Menys cases, però més cares i grans: balanç de la construcció a les Illes el 2022
El COAIB demana a l'Administració més habitatge públic per solucionar el problema d'accés als immobles
PalmaEl Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha alertat que "hi ha un retrocés clar en relació amb la creació d'habitatges de totes les tipologies", segons el president del COAIB Mallorca, Joan Cerdà. Destaquen que tot i la caiguda del 3% respecte del 2021, les obres d'aquest tipus destaquen per sobre de les altres.
Les dades mostren que hi ha una millora respecte del 2019, però que la construcció ha retrocedit davant el 2021. Arreu de les Balears hi ha un 10% menys de nou habitatge, un 3% menys de superfície construïda i s'ha invertit un 6% menys de pressupost. Així i tot, l'activitat se sosté per l'habitatge unifamiliar, que ha retrocedit, però continua al capdavant, seguit de la construcció de centres docents i instal·lacions turístiques.
Destaquen, per altra banda, l'augment de les obres per la majoria d'usos que no són destinats a viure com a edificació comercial, administrativa, esportiva, industrial, agrícola, cultural i del lleure.
A Mallorca, s'han fet 1.730 obres destinades a immobles per habitar, però aquesta caiguda s'ha vist compensada per un augment de les obres de centres docents, 21, i de les instal·lacions turístiques, 61. Per altra banda, hi ha hagut "una baixada molt important" pel que fa a noves instal·lacions d'ús sanitari, ha dit Cerdà; així i tot, recorden que és perquè el 2021 va ser l'activitat prioritària.
El pressupost destinat a la construcció d'habitatge unifamiliar ha retrocedit respecte del 2021, però continua a un nivell màxim. "Hi ha fort augment d'habitatge unifamiliar en qüestió de pressupost: són més cars i més grans, de major superfície"
Causes del retrocés
Pel que fa al retrocés de l'habitatge plurifamiliar, el COAIB destaca que la causa no és la pandèmia, sinó que és una tendència que venia d'enrere. Així i tot, han afirmat que es podrien "aventurar a dir que és un problema derivat de la normativa, però no per temes econòmics", ha dit el nou degà del col·legi, Bernat Nadal. En canvi, pel que fa al retrocés de l'habitatge unifamiliar, sí que consideren que és una conseqüència de l'increment dels costos dels materials i de la insularitat, entre d'altres.
Hi ha falta d'oferta per ambdós tipus, ja que "fins ara era assequible per a la classe mitjana", diu Nadal, però ara ja no. A més, explica que "el parc existent no respon a les noves necessitats i a la demanda social", fent referència al fet que les famílies són més petites i a la tendència a teletreballar, per exemple, activitat que requereix "àrees ventilades i ben orientades", ha dit.
El degà considera que si l'oferta s'incrementàs, milloraria". Així i tot, Cerdà ha confirmat que "el valor del sòl és fonamental, ara hi ha poc sòl i el seu preu és més elevat". Per això defensa que "les ciutats s'han de repensar a partir de la rehabilitació" dels immobles.
Facilitar l'accés a l'habitatge
El Col·legi també ha parlat de la "falta d'habitatge i d'habitatge públic, sobretot", com un "problema crònic". És per això que demanen a l'administració que faci "un esforç per intentar augmentar la dotació d'habitatge públic i per intentar construir a uns preus raonables que permetin que el nombre d'habitatges que es construeixin siguin majors", ha dit Cerdà.
A més a més, recalquen que es construeixen principalment "habitatges unifamiliars grans i cars, destinats a l'alt poder adquisitiu". Davant aquests fets, i per posar solució a la dificultat per accedir a una casa, també sol·liciten al Govern "trobar fórmules per crear actuacions d'iniciativa pública i privada per augmentar el parc d'habitatges".
Recalquen que "seguim a nivells molt baixos en comparació a altres dècades pel que fa a la creació de nou habitatge". Segons un nou indicador que han calculat, es construeixen 0,33 habitatges per cada nou habitant a les Balears, dada que consideren un "símptoma" d'aquesta falta d'habitatges.