La marihuana recreativa, l'última batalla fiscal americana

WashingtonLa legalització del cànnabis acostuma a anar acompanyada d'un ampli debat social, on entren arguments sobre la salut mental i l'intervencionisme estatal, o la inconfusible olor d'unes plantes que impregnen els carrers de ciutats com Los Angeles, Chicago, Nova York o Washington. Entre els defensors de la legalització, el retorn econòmic de la marihuana sol ser un dels grans arguments.

Als Estats Units, en la majoria dels 21 estats on s'ha legalitzat la seva comercialització per a usos recreatius, la recaptació d'impostos ja supera els ingressos produïts per la venda d'alcohol, segons un informe de l'Institute on Taxation and Economic Policy. Als estats on era legal, l'any 2021 s'hi van recaptar fins a 3.000 milions de dòlars, 500 milions més que els ingressos provinents de productes amb alcohol.

Més enllà del govern federal, els impostos especials de la marihuana depenen de cada estat i, a la pràctica, s'apliquen de manera molt diferent en cadascun d'ells. La possibilitat d'establir una diversitat de càrregues impositives ha creat desequilibris amb els anys, principalment entre els estats contigus, que han caigut en pràctiques de dúmping fiscal.

"La competició de preus pot portar alguns consumidors a travessar la frontera per comprar", explica en una entrevista amb l'ARA el director del departament d'impostos especials del think tank nord-americà Tax Foundation, Adam Hoffer. "On hi ha les diferències més grans de tipus impositius, com Oregon contra Washington, veiem els nivells més alts de compres transfrontereres".

Un clar exemple d'aquesta disputa el trobem a l'altra costa dels EUA, on Nova York entrarà l'any vinent al mercat amb un tipus impositiu del 10%. Això obligarà l'estat veí de Nova Jersey a redefinir el seu complex sistema impositiu, on s'hi aplica una escala en funció del tipus de marihuana i del seu ús en els productes comercialitzats.

Una legalització profitosa

L'any 2014, Colorado i Washington van convertir-se en els primers estats a permetre la venda de productes derivats del cànnabis. Des d'aleshores, les arques combinades de tots els estats que han legalitzat la venda de marihuana per a ús recreatiu ja han reportat ingressos superiors als 11.200 milions de dòlars, segons les dades recopilades per l'organització Marijuana Policy Project.

Arran dels beneficis econòmics que ha demostrat la seva legalització, així com de la seva major acceptació social, cada vegada més estats han anat pujant al carro, i ja n'hi ha 21 on es permet comercialitzar marihuana recreativa. De fet, va ser una de les protagonistes a l'ombra en les eleccions de mig mandat del mes passat, atès que fins a cinc estats (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Arkansas, Missouri i Maryland) van sotmetre-la a referèndum. D'aquests, els dos últims van votar a favor de legalitzar el cànnabis recreatiu.

Es calcula que l'any 2023 el mercat de la marihuana recreativa ascendirà als 30.000 milions de dòlars, deixant en recaptació d'impostos entre 4.500 i 5.000 milions. Davant l'increment any rere any en la recaptació, els estats han entrat en una batalla fiscal per repartir-se el pastís. I aquesta disputa té plenament a veure amb els tipus impositius de cada estat.

Un impost per a cada estat

Segons explica Hoffer, "les diferències fiscals són molt grans: els diferents tipus d'impost (sobre el valor afegit, sobre el contingut de THC, o sobre si és majorista o minorista, entre d'altres) depenen de l'administració. Un impost percentual sobre les vendes requereix molt poc coneixement de les operacions del mercat per poder funcionar. En canvi, un impost basat en THC requereix moltes més proves i aportacions".

Segons diu el director d'impostos especials a Tax Foundation, "la qüestió dels tipus (per exemple, un impost del 10% enfront d'un impost del 25%) té a veure amb una qüestió d'economia política". D'aquesta manera, la pregunta és "quants ingressos es necessiten per obtenir suport públic per a la legalització", diu Hoffer.

"El mercat de la marihuana està encara en la seva infància i continuarà creixent durant molts anys", aventura aquest economista. Davant aquesta realitat, Hoffer preveu una forta batalla fiscal entre els diferents estats, però la veu de manera positiva, atès que "els mercats prosperen amb la competència i la diversitat". D'aquesta manera, veu amb mals ulls la proposta d'alguns grups d'igualar les taxes a nivell federal.

"Certament, seria positiu que el govern imposés un impost del 20% sobre les vendes i que eliminés tots els impostos estatals", assegura. Tanmateix, "hi ha molts ciutadans que no volen que la marihuana sigui legal en el seu estat". A més, creu que "el resultat més probable d'un impost federal seria que simplement se sumés als impostos estatals actuals".