Més de 300 possessions històriques es dediquen a usos turístics i d’oci

Palma“La possessió com a unitat de producció econòmica ja no existeix. Antigament eren unes terres que mantenien unes cases, ara són les cases que fan possible que els senyors no s’hagin de desprendre de les terres”. Qui fa aquestes declaracions és l’escriptor i divulgador del patrimoni de les possessions Tomàs Vibot. Ho diu arran de l’estudi del gerent de la Fundació Itinerem, Diego Zaforteza, que ha determinat que més de 300 possessions històriques de Mallorca es destinen a usos turístics i ofertes d’oci en l’actualitat.

“De les 1.254 possessions històriques que apareixen documentades al mapa del cardenal Despuig, del 1785, he pogut concloure que l’activitat principal de tres centenars de possessions està vinculada a agroturismes, acolliment d’esdeveniments, cellers per acollir actes i museus”, explica Zaforteza, promotor de la Fundació Itinerem, l’objectiu de la qual és la difusió del patrimoni històric de les possesions, gràcies al turisme cultural sostenible.

Aquest impulsor de la conservació dels valors patrimonials i culturals de les possessions mallorquines va decidir estudiar una per una l’activitat econòmica d’aquestes emblemàtiques propietats. “Vaig analitzar de manera detinguda el mapa del cardenal Despuig que tenc penjat a la sala de ca nostra, vaig anar escrivint tots els noms de les possessions en un full d’Excell. En sortiren 1.254. D’aquestes, hem de comptar que ja n’hi ha que han desaparegut per processos de parcel·lacions antigues o que varen ser engolides pel creixement urbanístic de Ciutat. Després de cercar tots i cadascun dels noms a Google i comprovar quins negocis o empreses s’hi relacionen, vaig arribar a la quantitat de la qual parlam. Al full d’Excell hi vaig afegir el nombre de places hoteleres que ofereixen, si és el cas, o l’activitat principal de cada finca. És una tasca que em va suposar mesos de feina”.

El divulgador del patrimoni de les possessions, el filòleg Tomàs Vibot, que també és col·laborador d’Itinerem, llança una reflexió: “Antigament, les cases de les possessions, ja fossin senyorials o amb un caire de més rusticitat, se sostenien amb els ingressos provinents de l’agricultura i la ramaderia. Ara succeeix a l’inrevés, és el profit que els senyors poden treure de les cases allò que permet mantenir les terres”.

Va ser amb el primer turisme dels anys seixanta –quan a moltes de finques de muntanya n’arrabassaven les oliveres per aprofitar-ne la llenya– que els propietaris d’Alfàbia, a Bunyola, feren que les cases i els jardins s’obrissin a les visites dels turistes. Ara, Alfàbia també acull esdeveniments. “Als anys 90 començà la moda dels agroturismes. Aquesta activitat no és gaire compatible amb les noces, perquè a la gent que hi passa uns dies no li agrada que li facin trull just a la porta de l’habitació. Tot i això, moltes possessions dedicades a noces també estan declarades com a agroturismes, encara que no n’explotin la majoria de places”, argumenta Diego Zaforteza.

Coma-sema, deu anys de noces

Fernando Fortuny, propietari de Coma-sema, a prop d’Orient, fa deu anys que va decidir sol·licitar la llicència d’activitat per fer banquets i convencions, que és el document que permet organitzar noces i altres esdeveniments. “Tot va començar perquè el fill d’uns amics ens demanà de casar-se a ca nostra. Quan va venir l’empresa de càtering a veure les cases, ens proposà d’organitzar noces de manera periòdica dins ca nostra. I, és clar, jo vaig pensar ‘ah no! Si hem de fer negoci, ja el farem nosaltres!’. Així va ser com vàrem començar l’activitat”, recorda Fortuny.

Coma-sema té una extensió de 500 quarterades, amb unes cases i jardins espectaculars. “Molta de gent –explica Fortuny– se sorprèn que ca nostra no sigui un hotel, però és que els esdeveniments ens van molt millor. Heu de pensar que un agroturisme és un hotel cada dia de l’any, cosa que fa que tinguis persones dins les cases els set dies de la setmana. Nosaltres hi vivim, a Coma-sema, i topar-nos amb els turistes cada punt ens suposaria una incomoditat. Les noces i esdeveniments fan quel’activitat es concentri majoritàriament de maig a octubre, durant els divendres i dissabtes, i la gestió és molt més fàcil”.

Segons explica el propietari de la possessió d’Orient, al principi hagueren de fer una gran inversió per poder iniciar l’activitat. “A mi no em cauen els anells per fer feina. Durant el primers anys vaig comprar tres cotxets elèctrics com els que hi ha pels camps de golf. Jo mateix feia viatges per dur els convidats des de l’aparcament fins a les cases. Ara ja tenim personal específic que fa aquestes feines”, comenta Fortuny.

“Arreu de Mallorca –diu qui també és empresari–, cada d’any s’organitzen unes 4.000 noces d’aquesta tipologia. És evident que els mallorquins que es casen i volen aquesta mena de celebracions no suposen una demanda a bastament per a totes les possessions que ara s’hi dediquen. A Coma-sema venen molts de noviis estrangers, sobretot britànics i alemanys, però també de molt més enfora. Hem tingut parelles de Nova York i, fins i tot, de Nova Zelanda. És gent que s’ho pot permetre, perquè fa venir molts de convidats”.

Tot i que no ho s’explota com a tal, Coma-sema té llicència turística per a tres habitacions. “Els únics que queden a dormir a ca nostra –diu Fortuny– són els noviis la nit de les noces. No hi queda ningú més. Mentre jo hi sigui, voldria que continuàs així, perquè vull viure tranquil dins ca meva la majoria dels dies de la setmana. Quan jo ja no sigui en aquest món, serà el meu fill qui decidirà si Coma-sema es converteix en un hotel. Llavors, però, jo ja no ho veuré”.