El mercat immobiliari illenc ja no és tan atractiu per als estrangers

PalmaLa compravenda d'habitatges a les Illes Balears per part d'estrangers es va desplomar durant la segona meitat de l'any passat i ha convertit l'Arxipèlag en una de les dues comunitats autònomes de l'Estat (juntament amb Cantàbria) on s'ha registrat un descens d'aquestes transaccions immobiliàries. Aquest dimecres el Consell General dels Notaris ha informat que en aquest període del 2022 es va registrar un descens d'un 14% pel que fa a la compra d'habitatges a les Balears per part de persones de fora de l'Estat.

Així, en la segona meitat de l'any passat, es van dur a terme un total 3.969 compravendes per part d'estrangers. Aquesta xifra es contraposa amb la que es va registrar a la primera meitat del 2022, quan van augmentar un 81% aquestes transaccions immobiliàries i van convertir els estrangers en un dels puntals del mercat immobiliari illenc. La realitat és que un dels factors clau per entendre aquest canvi dràstic de tendència és l'increment continu dels preus dels habitatges de l'Arxipèlag que han provocat, en part, que aquests inversors de fora de l'Estat cerquin altres destinacions per comprar un segon immoble per passar les vacances.

En aquest sentit, el Consell General dels Notaris ha detallat que en els darrers sis mesos de l'any passat el preu de l'habitatge a les Balears va augmentar un 5,1% i que el preu mitjà del metre quadrat dels immobles en venda s'elevà fins als 3.969 euros. Aquest increment manté, a més, a l'Arxipèlag com la comunitat autònoma de l'Estat on més car és comprar un habitatge.

L'augment de preus i la polèmica que va provocar que alguns partits polítics illencs plantejassin l'opció de limitar la compra d'habitatges als estrangers han fet que les Balears se situïn molt lluny de la mitjana estatal i rompin una tendència a l'alça que es registrava des de fa anys enrere. De fet, en els darrers sis mesos de l'any passat en el conjunt de l'Estat es va registrar un increment del 9,7% en la compravenda d'habitatges a persones estrangeres, mentre que a les Illes Balears es va viure un descens del 14,1%.

Pel que fa a la nacionalitat dels estrangers que compren habitatges a les Balears, els alemanys continuen liderant el rànquing. Segons les dades del Consell General dels Notaris, el 54% de les transaccions immobiliàries que es duen a terme a l'Arxipèlag tenen com a compradors els britànics, mentre que els britànics compren el 21% dels immobles adquirits per persones de fora de l'Estat i els italians el 14%.

Limitar la compra d'habitatge per part d'estrangers, pràcticament impossible

Després de les xifres registrades durant el primer període del 2022, alguns partits polítics encengueren les alarmes i obriren la possibilitat de fer una llei o canviar la normativa per evitar el gran pes que tenen els estrangers el mercat immobiliari illenc i que la seva intervenció provoqui encara més especulació immobiliària i un nou increment dels preus. Després de dur a terme diversos estudis i propostes, la Comissió Europea va advertir que no es poden limitar la compra d'habitatges per part de no residents a les Balears.

La comissària Mairead McGuinness va explicar que l'article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) prohibeix les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l'adquisició de béns immobles, inclosos els habitatges, per part de ciutadans no residents de la UE. Tot i això, la comissària també assenyala en la seva resposta que sí que hi hauria una via per aplicar restriccions, segons s'estableix a l'article 65 del tractat: "Per raons d'ordre públic o de seguretat pública, o per raons imperioses d'interès general reconegudes en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea".