Maria Frontera: “L’administració ha de facilitar, no posar traves”

PalmaCap representant del sector hoteler va assistir a la presa de possessió de la consellera de Turisme, Bel Busquets. Per quin motiu?

Quan es va decidir, nosaltres teníem prevista, a la mateixa hora i dia, una assemblea; no la podíem canviar amb un dia d’antelació. Vàrem traslladar l’excusa; no va ser possible per temes d’agenda.

Quina relació teniu amb Bel Busquets?

Vàrem tenir un primer contacte a la fira de Fitur. Tenim temes a tractar, i ja ens hem reunit amb el director general de Turisme, Antoni Sansó.

Quin és el perfil d’un conseller o una consellera de Turisme amb qui us agradaria tractar?

Volem que les persones responsables de les conselleries tinguin coneixements sobre la matèria a la qual es dedicaran, que s’envoltin de tècnics que també hi estiguin involucrats, perquè han d’entendre que prenen decisions que són importants per als sectors per als quals fan feina, evidentment.

Què falta a l’estratègia turística de les Illes Balears?

Precisament parlam d’això a la Federació. Les Balears necessiten un pla estratègic no només en l’àmbit turístic, també per aconseguir objectius quant a la preservació del territori i la sostenibilitat. Hi hauríem de participar tots els involucrats i liderar-lo el Govern.

Com així encara no existeix en una comunitat que té tants d’anys d’experiència turística?

Perquè s’ha de ser responsable i tenir una visió a llarg termini. Per ventura hi ha problemes sobre la taula que han demanat solucions a curt termini, sense mirar més enllà.

Creis que fins ara hi ha hagut una política turística de ‘dit i fet’?

Aquests darrers anys hi va haver un canvi dins la política turística que permeté que tot el sector hoteler pogués fer inversions milionàries que han reposicionat el nostre producte a primera línia. Els resultats del 2017 ens indiquen que creixem més en valor que en volum; hem incrementat un 6,2% les visites de turistes internacionals i un 12,2% la seva despesa; anam per bon camí. Això no obstant, és cert que si no hi ha un pacte d’estat això permet que cada quatre anys es tombin les decisions anteriors depenent dels interessos partidistes. Per això cal que s’hi involucri tothom.

El mes d’agost s’acabà el termini per presentar projectes de reforma de la planta hotelera. Heu aconseguit una pròrroga?

No, ens varen dir que es faria una modificació per intentar continuar, però no ha entrat cap altre projecte. S’ha de tenir en compte que no tothom va poder fer obres de reforma els primers anys perquè no tots els empresaris tenien en aquell moment la disponibilitat econòmica per escometre aquestes inversions tan grosses. Tot i així, el 62% dels nostres associats, que són 894 hotels, ja tenen entre 4 i 5 estrelles.

Com i quan vàreu decidir presentar-vos a aquest càrrec?

No era la meva idea inicial. Jo presidia l’Associació Hotelera de Sóller i dins l’assemblea es va configurar un equip de feina en què al final, amb tots els suports que tenia, vaig decidir fer una passa endavant. És un orgull i una responsabilitat tremenda estar al capdavant de la Federació de Mallorca.

Es podria dir que les Balears són ja una destinació turística madura?

A mi aquest nom no m’agrada. És una destinació turística de primer nivell amb una oferta hotelera que avui en dia és l’enveja de moltes altres destinacions turístiques. És evident que hem de fer una reflexió important per estudiar cap on anam.

Tenim més turistes dels que hi caben?

No ens sobren els turistes. Que pot ser que s’inverteixi la piràmide de l’estacionalitat? Aquesta és la nostra direcció i l’aposta del sector hoteler. Però no hem d’estar sols, necessitam més connectivitat a l’hivern per poder obrir més mesos; els municipis també han d’ajudar a traslladar l’oferta al transport, als comerços… Tot hi ha d’acompanyar.

El que pareix que no hi acompanya són les infraestructures, si més no per sostenir mesos com juliol i agost.

Les infraestructures que tenim, les tenim explotades de manera eficient? Mantenim els recursos de manera eficient? Què passa quan et trobes els embossos cada dematí quan vas a fer feina? On són els turistes? És una reflexió. La població ha crescut molt els darrers anys i potser no hem estat eficients. Quan es parla de la despesa del turista, per exemple amb l’aigua, cal dir que els hotels som cada vegada més eficients, amb uns indicadors de sostenibilitat que assenyalen que cada vegada es gasta menys. També hauríem de parlar de la pèrdua d’aigua a les canalitzacions per no haver fet un manteniment o unes inversions adequades. Això passa cada dia, no només els mesos de l’estiu.

Té sentit l’impost turístic per arreglar desperfectes com aquest?

A nosaltres el que ens preocupa ara és que se’n dupliqui la quantitat sense cap anàlisi de les conseqüències que pugui tenir. És cert que venim d’una temporada molt bona i que l’impacte de l’impost no ha tingut conseqüències. Fa un temps el terrorisme afectà els altres mercats turístics i desviaren molts clients cap aquí, però tot això està canviant i haurem de veure com afecta que es dupliqui l’impost turístic.

Ja hi ha hagut un canvi de tendència o tornarem a tenir un estiu amb xifres rècord?

La tendència és que la temporada serà bona, però les xifres estan per veure; cada mes té paràmetres diferents.

És el lloguer turístic el gran enemic dels hotelers?

El lloguer turístic vacacional fa vint anys que existeix regulat i hi hem conviscut molt bé. El que ha passat és que els nous canals de comercialització turística han posat a mà la possibilitat de comercialitzar un tipus d’habitatge que no estava reglat, de manera il·legal. Això ha afectat de manera molt ràpida i amb conseqüències l’accés a l’habitatge. Els habitatges plurifamiliars han envaït els residents en zones on no hi havia turisme.

Com veis la regulació del Govern i la zonificació del Consell de Mallorca?

D’una banda, han volgut regular allò que ja estava regulat i que funcionava i, de l’altra, han donat l’oportunitat de regular nous habitatges unifamiliars. Una altra cosa són els plurifamiliars, que no hi haurien d’entrar. Teníem un model amb unes places, no bastaven? Hem d’obrir-nos a altres tipus de model? Si el Govern pensa que hi ha un excés de turisme, per què vol més places per a una altra classe d’allotjament? Pareix contradictori. A més, encara estudien el sòl rústic. Demanam que siguin rigorosos i tinguin dades actualitzades per fer-ne un diagnòstic i, sobre aquest, prendre decisions.

Us agrada la modificació de la Llei turística aprovada l’any passat?

No necessitàvem cap modificació. El que estava regulat ja ho estava. Però no estam d’acord ni que hi hagi més places ni que es comercialitzin més places, sobretot quan existia una normativa i l’oferta no reglada era il·legal. Aquest conflicte està a l’ordre del dia a tot Europa. Uber es considerava a si mateixa una plataforma d’informació i ara s’ha dictaminat que és una plataforma del sector transport i per aquest motiu s’haurà de regular amb la normativa pròpia. Airbnb també hauria d’actuar sota una normativa turística dins cada autonomia on opera. Si es regulen aquestes plataformes, l’oferta s’anirà reduint. L’adminsitració va més lenta que la realitat, per això hi ha ara aquesta explosió d’oferta.

Quan parlau de qualitat, què pensau de l’oferta del tot inclòs?

El tot inclòs existeix com a oferta a distints establiments en els més diversos municipis. Hi ha famílies que demanen un pressupost tancat per anar de viatge. El tot inclòs està pensat per a això. Però ho deveu demanar perquè aquesta oferta ha estat en ocasions al costat d’una oferta complementària que ha vist els ingressos minvats o es relaciona amb el consum d’alcohol, i això no es pot fer. No podem generalitzar. Pot ser que s’acumuli un tipus determinat de client en una època, però el tot inclòs el demana fins i tot el client mallorquí que vol un preu tancat.

Heu parlat amb el Govern de la nova modificació de la Llei turística que es vol fer enguany?

No. Per canals oficials no en tenim coneixement.

Creis que existeix el fenomen de la turismofòbia?

Personalment, no ho crec. Hi ha hagut una manifestació, puntual, perquè no reflexionam profundament sobre aquest tema. Això passa quan relaciones el fet de tenir una platja plena o de no poder aparcar un dia amb el turisme, malgrat que aquestes coses ens poden passar qualsevol dia de l’any. A més, aquesta paraula té una connotació molt negativa i no l’hauríem d’emprar, perquè els mercats emissors són molt sensibles a tot el que es diu. Crec que tots nosaltres volem tenir visitants perquè tots també hem estat turistes. Hem de contextualitzar les coses.

Creis que l’administració va en contra del turisme quan no incrementa la partida de promoció?

El que l’administració ha de posar en valor és la transversalitat del sector, donar el reconeixement que es mereix al motor econòmic de les Illes Balears. Els hotels lideram el posicionament del sector turístic i necessitam contagiar tots els altres sectors com són els cotxes de lloguer, els transport discrecional, els touroperadors... L’administració només ha de fer de facilitador. És a dir, ens ha d’acompanyar i no ha de posar traves.

S’està aplicant la innovació en el sector turístic?

Quantes companyies noves es creen? Moltíssimes, sobretot relacionades amb temes d’innovació i coneixement, perquè som els primers que hem d’estar-hi al capdavant.

Què opinau de Terraferia o el GOB?

Són importants. Tots aportam a la societat i hem de tenir en compte les altres opinions.

A cabau de firmar el conveni d’hoteleria amb un increment salarial del 17%. Els petits ho podran assumir?

És una aportació aclaparadora del sector hoteler que no ha fet cap altre sector a cap altre lloc de l’Estat. Està per veure que tots puguem arribar a fer-ho. Hem d’aconseguir que aquest camí que hem traçat no canviiï. Els hotels apostam per la reinversió, ens reposicionam, assumim pujades salarials, feim un esforç però, d’altra banda, el Govern intenta obrir més places a una altra oferta. S’han de tenir en compte tots els factors.

Alguns partits polítics han donat suport explícit a les cambreres de pis. Com s’ha viscut això?

Som els primers que sabem que hem de cuidar la nostra plantilla, que a la vegada ha d’estar orgullosa de la nostra feina. Hem de veure què hi ha darrere un partit polític que necessita fer banderes amb aquest col·lectiu. Es mereixen un respecte; comencem per la nomenclatura: per què els diuen kellys, a les cambreres de pis?