La meitat de les llars de les Balears dediquen més del 40% del que ingressen a pagar el lloguer

PalmaLes Balears són la comunitat autònoma on les famílies fan més esforç per comprar o llogar un habitatge. Així ho recull l'Informe Anual del Banc d'Espanya corresponent al 2023. El document constata que, mentre que a la majoria de comunitats autònomes l'esforç per comprar un habitatge correspon als ingressos d'una unitat familiar durant 8 anys, a les Balears pot arribar als 14 en alguns casos, i mai és inferior als 12 anys. Es tracta d'unes xifres que superen, i de bon tros, comunitats com Madrid o Catalunya, tant pel que fa als centres urbans, com a les perifèries. A Aragó, la Rioja i Múrcia, l'esforç de les famílies és la meitat que a les Illes, ja que la compra d'un habitatge es pot pagar en sis anys.

Les dades encara són pitjors pel que fa al mercat de lloguer. A les Balears, més de la meitat de les famílies, tant a a zones urbanes com a la perifèria, destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar l'habitatge. Només Andalusia i Madrid superen les Illes en aquest àmbit, però només en el cas d'habitatges de zones urbanes, perquè tant a les perifèries com a les zones allunyades de les trames urbanes, l'esforç illenc és netament superior.

Segons el Banc d'Espanya, les causes d'aquesta situació venen donades, entre d'altres, per un creixement demogràfic que "explica el dinamisme de la demanda d'habitatge residencial, tant en règim de lloguer com de propietat". El segon factor destacable és "l'augment de la demanda dels no residents, per habitatge en propietat o lloguer, fonamentalment vacacional", assegura l'informe.

De fet, les dades recollides pel servei d'estudis del regulador bancari, reflecteixen que més del 25% de les compravendes de 2023 a les Illes les varen protagonitzar ciutadans estrangers, una taxa que supera la del País Valencià i les Canàries, dues comunitats que han experimentat augments significatius del cost de l'habitatge. En aquest punt, un dels arguments més repetits durant les mobilitzacions del passat cap de setmana a les Canàries va ser que el preu de l'habitatge és inassumible, un problema que els residents atribueixen a l'explotació turística de pisos i cases. La mitjana espanyola de participació dels estrangers en la compravenda d'habitatges no arriba ni al 10%, i el Banc d'Espanya situa a la Mediterrània i les zones turístiques l'epicentre d'aquest fenomen.

Pujada extrema dels darrers anys

L'increment dels preus del lloguer els cinc darrers anys ha estat una constant a les Balears, amb un cost mitjà de 17 euros el metre quadrat i municipis que arriben als 20 euros. Aquest preu és un 15,3% més alt que fa només un any, sense que hi hagi hagut pujades salarials en la mateixa línia.

Pel que fa el preu de compra mitjà, el metre quadrat ja està per damunt dels 4.200 euros a les Illes, quan l'any 2017 el cost era només de la meitat. Així les coses, en menys d'una dècada s'ha duplicat el que costa adquirir un habitatge a les Illes, amb famílies que són les que fan l'esforç més gran de l'Estat.