Megainversió del gegant navilier Maersk per produir metanol verd a Espanya

MADRIDEspanya produirà metanol verd per al gegant navilier Maersk. Així ho han anunciat el govern espanyol i l'empresa aquest dijous al migdia just després de la reunió entre el president Pedro Sánchez i el conseller delegat de Maersk, Søren Skou. Rere l'anunci hi ha una negociació al més alt nivell que va començar a principis d'any, així com l'elaboració de treballs previs que han portat la companyia amb seu a Dinamarca a escollir l'Estat com a soci preferent en la producció d'aquest combustible per a vaixells. Malgrat que el disseny final del projecte no es coneixerà fins a l'estiu de l'any que ve i, per tant, ara comencen els preparatius, des de la Moncloa no dubten que tirarà endavant: "Si no, no s'anunciaria", expliquen fonts governamentals.

Què és el metanol verd?

Fa temps que companyies navilieres com Maersk estan immerses en la recerca de substàncies que no siguin combustibles fòssils tradicionals, sinó "verdes", com a font d'energia dels seus vaixells. Aquí entra en joc el metanol verd o e-metanol. Es tracta d'una alternativa química als combustibles fòssils que, en aquest cas, tindria el seu origen en l'hidrogen verd –un gas procedent de l'eòlica i la solar– i el diòxid de carboni biogènic (CO₂ biogènic) alliberat durant la descomposició de la biomassa –malgrat que en el procés s'allibera CO₂, es considera neutre en emissions perquè és d'origen biogènic, tot i que emet metà (CH4) i òxid de nitrogen (N2O)–. Mitjançant l'electròlisi de l'hidrogen i aquest CO₂ biogènic es produeix el "metanol verd", útil per al funcionament dels vaixells.

Aquesta és una de les alternatives per les quals aposten empreses com Maersk, que es dediquen al transport marítim de mercaderies. Ara com ara, la majoria de vaixells utilitzen gasoil barat que emet moltes emissions, fet que va en contra del pla europeu per a la descarbonització de l'economia el 2030 i les emissions netes el 2050. En aquest sentit, el compromís del sector marítim és reduir cada any un 4,2% les seves emissions. A tall d'exemple, Maersk emet 10 milions de tones de CO₂ l'any.

Per què Espanya?

Rere l'elecció d'Espanya hi ha l'hidrogen verd. Maersk es vol produir el seu propi metanol verd perquè no ha trobat cap soci disposat a invertir la quantitat de diners suficients per a la producció d'aquesta substància. Això, però, implica trobar un lloc capaç de produir prou hidrogen verd –l'empresa controlarà tota la cadena de valor–. "Ara mateix Espanya és el país d'Europa on la producció d'hidrogen verd és més competitiva per la quantitat de sol, vent i espai. Tenim l'ecosistema i el teixit industrial", defensen fonts governamentals. Es calcula que tot el procés mobilitzarà, com a mínim, uns 10.000 milions d'euros públics i privats i generarà 85.000 llocs de treball directes i indirectes, dels quals 4.000 seran directes. L'executiu no descarta entrar-hi com a inversor estratègic i destinar-hi fons europeus.

L'empresa ha estimat que Espanya hauria de produir dos milions de tones de metanol fins al 2030 (un 10% del total del metanol que necessita). Per fer-ho possible necessita hidrogen verd i, per tant, energia solar i eòlica d'on surt aquest gas. "Estem parlant de molts gigues", diuen fonts governamentals. L'empresa ha calculat que necessitarà entre 20 i 80 parcs solars i eòlics per a la producció d'hidrogen. Maersk ja va anunciar fa uns mesos que Egipte seria la seva altre localització per a la producció d'aquesta substància.

Si bé aquest desplegament de l'energia solar i eòlica per produir hidrogen afectarà tot el territori, sostenen des del govern, no passarà el mateix amb la producció de metanol. En aquest cas, es preveu que hi hagi segur una planta de metanol amb la probabilitat d'una segona. Les comunitats on anirien a parar serien Andalusia i Galícia. Tanmateix, fonts coneixedores del projecte insisteixen que les necessitats productives implicaran totes les comunitats. En el cas català, no només pel que fa al desenvolupament d'energia renovable, sinó també pel sector petroquímic de Tarragona.

La primera ubicació de la planta es tancarà l'estiu que ve, mentre que per a la segona es dona marge fins al 2027. A més, no es tanca la porta al fet que la segona pugui produir amoníac, una altra substància que serveix per al funcionament dels vaixells i que es genera a través d'un procés similar al del metanol. "El gruix de la decisió és empresarial, sobre la base de les seves rutes oceàniques", recalquen des del govern sobre l'elecció d'Andalusia i Galícia.

Maersk, la principal operadora del canal de Suez

La companyia danesa és la principal empresa naviliera del món i, en particular, del canal de Suez, la ruta més curta i important del comerç marítim entre Europa i Orient. Opera en 120 països i té fins a 100.000 empleats, dels quals 1.700 a Espanya. En el cas del port de Barcelona, l'empresa hi té una plataforma logística de 8.000 metres quadrats i a través d'APM explota la terminal de contenidors TCB, una de les dues que hi ha al port català.