El mapa espanyol de les terres rares
Catalunya és una de les zones que, per ara, s'escapen de la identificació de zones estratègiques que ha fet Europa
MadridMolins de vent per a la producció d'energia eòlica, bateries de cotxes elèctrics o dispositius electrònics compactes com els GPS. Són exemples de tecnologies que necessiten algun mineral crític per funcionar. Malgrat que fa anys que aquestes primeres matèries són molt preuades, recentment els focus s'han tornat a posar sobre seu.
La Comissió Europea, en ple impuls de l'anomenada "autonomia estratègica", acaba de llançar un pla per mirar d'obtenir-ne i no dependre de tercers països –la Xina és amo i senyor global d'aquests materials–. Això suposa obrir la porta al retorn de la mineria, o com a mínim a la seva expansió. Però abans Europa ha volgut saber per on començar, i Espanya ha estat entre els països assenyalats. Brussel·les hi ha identificat fins a set "projectes estratègics" en què es podria extreure, reciclar, processar o integrar algun tipus de mineral crític o fonamental. S'ubiquen a Extremadura, Galícia, Andalusia i Castella-la Manxa, i s'hi troba liti, coure, níquel, cobalt i tungstè. Ara bé, el mapa de la producció minera a l'Estat és molt més ampli.
Anem a pams. El potencial de l'Estat pel que fa als minerals crítics i les terres rares (jaciments que contenen fins a 17 d'aquests minerals) és dels més alts del Vell Continent. De fet, històricament Espanya ha estat rica pel que fa a la localització de primeres matèries minerals. Actualment es compta amb unes 2.700 explotacions mineres actives repartides per tot l'Estat: 10 de mineria metàl·lica, 165 explotacions de minerals industrials, 439 de pedreres de roca ornamental i unes 2.100 explotacions d'àrids o granulats, segons dades del ministeri de Transició Ecològica. En el cas de Catalunya, el 2022 concentrava un 9,6% del valor de la producció minera a l'Estat per hidrocarburs, potassa, roques industrials i creta o pedra calcària, tal com es pot veure en el mapa que acompanya aquesta peça. En total, el sector mobilitza anualment 210 milions de tones de minerals al conjunt de l'Estat, segons l'últim balanç del ministeri.
Ara bé, si posem la lupa en els minerals crítics i les terres rares, el mapa es redueix a la zona oest i sud de l'Estat i, sobretot, a l'àrea anomenada Faixa Pirítica Ibèrica. De fet, és aquí on Brussel·les ha situat sis dels set projectes estratègics. "És una zona que per la formació geològica del terreny sempre ha acumulat una sèrie de metalls que estan molt valorats", explica Adriana Espinosa, responsable de recursos naturals de l'organització Amigues de la Terra. Per ara Catalunya no està a la lupa d'Europa pel que fa a aquestes primeres matèries preuades. Això no vol dir que sigui un territori pobre pel que fa a la localització de minerals, però la majoria dels que s'extreuen són àrids i s’apliquen principalment a la construcció. També destaca l'extracció de potassa a la comarca del Bages, en localitats com Súria o, fins fa poc, Sallent, i les pedreres de la zona del Garraf.
Avui dia Espanya compta amb producció de minerals crítics o fonamentals com l'estronci, l'espat fluor, el tàntal, el silici i el tungstè, tal com es desprèn de l'últim full de ruta de les primeres matèries minerals elaborat pel govern espanyol. Alhora, s'han identificat dipòsits d'antimoni, barita, bismut, cobalt, liti i terres rares. "Una quantitat important d'aquests recursos van ser identificats durant les campanyes d'exploració dutes a terme als anys 70 i 80 o es troben associats a explotacions històriques", explica el ministeri de Transició Ecològica. El govern espanyol ha decidit en aquest context iniciar el tràmit per tirar endavant un pla d'acció de les primeres matèries minerals per al període 2025-2029, el primer que s'elabora en democràcia.
Mina Doade
Extracció de liti
Las Navas
Extracció de liti
El Moto
Extracció de tungstè
P6 Metals
Integrat de tungstè
Aguablanca
Extracció de cobalt, níquel,
metalls del grup del platí, coure
CirCular
Reciclatge de coure i
metalls del grup del platí
PMR Project
Integrat de coure
Malgrat que molts països tenen classificacions específiques sobre què es pot considerar o no un mineral crític, no hi ha una definició universal acceptada. "L'avaluació de la seva criticitat canvia en funció de factors econòmics, geopolítics i tecnològics", apuntava l'Agència Internacional de l'Energia Renovable en un informe de l'any 2023. L'organisme internacional, per exemple, també posa el focus en com la demanda creixent d'aquests minerals per assolir els objectius vinculats a la transició energètica pot convertir-los encara més en preuats.
Però això és qüestionat per algunes organitzacions mediambientals i ecologistes. "Qüestionem que se'ns aboqui a un boom miner sense abans saber quin càlcul han fet de quins minerals es necessiten i per a què", reflexiona Espinosa a l'ARA. "És començar la casa per la teulada", afegeix. També critica que no s'estiguin plantejant prou mesures per reduir-ne la demanda.
Més enllà de l'extracció
Amb tot, la majoria dels projectes que ha identificat Brussel·les a l'Estat són extractivistes, però els procediments que envolten l'obtenció dels minerals crítics van molt més enllà: també cal que es processin i es refinin abans del seu ús final. "Es converteix la Península en una zona de sacrifici perquè tothom sap que la mineria és la part de la cadena de menys valor afegit. Deixa molt poca riquesa a les comunitats autònomes, a més de ser altament contaminant", diu Espinosa. Per ara la Xina domina clarament el joc en aquest sentit, cosa que també està vinculada a una normativa mediambiental poc estricta. Per exemple, en minerals crítics com el disprosi, essencial per als aerogeneradors, el país asiàtic representa el 100% del subministrament refinat. També el 70% del refinament de cobalt i gairebé el 60% en els casos del liti i el manganès.
