José Luis Mateo: "El mercat no ho regula tot, hi ha d'haver uns límits amb l'habitatge"

PalmaJosé Luis Mateo (Palma, 1970) havia acceptat ser conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat un mes abans de jurar el càrrec. La presidenta del Govern, Marga Prohens, el va citar al Consolat el 19 de juny, el mateix dia que Gabriel Le Senne va esqueixar la foto de les Roges del Molinar al Parlament. Mateo va pensar que volia agrair-li la seva feina al capdavant de la comissió d'investigació del cas Koldo. Prohens li va demanar una resposta ràpida i qui fou professor de Dret de la UIB, director de l'Escola d'Hoteleria i diputat aquesta legislatura ho va consultar amb la dona i els fills: "La família és per mi molt important i pens que era el moment adequat. Coneixia l'equip i crec que, si la presidenta t'ofereix una cosa així, no es pot rebutjar". Ja instal·lat al seu despatx, afronta la gestió d'unes competències centrals en la preocupació dels ciutadans de les Balears.

Milers de persones han sortit al carrer demanant un habitatge digne, els joves no tenen possibilitat d'independitzar-se, les caravanes s'han convertit en una solució residencial per a moltes persones i la policia acaba de desallotjar un assentament de barraques, a Eivissa, on vivien fins i tot funcionaris. La vostra Conselleria ara mateix té un component tan social com econòmic. En sou conscient?

— Sí, per descomptat. Estam davant el principal problema no només a les Balears, sinó a l'àmbit europeu i mundial. Som conscients de la importància d'aquest tema i del seu component social. Afecta perfils molt diversos: des de persones amb pocs recursos fins a joves amb bons salaris que no troben tampoc una resposta d'habitatge. I no existeix només una causa, sinó moltes.

I ara què esmentàveu les causes, vós sou d'aquells que creuen que el mercat ho regula tot?

— No, el mercat no ho regula tot. La Constitució espanyola ens parla del principi de llibertat d'empresa i que estam en una economia de mercat. És així, però sempre hi ha d'haver uns límits, una normativa, també en el tema de l'habitatge, amb mesures valentes com les nostres.

Reconeixeu que el mercat no ho regula tot, però per què no creis a limitar els lloguers?

— No és una mesura encertada. Als països on s'ha aplicat, fins i tot a Espanya, no s'ha aconseguit el resultat esperat. I aquí sí que, sense dir que el mercat ho regula tot, existeixen els principis bàsics d'oferta i demanda. Si limitam els preus i l'habitatge està a un preu limitat, s'hi podrà accedir més fàcilment. Però hi ha propietaris a qui no els sembla bé perquè volen decidir sobre els seus béns i han deixat de llogar-los, s'han passat al mercat no regulat o els han venut. La mesura és en excés intervencionista i nosaltres hem de facilitar les coses.

Heu dit que teniu com a objectiu treure al mercat, com a mínim, 7.000 habitatges de protecció oficial (HPO). És un pla realista?

— El primer pla de xoc són aquests 7.000 habitatges, però s'engloben en tots els programes en els quals estam treballant. Això implica els de protecció oficial, uns 600; els de Construir per Llogar, que superen els 4.000, i els del Lloguer Segur, per sobre dels 2.000.

Quins són els terminis perquè aquests habitatges estiguin a disposició dels ciutadans?

— Quant a l'habitatge protegit, ja estam lliurant els que es van començar la legislatura anterior i no han tingut problemes. La coberta en mal estat d'una promoció a Puigpunyent ens ha suposat un increment del 30% dels costos i un retard d'un any. La lliurarem a partir de setembre, amb els 57 habitatges del Molinar i dos a Artà.

Tornant a la xifra de 7.000 habitatges, en el cas del programa de Lloguer Segur, estimau que 2.000 propietaris se sumaran al pla, però no teniu res assegurat. Estau donant una xifra no fermada.

— És una estimació que fa la Direcció General bastant rigorosa.

Sembla més aviat un anunci polític.

— No, no, són xifres rigoroses i creim que seran més els habitatges que s'incorporin a aquest pla. La clau del pla és proporcionar seguretat jurídica al propietari.

Malgrat això, la llista d'espera de l'Ibavi supera els 4.000 sol·licitants. Accelerareu la construcció d'habitatge públic?

— La feina de l'Ibavi és essencial i treballam per dotar-lo de més estructura i pressupost per ser més ambiciosos en el desenvolupament dels objectius i programes.

Per què creis que és una bona idea cedir sòl públic a promotors privats per construir habitatges de preu taxat?

— Per agilitar. En habitatge, és difícil trobar solucions a curt termini. La col·laboració publicoprivada és fonamental per ser més operatius i agilitar procediments. Cedir aquests espais és bo perquè els privats, dins dels límits que posi el Govern, construeixin de manera més eficaç i proporcionin solucions més ràpides d'habitatge als ciutadans.

Quin percentatge d'aquests habitatges es destinaria a un ús social?

— Tots. Seran per a residents en règim de lloguer.

Si l'HPO va per renda i en el mercat lliure cal competir amb compradors estrangers de gran poder adquisitiu, com un illenc de classe mitjana podrà accedir a un habitatge?

— És una altra de les grans preguntes. A través de solucions com aquestes. El constructor o el promotor podrà jugar dins dels barems que marcam nosaltres i aquests joves o famílies treballadores podran disposar d'habitatges. Amb el lliure mercat serà més complicat. Intentarem que, augmentant l'oferta, els preus puguin estabilitzar-se o suavitzar-se.

Es continuarà apostant per la línia d'arquitectura sostenible en l'HPO o això canviarà? Han estat programes reconeguts internacionalment.

— Sí, han obtingut reconeixements, però han creat problemes en els lliuraments. L'Ibavi estudia que els habitatges siguin eficients i donin el servei per al qual han estat creats. Això és prioritari.

Quants habitatges de protecció pública ha comprat el Govern aquest primer any de la legislatura per tanteig i retracte?

— No tenc aquestes dades.

L'Ibavi tenia una partida assignada de 2,4 milions d'euros i un romanent de sis milions d'anys anteriors.

— No dispòs d'aquesta dada.

Però us sembla una fórmula interessant atès que es tracta d'habitatges que ja estan construïts?

— Tota manera de poder obtenir habitatge per oferir-lo als ciutadans és positiva.

A la vista del romanent i del pressupost que se li assigna i que després no s'executa, és un sistema que no funciona. Revisareu els criteris perquè siguin més flexibles o més efectius?

— Treballam per simplificar i agilitar tots els processos, tant els interns com els normatius.

Heu començat a treballar ja en el programa del Lloguer Segur?

— Sí. M'he de reunir amb el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) i amb la resta dels que participaran en la posada en marxa. Esperam llançar aviat totes les condicions.

Teniu algun incentiu fiscal previst per als propietaris que posin el seu habitatge per llogar?

— Pot ser una de les vies. El propietari vol incentius, seguretat jurídica i agilitat, alguna cosa que ens donaran les API. Vol que li paguin el lloguer de manera regular i recuperar l'immoble en les condicions establertes quan acabi el contracte.

I com respondria el Govern en cas d'impagament del llogater en el programa del Lloguer Segur?

— El programa parteix que el Govern avançarà aquests doblers, aquest pagament. Després ja veurem com internament nosaltres podrem solucionar l'impagament, però el propietari no ha de notar el problema i, per això, nosaltres hem construït aquest sistema.

Considerau que l'ocupació és un problema real?

— L'ocupació és un problema real, però aquí ja et puc contestar simplement com a jurista. És una il·legalitat i hem d'oferir solucions. No hi ha un altre camí. Des del Govern, l'única opció és de col·laboració amb els ajuntaments per oferir la millor solució per a tots.

Limitaríeu, si fos possible, la compra d'immobles als no residents?

— Des del punt de vista jurídic, no és una solució viable perquè formam part de la Unió Europea, un mercat amb lliure circulació de persones, capitals i serveis. No es pot fer legalment. La nostra tasca és posar més habitatge a disposició dels ciutadans; no limitar, prohibir o restringir.

Els ecologistes i grups de defensa del territori denuncien que la legalització en sòl rústic és injusta amb els qui s'han esforçat a complir la normativa. Què opinau sobre aquesta mesura?

— Estic desitjant reunir-me amb tots els agents relacionats amb habitatge, territori i mobilitat per escoltar-ne els raonaments. Entenc el que volen dir, però era una promesa electoral en el programa del Partit Popular, votat perquè s'apliqui. També és cert que el Decret llei de simplificació administrativa encara està en tramitació. S'hi poden introduir esmenes, noves propostes, noves idees i, a partir d'aquí, després al Parlament, veurem el recorregut que té tot això. Però aquest procés de legalització, a més, ha de complir unes condicions i requisits mediambientals molt estrictes.

Creis en la gratuïtat del transport públic?

— Tot servei públic requereix un manteniment; hi ha un personal i unes despeses, però hem de pagar pels serveis públics. No podem sostenir-los sense l'ajuda del govern central. Si nosaltres podem cobrir la resta de l'import, no tindrem cap problema amb la mesura.

Es troba el tren de Llevant entre les vostres prioritats com a conseller?

— Hi tenc el ferrocarril, el transport públic més important quant a alta ocupació. Hem de fer estudis per a noves línies i analitzar-les segons la demanda. Treballarem en les tres línies que tenim sobre la taula: Llevant, de Manacor a Artà; Migjorn, de Palma a Llucmajor i després fins a Campos; i sa Pobla-Alcúdia, que ens permetria arribar amb el tren a la mar. Estan les tres en marxa i, atesa la demanda, veurem quina cobrarà més atenció. Són projectes a llarg termini. Cal governar per als nostres fills, que mereixen una xarxa ferroviària de garantia, que cobreixi almenys les tres artèries bàsiques de les nostres illes.

Llavors, la projecció de la demanda determinarà quina línia fan primer.

— Sí.

Parlant de mobilitat sostenible, compartiu que l'Ajuntament de Palma hagi renunciat al tramvia?

L'Ajuntament de Palma ha renunciat al tramvia, però continua formant part del programa de mobilitat del Govern. Els consistoris juguen un paper essencial i hem d'arribar a acords amb ells i veure quina és la millor solució ateses les necessitats de congestió, infraestructures i traçats.

Respectau la decisió, però us demanava si, defensant la sostenibilitat del transport, consideràveu lògic renunciar al tramvia.

— Si obtenim la mateixa solució sostenible amb un altre mitjà de transport i crear menys problemes quant a traçat i circulació, sens dubte podem renunciar al tramvia.