Marea negra de Repsol al Perú

QuitoLes mascaretes i equips de protecció personal que ens han protegit del covid, ara al Perú també serveixen per netejar el petroli de gairebé 30 platges del país. El 15 de gener a la tarda es van trencar dos caps que subjectaven el vaixell petrolier Mare Dorium a la instal·lació submarina de la refineria La Pampilla, operada per Repsol Perú, on descarregava cru. L’accident va provocar el vessament de 6.000 barrils, que ja s’han dispersat per unes 180 hectàrees de platja i 713 del mar, amb dues zones protegides incloses. No hi havia hagut mai un accident així a la costa peruana. Una tragèdia ambiental i social.

“Ara hem de buscar solucions i netejar; després ja veurem qui n'és responsable”, declara a l’ARA el ministre d’Energia i Mines del Perú, Eduardo González. El funcionari es mostra prudent en l'entrevista telefònica. Però des del primer moment, experts, analistes, afectats i el mateix president del país, Pedro Castillo, han coincidit en considerar Repsol l'únic responsable. “Segur que hem comès errors”, reconeixia el director executiu de la companyia en aquell país, Jaime Fernández-Cuesta. L’espanyol es referia al primer document amb què van informar sobre la fuga de petroli, on notificaven que s’havien abocat 0,16 barrils i que l’àrea afectada era de 2,5 metres quadrats en el mar. “No vam ser capaços de detectar que hi havia taques de petroli fins a l’endemà”, va continuar.

Aquest “error de percepció”, com ho va qualificar, va endarrerir la posada en marxa del pla de contingència per prevenir que la taca oliosa s’escampés. El dia de l’accident només van envoltar el vaixell amb barreres de contenció, però no n'hi va haver prou per evitar que el petroli seguís el seu curs cap al nord pels “corrents forts i sobtats”, assegurava Fernández-Cuesta. Segons Repsol, aquesta va ser la causa original: un onatge anòmal provocat per l’erupció del volcà submarí a l’illa de Tonga.

Però hi ha versions que el contradiuen. El mateix capità del Mare Doricum, Giacomo Pisani, va informar que les barreres de contenció no cobrien tot el perímetre del vaixell i que, fins a la matinada següent, el 16 de gener, els operadors de la refineria no havien practicat operacions de busseig per verificar l’estat de la mànega que va provocar la fuga. A més, va constatar fins a set falles en unes comunicacions per escrit que els mitjans van difondre el dijous.

Després de l’erupció del volcà, països com l'Equador van emetre una alerta de tsunami. “El Perú, no”, assenyala l’Alejandro Chirinos, el responsable del programa de governança marinocostanera de l’ONG Cooperacción. Per a ell, l’estat també va tenir una reacció tardana, desordenada i poc institucionalitzada. Van passar cinc dies fins que el president, Pedro Castillo, va visitar la zona, i sis fins que es va declarar l’emergència ambiental. El ministre d’Energia i Mines, però, assegura que l’alerta de tsunami no és obligatòria. Ara està esperant que Repsol li remeti els vídeos del moment de la descàrrega del cru, per comprovar si hi va haver un nivell de marea anòmal.

El 80% de la pesca aturada

Repsol opera la refineria des del 1996. La Pampilla és la més important de les set que hi ha al país, amb una capacitat primària de refinació de 117 milions de barrils diaris. Més de 2.500 persones netegen ara el litoral. Una empresa subcontractada paga uns 161 euros al dia per embarcació, amb dos tripulants, per sortir a netejar a la badia d’Ancón, on hi treballaven unes 1.500 persones. “Pràcticament el 80% de la pesca ha quedat paralitzada i el 20% restant no la volen consumir per por que estigui contaminada”, explica Kevin Villegas, el secretari de defensa de l’Associació de Pescadors Artesanals d’aquesta badia. Ell i els seus col·legues són conscients que amb el temps, l’exposició al petroli que estan tenint aquests dies els passarà factura. Però ara l’únic que volen és feina.

En total es calcula que unes 3.000 persones s’han quedat sense feina i les pèrdues sumen uns 46 milions d’euros. L’última setmana s’han multiplicat les protestes contra Repsol, davant de la refineria, en platges afectades i a Lima. El govern i la Fiscalia especialitzada en matèria ambiental estan investigant l’incident i ja s’han notificat les primeres multes administratives, per més de 4,3 milions d’euros, contra l’empresa. “El govern d’Espanya mai ha dit si són o no responsables. L’ambaixador em va manifestar que si hi ha responsabilitat i multes, actuéssim d’acord amb la llei, que ells avalaran l’empresa i compliran”, assegura el ministre González.