El decret de Sánchez desmobilitza la protesta per les hipoteques

MadridLa indignació per la marxa enrere judicial sobre l'impost de les hipoteques només ha omplert aquest dissabte la meitat de la plaça del Suprem, una extensió semblant a la de la plaça Sant Jaume. El decret exprés del govern de Pedro Sánchez per revertir la polèmica decisió del tribunal ha desmobilitzat, en bona part, la manifestació que Podem i Esquerra Unida (IU) van convocar dimarts al vespre després de saber-se la sentència de la sala tercera del Suprem. Ho admetien bona part dels concentrats, la majoria pensionistes i afectats per desnonaments. També el líder del partit lila, Pablo Iglesias, que s'ha penjat la medalla d'haver aconseguit que la Moncloa fes el pas per revertir la decisió judicial i que siguin finalment els bancs els que paguin l'impost d'actes jurídics documentats (AJD).

"Quan va aparèixer la sentència, el govern va dir que l'acatava. I vam haver de convocar aquesta concentració i d'altres perquè després digués que a partir de demà paga la banca. És un pas, però no n'hi ha prou", ha clamat Iglesias des de dalt d'una tarima a uns 10 metres de la porta del Suprem, blindada per tanques de seguretat. A l'altra banda desenes de persones cridaven "Pablo president" i "Sí se puede", el crit emblema de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que després es va convertir també en el de Podem. L'acte estava a fet a mida per a la formació lila, que hi ha assistit en massa. Acompanyaven Iglesias la portaveu al Congrés, Ione Belarra; el secretari d'organització, Pablo Echenique, i el futur candidat a la Comunitat de Madrid, Iñigo Errejón.

Iglesias ha tornat a demanar que la mesura aprovada pel govern espanyol sigui retroactiva, igual com ho era la decisió inicial del Suprem. És a dir, que afecti les persones que van firmar una hipoteca almenys fa quatre anys, tot i que no ha volgut entrar en dates. I per això ha demanat una llei perquè els bancs paguin l'impost. Sánchez, en canvi, s'ha tornat a penjar la medalla de l'aprovació del decret. "La societat espanyola va ser solidària amb la banca", ha assenyalat durant un míting del PSOE al municipi madrileny de Fuenlabrada recordant el rescat financer. "Ara la solidaritat ha de ser recíproca", ha afegit.

Poques esperances

Però entre els manifestants hi havia poques esperances de recuperar els diners d'anys enrere. Calia allunyar-se de la capçalera on es concentraven els membres de Podem per trobar algun afectat. A primera línia només hi havia jubilats que ja feia anys que havien pagat la hipoteca, activistes de la PAH que feien crides a una "vaga general" i alguns representants de FACUA-Consumidors en Acció. L'Álvaro, de 35 anys, era una de les cares més joves de la protesta. El 2009 va firmar una hipoteca a 30 anys i ja s'havia mogut per reclamar els 3.000 euros en impostos que li pertocaven –si al final s'aconseguien aplicar més efectes retroactius–, però ara ho ha paralitzat tot. "La banca sempre guanya", resumia, i assegurava que els clients dels bancs segur que acabaran pagant els impostos per una altra banda.

La Guillermina, de 68 anys i ja pensionista, intentava ser més optimista. A ella li queden cinc anys encara per pagar la hipoteca i instava els ciutadans a fer el salt a les entitats amb menys comissions perquè els bancs no puguin imputar l'impost per una altra banda. Sí que estava enfadada per no veure més gent a la mobilització. "Hi hauria hagut més gent si no fos pel decret de Sánchez i també pel temps, que amenaçava pluja. D'altres de més joves ja ho veuen tot perdut i no lluiten. A mi em fa posar nerviosa", reflexionava. Al seu costat la Beatriz sostenia una pancarta que deia "L'hipotecat és un esclavitzat". Malgrat el revés del Suprem, ella continua confiant que Arriaga Associados, el bufet d'advocats que ha portat molts casos sobre l'impost, trobi una escletxa per recuperar part dels diners.

Objectiu: recórrer a Europa

Molts altres manifestants només hi veien una sortida: la via europea. És el cas de la Silvia, veïna del municipi madrileny de Rivas, que confia que l'ajuntament –el mateix que va arribar amb el recurs al Suprem– acabi exhaurint totes les vies fins al Tribunal Europeu de Drets Humans. El Marcelo, de 43 anys i amb una hipoteca de 15, apuntava en la mateixa direcció: "La justícia espanyola només està al servei del poder de la banca, les grans empreses i els interessos polítics. I només es mou a cop de la justícia europea, que li està fent pujar els colors". "Això sí que ha sigut realment un cop d'estat", reblava l'Ángeles a les portes del suprem pensant en Catalunya.