Economia 13/09/2024

Menorca torna a ser francesa

Els habitants de França compren una de cada dues cases que es venen a l’illa, hi han multiplicat per quatre la presència d’ençà de la pandèmia i han forçat el sector cultural i econòmic a adaptar-s’hi

David Marquès
6 min
Les comunicacions directes amb França s’han incrementat, responent al desembarcament de francesos a Menorca.

CiutadellaUna de cada dues cases que es venen a Menorca les compren francesos. En pocs anys, concretament des d’abans de la pandèmia, han multiplicat per quatre la seva presència a l’illa, que s’ha transformat per aprofitar l’empenta en l’àmbit turístic i cultural.

Ara és molt comú que qualsevol resident al centre de Maó o Ciutadella tingui de veí algun francès. Segons l’enquesta de Frontur, només en el darrer any, 10.512 francesos han arribat a Menorca per allotjar-se en una segona residència de la seva propietat. El 2019, l’any abans de la pandèmia, tan sols eren 3.504. La covid va accelerar l’efecte cridada, que ja es començava a notar des d’uns anys abans.

Tot va començar amb Laurent Morel-Ruymen. Fa deu anys va obrir l’hotel Can Faustino, de cinc estrelles, a una casa senyorial del segle XVII que havia reformat al bell mig de Ciutadella, a un pas del centre i del port. Enamorat de Menorca, tot d’una va començar a atreure empresaris capitalistes de París, que hi compraren propietats i hi invertiren. Va adquirir l’edifici de la Catòlica al Bisbat i va estendre la seva xarxa d’hotels d’interior de luxe pel centre, que vinculà a la cadena Mare & Terra.

Frédéric Biousse i Guillaume Foucher van comprar les finques de Torre Vella i Santa Ponsa, al terme d’Alaior, i les van reconvertir també en hotels al camp. Lligats al grup francès Les Domaines de Fontenille, es van incorporar a la cadena Relais & Chateaux, que engloba altres 580 establiments de luxe a tot el món. Aquests dies, la família Kretz també és a Menorca per rodar alguns capítols de la sèrie L’Agence: l’immobilier de luxe en famille, que emet Netflix i que es dedica als edificis singulars en llocs emblemàtics arreu del món.

Encarir el mercat

No són casos aïllats. La compra creixent de propietats per part de francesos ha encarit el mercat immobiliari i ha anat gentrificant el centre de les ciutats, especialment a Ciutadella. Al llarg de la darrera dècada, molts han canviat la Riviera francesa, Còrsega o el Marroc per Menorca, amb la idea de fer-hi llargues estades. “El francès està trobant aquí el que abans hi havia a França i que ara és més difícil de trobar, pel que fa a la natura i la protecció del camp”, diu Michel Magnier, el cònsol honorari de França a les Balears. “Hi ha moltes coses que encanten als francesos”, afegeix el diplomàtic i escriptor Diego Hidalgo, que estiueja des de petit a Sant Lluís, el poble que es creà durant el breu període de dominació francesa de l’illa (1756-1763), que deu el seu nom a un antic rei de França i que encara en conserva la petjada. “Menorca és relativament a prop de França, manté la senzillesa i té una cultura que és fàcil d’assimilar pels francesos. Per això tendeixen a venir-hi i a comprar-s’hi cases”, diu Hidalgo.

S’ha constituït, fins i tot, una associació de francesos a Menorca. La presideix una professora de llengua que arribà a l’illa poc abans de la pandèmia, Viviane Perrier. El grup és especialment actiu a les xarxes socials. El que va crear al Facebook té prop de 1.500 membres que comparteixen tot tipus d’informacions. Des dels clubs de lectura als concerts, les festes, les regates i consultes sobre com millorar l’aprenentatge de l’espanyol i com convalidar títols escolars i de treball sense haver de tornar a França. El 14 de juliol, una cinquantena de persones van celebrar juntes la festa nacional francesa a la plaça Nova de Sant Lluís.

Gràcies a ells, s’han pogut reformar cases dels centres històrics que no poden estar a l’abast de la majoria de menorquins i que, en cas contrari, haurien continuat abandonades. Però la inèrcia del mercat també ha fet que proliferi el lloguer turístic i el resident no trobi oferta ni preu que pugui pagar.

Turisme d’elit

“El turisme s’ha elititzat”, diu una veu reconeguda del sector immobiliari, que vincula directament aquesta tendència a l’arribada d’un turisme d’alt poder adquisitiu empès per l’obertura creixent de galeries d’art internacionals i, en especial, de la seu de Hauser & Wirth a l’Illa del rei del port de Maó.

“S’ha fet un efecte cridada que ha omplert l’illa de francesos d’alt poder adquisitiu, que són també els principals clients en la compra d’obres d’art”, diu Andreu Moll, de la galeria Artara. Fins i tot les pedreres de Líthica, a Ciutadella, en són testimoni. L’any passat reberen la visita de més turistes francesos (22.219) que no estatals (21.454). Tant és així que ja han començat a sorgir immobiliàries a l’illa que es dediquen en exclusiva a satisfer les demandes del mercat francès.

La millora de les comunicacions directes amb França ha donat una empenta definitiva. El Consell de Menorca té vigent un acord de comàrqueting que garanteix vols directes amb París durant tot l’any i, en plena temporada, també hi ha connexions amb els aeroports de Marsella, Lió, Toulouse, Bordeus i Nantes. També el port de Ciutadella disposa d’una connexió directa amb Toló que enguany ha estat l’única línia marítima amb el dic de Son Blanc que ha incrementat el seu passatge. El vaixell de Corsica Ferries, que opera la ruta, permet enllaçar Menorca amb el sud de França en només 12 hores i transportant el propi cotxe a la bodega. La Fundació Turisme Menorca, que en fa la promoció, valora molt positivament el resultat de les accions que s’estan duent a terme en el país veí i que incideixen, sobretot, en les activitats esportives, la natura i la gastronomia.

L’augment de la clientela francesa ha condicionat els sectors de la restauració i l’hostaleria, “però no així el comerç, ja que ens entenem bé en català o castellà”, diu Joana Torres, presidenta de la patronal Ascome. A poblacions com Ciutadella ja es veu el menú d’alguns bars penjat en francès a la porta, a hotels d’interior com Can Sastre gairebé un 40% dels hostes són francesos i els negocis orientats al turisme ja exigeixen el coneixement del francès als seus treballadors.

Aquest fet ha motivat que es multipliqui l’oferta per aprendre francès. Les escoles d’adults de Menorca van comptabilitzar el darrer curs 273 alumnes, un 63% més que abans de la pandèmia. “Respon a un canvi del turisme”, diu Marc Gandolfo, un dels professors. Anna Miquel Bono, que enguany començarà a donar classes de francès a l’Ateneu de Maó, també ho corrobora. “Hi ha molta demanda per necessitats laborals”, diu. Amb set anys de residència a França i altres 15 exercint de professora de francès, Bono ja va tastar a Catalunya la necessitat de formar cambrers i comerciants en el coneixement de l’idioma. “Per sort, els que som bilingües ho tenim millor. Aprendre francès quan ja saps català i castellà et facilita molt les coses”, diu. Els cursos de l’Ateneu no només s’adreçaran als adults, sinó que també se n’ofereixen per a joves i fillets. Els francesos, a Menorca, han vingut per quedar-s’hi.

Els aeroports de les Illes ja sumen un milió i mig de passatgers francesos

Ja és el tercer mercat emissor a Menorca; a Mallorca es freguen els 7 milions d’alemanys i a les Pitiüses continuen creixent els italians

Tot i que el desembarcament de francesos és més intens a Menorca, les altres illes tampoc no en són alienes. De fet, en els primers vuit mesos de l’any s’ha registrat l’entrada i sortida d’un milió i mig de francesos en els aeroports de les Balears. A Menorca, amb prop de 300.000 passatgers entre gener i agost, s’ha consolidat com el tercer mercat emissor després de l’espanyol i el britànic i supera en un 14% les xifres de l’any passat. A Mallorca, el francès és el quart mercat, amb 976.940 passatgers fins a agost, si bé a molta distància d’alemanys, espanyols i britànics. A Eivissa, on se’n comptabilitzen 225.000, és el sisè.

A totes les Illes cada any arriben més francesos, però, a diferència de Menorca, no aconsegueixen assolir els nivells dels mercats emissors que més les caracteritzen. De fet, Mallorca supera amb escreix l’arribada d’alemanys del 2022, l’any postpandèmia que disparà l’afluència de visitants arreu. Si llavors en duia acumulats 6.177.032, ara ja frega els 7 milions. El mateix passa a Eivissa amb el turisme italià, el segon en importància dels estrangers després del britànic. Enguany ja sobrepassa els 711.000 passatgers quan el 2022 tan sols n’havien arribat 625.000. De fet, el turisme italià és, juntament amb el francès, el que més creix enguany a les Illes. També a Menorca, on es consolida com a quarta opció amb més de 203.000 turistes i un augment interanual del 19%.

stats