El primer de maig més negre per als treballadors de les Balears

PalmaLes Balears varen viure el passat primer de maig un Dia del treballador sense precedents. Malgrat que la crisi del coronavirus deixarà uns 200.000 treballadors afectats per expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO), les restriccions de l’estat d’alarma varen deixar els carrers buits de manifestants. El covid-19 ha colpejat amb duresa el mercat laboral a les Illes i les previsions del Govern no deixen lloc als dubtes: en un escenari que l’Executiu qualifica de “moderat” es preveu la pèrdua d’un 31,6% del PIB -el triple que a l’Estat, on la caiguda prevista és d’un 9,2%- i d’un 29,2% de l’ocupació. És a dir, es poden arribar a destruir més de 147.000 llocs de feina -la mitjana d’afiliats a la Seguretat Social a les Illes Balears durant el 2019 va ser de 506.882 persones. I aquesta no és la pitjor hipòtesi amb la qual treballa la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball.

Amb les dades desglossades, els càlculs són que es perdran uns 6.765,5 milions d’euros (19,6% del PIB) i 82.469 llocs de feina del turisme; 1.836 milions d’euros (6,3% del PIB) i 36.189 llocs de treball d’inversió empresarial; 563,3 milions d’euros (1,9 del PIB) i poc més d’11.000 llocs de feina en el cas del consum. De moment, el confinament obligat implicarà una caiguda d’un 3,8% del PIB i la pèrdua de 18.056 llocs de treball.

“Aquesta crisi ha posat de manifest que estam molt lluny de tenir treballs dignes i segurs”, denuncià dijous la secretària d’Acció Sindical d’UGT, Ana Landero. “No sabem quines conseqüències hi ha, mai no hem viscut una situació així, ni sabem com serà el dia de demà. Això genera por, que és un brou de cultiu per a determinats discursos de l’extrema dreta”, advertí per part seva el secretari general de Comissions Obreres a les Balears, José Luis García.

Allargar els ERTO de força major

Conscient que la situació a Balears és i serà pitjor que a la resta de l’Estat, el Govern continua reclamant a Madrid un marc de seguretat per als treballadors i empreses balears i un tractament especial per al sector turístic. “El pes del sector turístic determina la forta caiguda del nostre PIB”, indicà el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, divendres després de la reunió del Consell de Govern.

Negueruela, insistí en una petició recurrent des que es decretà l’estat d’alarma: allargar les mesures de protecció dels ERTO de força major malgrat que comenci el desconfinament. Cal recordar que els treballadors afectats per un ERTO de força major tenen dret a cobrar la prestació de l’atur encara que no tinguin el període cotització mínim, i que el temps que rebin la prestació no computarà. A més, l’Estat bonifica les seves cotitzacions a la Seguretat Social, una mesura que l’Executiu considera imprescindible perquè les empreses no perdin capital.

Segons el conseller, les condicions especials d’aquests ERTO s’haurien d’allargar, com a mínim, fins al 30 de juny. “Encara que hagi començat la desescalada, hi haurà restriccions”, va dir divendres, i va lamentar que els treballadors no poguessin sortir a defensar els seus drets i celebrar el primer de maig. “La crisi no la poden pagar els de sempre”, afegí. En cas que l’estat d’alarma acabi, l’Executiu vol que s’apliquin les mateixes condicions dels de força major als ERTO per causes productives, i que els avantatges que impliquen durin fins al 31 d’octubre. A més, Negueruela també va destacar la necessitat que hi hagi flexibilitat perquè “els treballadors puguin entrar i sortir dels ERTO”. “Si una empresa comença l’activitat en fase de desescalada, ha de poder recuperar els treballadors i tornar-los a incorporar a l’ERTO”, subratllà.

De moment, el Govern i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) han arribat a un acord per garantir que els treballadors afectats per ERTO en tramitació cobrin la prestació el mes de maig i no hagin d’esperar fins al juny. Aquesta mesura servirà per tal d’evitar la situació que varen patir molts treballadors que varen entrar dins dels ERTO el mes de març i que no han pogut cobrar fins al maig.

Tant UGT com CCOO reclamen que la sortida d’aquesta crisi no sigui com el 2008, sinó que es faci “per la via expansiva de la inversió pública i privada”, segons José Luis García. Però els sindicats i el Govern són conscients que els recursos han de venir de l’Estat i d’Europa. “La situació balear és molt complexa i necessita una aposta social clara dels països de la UE”, afirmà Negueruela.