Més dependència: les Balears ja importen 15 milions de tones de mercaderies a l'any

PalmaSi es pogués observar l’activitat de l’economia balear a vista d’ocell i a càmera ràpida, es veuria l’arribada incessant de milers d’aeronaus que transporten 16 milions de turistes, i el trànsit constant de milers de vaixells que descarreguen en un any 15,5 milions de tones de totes les mercaderies necessàries per abastir aquesta demanda insaciable i la del milió de residents. Aquest és el ‘menú’ que se serveix anualment a les Illes, i que durant el 2022 va assolir els mateixos registres que el 2019, l’any que semblava irrepetible després de batre tots els rècords possibles. El trànsit de mercaderies cap a les Illes retrata fins i tot que Eivissa, amb 3,2 milions de tones, i Formentera, amb 317.000 tones acumulades entre gener 2022 i gener 2023, assoliren xifres superiors al 2019, segons els registres de l’Autoritat Portuària. En canvi, el port de Palma, amb 9,8 milions de tones, Alcúdia amb 1,2 milions i Maó amb 757.000 tones importaren les mateixes quantitats de mercaderies que les de l’any dels rècords.

Unes veritables autopistes marines nodreixen el sistema econòmic illenc, que, com va quedar palès durant la pandèmia, té una limitadíssima autosuficiència. De fet, la Fundació Impulsa constata en els seus informes que “les importacions de materials representen prop del 62% de les entrades directes necessàries per a la producció, incloent-hi les matèries primeres”. Es tracta principalment de “combustibles fòssils (34,6%) [l’energia imprescindible perquè la maquinària de construcció i el turisme funcionin], biomassa (29,5%) i altres tipus de materials, com minerals metàl·lics (12,5%) i no metàl·lics (11,2%), en forma de productes manufacturats o semimanufacturats”.

Baixa la producció de fruita i la verdura

Són les Balears més depenents de l’exterior que mai a causa del seu model econòmic? La resposta és, sense dubte, que sí. Una anàlisi de les dades del sector agroalimentari també posa de manifest la realitat. A mesura que creix l’especialització turística, la indústria i el sector primari minven la seva importància. L’any 2007 el 50% de les 143.000 tones de fruites i verdures que es varen comercialitzar a Mercapalma –el gran distribuïdor de les Balears de producte fresc–, 71.000 tones, s’havien produït a les Illes. En canvi, només 15 anys després, la situació ha canviat de manera radical:es ven més producte, 180.000 tones, però només un 25% (45.206 tones) procedeix de les Balears. És a dir, que l’increment de població resident i de turistes ha anat acompanyat d’una reducció en la producció local. “Són xifres preocupants. Cal impulsar el consum de producte local, la comercialització del qual ha minvat a causa, entre altres motius, de la manca de personal i espai de conreu”, afirma el director-gerent de Mercapalma, Jeroni Barbón. “No hi ha crisi de demanda, perquè la societat valora el producte, sinó manca d’oferta”, lamenta.

En total, les Balears varen consumir 1,32 milions de tones d’aliments i begudes el 2019, i aquesta xifra les situa al capdavant del rànquing de comunitats autònomes, amb 752 quilos per habitant, per sobre dels 621 quilos de la mitjana estatal. “Diferents estudis sobre la cadena de valor alimentària de cadascuna de les illes revelen que el sistema turístic de les Balears està lluny d’assolir l’autosuficiència”, afirmen els estudis d’Impulsa. “A Mallorca, només el 15% de la demanda d’aliments i begudes es produeix a l’illa. Una situació similar s’observa a Menorca, mentre que a les Pitiüses la xifra és fins i tot inferior, amb només el 3,9% de producció local”, afegeix la Fundació.

A més, l’impacte ambiental de dur per vaixell i carretera el 85% o el 90% dels productes que necessita l’economia illenca per funcionar és elevadíssim, com constata el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic. Encara que no tot és necessàriament negatiu. El professor de la UIBJosé Luis Groizard, coordinador dels estudis sobre el cost de la insularitat, explica que “a les Balears es va agafar el camí de la superespecialització”. “Allò que feim bé, que és el turisme, ha anat acollint més inversió i més mà d’obra, mentre que altres sectors, com el tèxtil i altres productes industrials, s’han anat deslocalitzant.El que feim ara és comprar-ho a qui ho fa més barat. Aquest model ens va permetre ser líders en renda per càpita fa uns anys; per tant, no ens va anar gens malament”, assegura. “Ara bé, està clar que la pandèmia ens va encendre una alarma. Aquesta ultraespecialització ens fa molt vulnerables en cas de qualsevol circumstància que afecti la cadena de comerç internacional”, reflexiona.

Per a aquest expert, els costos de producció agrària o industrial a les Balears són més cars per la importació dels materials, i “només es pot apostar per aquests sectors en cas de ser capaços de generar un producte de valor afegit”, diu. “En el cas de l’alimentació no hi ha cap dubte per motius de qualitat, però el que no tenc tan clar és que un sector com el turístic, que intenta minimitzar els costos de compra d’allò que necessita, estigui disposat a incorporar aquest sobrecost als balanços. De moment, el que ha passat és el contrari. Que no ho han fet i per això ha baixat la producció local”, sentencia.