Menorca ja viu la desertització dels centres urbans a l’hivern

MaóEls grans nuclis urbans de Menorca, Maó i Ciutadella, com d’un temps ençà succeeix a Eivissa ciutat, a Sant Francesc Xavier, a Alcúdia o a Santanyí, entre molts altres, comencen la seva particular travessia pel desert a partir de novembre, coincidint amb el final de la temporada turística. Els centres d’aquestes ciutats s’han dedicat al turisme; els negocis destinats als visitants copen els carrers, i els habitatges s’estan venent a estrangers que no els solen ocupar a l’hivern. Ara, passejar per Maó i Ciutadella, especialment per Maó, és bastant desolador. Comerços tancats, habitatges tancats, poca gent pels carrers i sensació de tristor i buidor.

Restaurants, gelateries, botigues de roba, d’articles de regal, de productes alimentaris, estan tancats. La pèrdua del comerç tradicional als centres urbans i l’aposta pels negocis de temporada, unit al fet que les cases són ara segones residències o hotels d’interior, preocupa les associacions de comerciants menorquines, que demanen mesures urgents per combatre aquest fenomen que cada any que passa es fa més evident. El president de l’Associació de Comerciants de Menorca (Ascome), Vicente Cajuso, es mostra preocupat per la imatge desèrtica als carrers més cèntrics, una situació que comença a fer-se visible aquest mes, però que s’incrementa d’aquí al febrer. “Ara, encara es veu gent i la fotografia és preocupant. Només d’imaginar què ens trobarem de desembre a febrer fa fredor. Maó serà una ciutat trista”, afirma.

Entre les idees que posa damunt la taula Ascome destaca incentivar fiscalment aquells negocis que tinguin obert tot l’any, mitjançant una reducció de l’IBI o amb subvencions per reduir els costos. De tota manera, Vicente Cajuso apel·la a la conscienciació ciutadana i posa el focus en els hàbits de compra dels menorquins. “Molts locals tanquen, perquè s’han incrementat les vendes per internet, i del turisme tan sols hi podem viure els mesos de temporada alta. Necessitam el menorquí a l’hivern”, explica.

També demana a l’Administració millorar l’entorn de les zones comercials i propiciar el clima idoni per afavorir el consum. Cajuso fa referència a la millora de la il·luminació, fer més atractius els carrers i potenciar la rehabilitació de façanes per evitar la imatge d’abandonament que presenten alguns edificis. “Els comerciants s’han de comprometre a tenir uns establiments nets, decorats, il·luminats i digitalitzats per facilitar informació als clients”, afegeix.

L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Maó i aquest ha declinat fer declaracions perquè està en desacord amb l’apreciació que els carrers del centre de la ciutat es desertitzin a partir de novembre i fins al març. A Ciutadella pateixen aquesta casuística des de la dècada dels anys 80, quan hi va haver una allau de vendes de cases, sobretot a catalans i madrilenys. Aquest fet i la conversió del nucli antic en zona de vianants han afavorit la desertització, segons confirma el gerent de l’Associació de Comerciants Ciutadella Antiga, Macià Coll: “Els negocis de temporada, sobretot els d’hostaleria causen més molèsties i els veïns decideixen marxar de la zona. Aquesta pèrdua d’habitants és més evident una volta acaba la temporada turística”.

Hotels de ciutat

En els últims anys hi ha dos factors que han agreujat la situació: les vendes de cases a francesos i els més de seixanta hotels al nucli de Ciutadella. “En un principi, ens agradava el model d’hotelets de ciutat, perquè rehabilitaven, en certa manera, cases que estaven en mal estat, però el preu dels habitatges s’ha disparat i la gran majoria de menorquins ja no hi pot accedir”, denuncia Coll.

El nivell adquisitiu del francès li permet comprar cases per a una segona residència, uns habitatges que sumats als de propietat catalana i madrilenya fan que, per exemple, només un 20-30% de les cases d’un carrer estiguin habitades tot l’any, mentre que el 100% hi està a l’estiu. “Aquest és un desert que tenim molt interioritzat fins a març. Com més turisme, menys gent d’aquí. I des de la pandèmia, el ciutadellenc que vol sortir a dinar a un restaurant, a l’hivern troba serioses dificultats, perquè ara la majoria opten per tancar, inclús aquells que no ho feien mai”, explica el gerent de l’Associació de Comerciants.

La radiografia de les dues ciutats amb més habitants de Menorca contrasta amb els sis municipis restants, on l’activitat comercial és més regular i on no és tan evident el pas de l’activitat turística. Així, pobles com es Castell, Sant Lluís, es Migjorn, Ferreries, Alaior i es Mercadal mantenen pràcticament l’oferta comercial, a excepció dels establiments hostalers. El fet que estiguin allunyats de les seves respectives urbanitzacions de costa s’entén com un factor que afavoreix aquesta circumstància. En canvi, el nucli poblacional de Fornells també és víctima de l’exclusivitat del servei al turista, igual que indrets com Son Bou (Alaior), l’Arenal d’en Castell (es Mercadal), Cala en Blanes (Ciutadella) o Binibèquer (Sant Lluís).