressupost de 494 milions d’euros, dels quals 274 els aporten els països membres i 220 milions la Unió Europea.
No és l’únic que ho pensa. El director general de l’Agència Internacional de les Energies Renovables, Francesco La Camera, creu que “sens dubte” Europa ha d’invertir en energies renovables als països del nord d’Àfrica. Això sí, no només caldrà invertir en la generació, sinó també en les infraestructures de transport, sobretot les interconnexions, tant elèctriques com de gas, que en un futur podran servir per a l’hidrogen verd.
El director de la Fundació Prima destaca dos aspectes importants a tenir en compte. Al nord de l’Àfrica hi ha molt recurs per a les renovables, tant de sol com de vent, amb la qual cosa és una zona especialment dotada per generar energia fotovoltaica i eòlica. Però, a més, hi ha un país, Algèria, cap on tothom mira ara, que té unes importants reserves de gas natural, l’energia considerada de transició que és la que ara provoca la principal dependència de Rússia. El problema és que Algèria no té més capacitat per extreure gas i s’hi hauria d’invertir. Però la idea és clara: “Europa hauria de mirar més cap al sud pel seu propi interès”, sentencia Octavi Quintana. A més, indica, la piràmide de població pot ajudar-hi. Els països de la riba sud del Mediterrani tenen una població jove molt més fàcil de digitalitzar i introduir en les noves tecnologies, que són claus per a les renovables.
Quintana es mostra segur que la guerra a Ucraïna precipitarà un augment d'inversió europea al nord de l’Àfrica. Però també destaca que aquests països poden patir molt els efectes de la guerra, perquè són grans importadors de cereals russos i ucraïnesos. Octavi Quintana creu molt en la força de la “diplomàcia científica” per impulsar els programes de cooperació en uns països on les relacions polítiques no són fàcils, com es demostra amb el tancament d’un dels gasoductes a Espanya per les males relacions entre Algèria i el Marroc o amb l’impacte que pot tenir el canvi de postura d’Espanya respecte al Sàhara Occidental.
Dins d’aquest nou panorama energètic, Barcelona podria tenir un paper clau. Francesco La Camera veu necessari impulsar les inversions en interconnexions entre la península Ibèrica i la resta d’Europa. Per a Quintana, Barcelona hauria de ser el referent de tecnologies contra el canvi climàtic.
La importància del MidCat
De fet, el port de Barcelona disposa de la principal planta regasificadora d’Europa. El problema, però, és portar el gas que arriba a la capital catalana a la resta del continent. Per a Antoni Llardén, president d’Enagás, la planta de Barcelona de la companyia és una eina clau “per donar seguretat" al subministrament de gas a Europa. Segons Llardén, aquest paper es pot fer tant amb el transport de gas via marítima com, en un futur, a través del MidCat, el gasoducte a mig fer entre Catalunya i França.
Llardén va visitar la planta del port aquesta mateixa setmana acompanyant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va incidir de nou en la necessitat d’acabar el MidCat, infraestructura que es considera clau per trencar amb la dependència alemanya del gas rus. Una investigació de l’Institut Alemany d’Estudis Econòmics indica que Berlín podria deixar de dependre del gas rus el pròxim hivern aprofitant al màxim les plantes de regasificació d’altres països europeus i, en un futur, el MidCat. “Si es recorre al màxim al potencial d’estalvi d’energia i s’augmenta fins on sigui tècnicament possible la compra de gas a altres països, el subministrament a Alemanya l’hivern 2022-2023 estaria garantit sense importacions russes”, diu aquest estudi.