Més enllà de l’habitatge, els perquès de l’escassetat de treballadors turístics

PalmaL’escassetat de treballadors serà el mal que tindrà el turisme aquesta temporada. El sector hoteler alerta que a hores d’ara ja els costa trobar mà d’obra i que la situació s’agreujarà a l’estiu. 

Després de dos anys en què el sector va quedar tocat per l’absència de turistes, sembla que la fi dels seus mals no ha arribat. La falta d’habitatge a preus assequibles per a la gent que cada estiu ve a les Illes a fer l’agost és un dels grans problemes, però no és l’únic. Moltes persones que feien feina en el turisme han decidit cercar-se la vida en un altre sector productiu i ja no volen fer marxa enrere. El vicedegà de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Tolo Deyà, n’explica els perquès. 

En primer lloc, posa sobre la taula que el sector sempre havia estat “considerat fort, sense risc”, i molts de treballadors hi havien apostat tota la seva experiència laboral i professional. Però va arribar la pandèmia i ho va canviar tot, “perquè no és que minvàs l’activitat, sinó que va quedar a zero”. Aleshores, hi ha hagut un transvasament important de treballadors que feien feina en el sector turístic cap a altres sectors com el de serveis logístics, els supermercats de grans superfícies i la construcció. 

De fet, en l’àmbit estatal, el sector de serveis logístics ja aglutina el 4,5% dels treballadors, més de 734.000 segons les dades de la Seguretat Social del 2021. Pel que fa a les grans superfícies, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2021 varen créixer un 5,9% més que el 2020, tenint en compte que ja aquell any va ser un dels pocs sectors que es va salvar de la gran davallada. La construcció, igualment, va ser dels pocs sectors que tampoc va aturar l’activitat i, segons les dades del Govern, després de l’agricultura i la pesca ha estat el sector que ha recuperat abans les xifres del 2019. Així mateix cal parlar de la restauració. Segons defensen fonts del sector hoteler, hi ha molts treballadors que decideixen fer el canvi perquè els restauradors “poden pagar més perquè ho fan en negre”. En canvi, els hotelers no ho poden fer, perquè paguen “segons el conveni”.

Així doncs, aquests treballadors que se n’han anat del sector turístic “s’han trobat amb feina durant els 12 mesos de l’any i amb més estabilitat de la que tenien”, assegura Deyà. Alhora, cal tenir en compte que molta d’aquesta gent no era resident a les Illes i, en un moment donat, va tornar al seu lloc d’origen. Llavors, “han cercat altres llocs de feina i altres oportunitats a la Península i als països d’Europa de l’Est, d’on solien venir aquestes persones”, explica el vicedegà. És aquí on entra el factor de l’habitatge: “Molta d’aquesta gent que ha tornat al seu indret d’origen no té un sou com el que tindria a les Balears, on el conveni d’hostaleria és el més alt de tot l’Estat, però la diferència ja no surt a compte per culpa de l’encariment de l’habitatge”.

En comparació amb el març del 2021, el preu del lloguer a les Illes ha pujat un 10,8%. Ara bé, com bé se sap, el problema de l’habitatge no és nou. De fet, el 2017, la FEHM ja feia declaracions en què alertava d’aquesta mateixa dificultat per la temporada turística. La llavors presidenta de la Federació, Immaculada Benito, apuntava “grans problemes” per allotjar els treballadors. 

Cinc anys després, el problema ha tingut un ‘efecte bolla’ i s’ha desfermat. Fonts del sector de l’hostaleria argumenten que en diverses zones hoteleres allunyades dels nuclis urbans tradicionals els pisos s’han convertit a lloguer vacacional i és molt complicat trobar habitatges encara disponibles.

Davant aquesta situació, algunes companyies hoteleres rumien incloure l’allotjament dins els contractes dels treballadors aquest estiu. Ara bé, l’equació no sembla tan senzilla. Per una banda, el president de l’Associació Hotelera d’Alcúdia, Jaume Horrach, assegura que tant llogar habitatge com comprar-ne per a aquest fi és “una fal·làcia”. En aquest sentit, explica que per tota la seva zona aconseguir un lloc on allotjar-se “és pràcticament impossible, està tot copat”. 

Per altra banda, si hi hagués hotelers que poguessin arribar a oferir aquesta opció, segons la secretària general de la Federació de Serveis de CCOO, Sílvia Montejano, “s’haurà d’anar molt alerta amb les condicions del lloguer, perquè mai pot ser a canvi de drets laborals”. Montejano adverteix que “no pot ser a canvi d’hores extra, d’un dia de descans menys o d’estar disponible 24 hores al dia. Ni tampoc han d’aparèixer els ‘habitatges pastera’, on ficar un munt de treballadors”. Així i tot, la secretària general de la Federació de Serveis de CCOO ha assegurat que “no seria una solució definitiva, només serviria per sortir del pas sense anar al fons de la qüestió”.

Així mateix, Montejano incideix sobre el tema i adverteix que a Eivissa aquest estiu la situació podria ser “un problema enorme: si abans ja n’hi havia, ara serà molt més greu”. En aquest sentit, no descarta que Mallorca pugui anar cap al mateix model que la gran de les Pitiüses pel que fa a l’escassetat extrema d’habitatge i, com ha explicat abans, “els pisos pastera”.

Qualificats i no qualificats

El nombre de treballadors que manquen és encara mal de definir. Segons Montejano, de moment encara falten per reincorporar-se 29.000 fixos discontinus, “que no sabem si vindran o no”, però també “tots els treballadors temporals que feien de reforç”. Segons els hotelers, mancarà tant mà d’obra qualificada com no qualificada. Pel que fa als primers, segons conta Tolo Deyà, és a causa del “canvi de model hoteler” que hi ha hagut els darrers anys. Deyà detalla que es deu a la conversió d’hotels de tres estrelles a quatre, a fi de cercar aquesta millora de qualitat. Aquest canvi hauria d’anar acompanyat de treballadors més qualificats, cosa que actualment encara falta.

Les dades reflecteixen aquest canvi del sector hoteler. Segons l’Ibestat, el 2015 hi havia 327 hotels de tres estrelles amb 100.376 places turístiques i 264 hotels de quatre estrelles amb 79.192 places. La suma de tots els hotels de totes les categories era de 741. En canvi, el 2020 –darrer any del qual hi ha dades disponibles– es pot veure un canvi important: n’hi havia 270 de tres estrelles amb 75.165 places turístiques i 409 de quatre amb 125.605 places. Així doncs, en cinc anys hi ha 45 hotels de tres estrelles amb 25.211 places menys, mentre que n’hi ha 145 de quatre estrelles amb 46.412 més. En total, en el mateix període de temps s’han construït 94 hotels més.

Una de les grans mancances que fan que ara no hi hagi prou mà d’obra qualificada és que falta formació, segons fonts del sector, que argumenten que“pagarem per no haver fet una aposta formativa quan era hora”. Les mateixes fonts afirmen que “s’ha anat improvisant, reciclant treballadors d’altres sectors”. És per això que afirmenque “hi ha d’haver projectes formatius a llarg termini”, que no es pot fer d’un any per l’altre. Alhora, posen sobre la taula: “L’oferta formativa que hi ha a les Illes Balears es va fer a partir dels professionals de què disposaven o a partir del que necessita la societat?”.

Pel que fa a la manca de treballadors no qualificats, des de la cadena hotelera Riu argumenten que “estam competint pel mateix grup de gent amb la restauració”. I asseguren que l’escassetat afecta tots els sectors: tan complicat és trobar cuiners o caps de partida com persones que fan feina de manteniment de l’hotel. Jaume Horrach també ho reconeix:“Ens falta gent dins les cuines i també recepcionistes”, i exclama que, ara com ara,“ja ens falta de tot”.

Més precarietat i menys qualitat

Sílvia Montejano té molt clar què passarà aquest estiu davant la falta majúscula de personal: “Les càrregues de feina s’augmentaran perillosament”. Posant-ne un exemple, diu: “Si abans hi havia 80 treballadors i ara n’hi ha 60, els empresaris voldran que aquests 60 facin la feina de 80”. Això fa que Montejano cregui que es pot arribar a uns resultats desastrosos: “Els accidents laborals incrementaran, hi haurà més malalties professionals i també hi pot haver problemes per conciliar la vida professional amb la personal. Ens veim venir que hi haurà moltes situacions d’aquestes dins el sector turístic aquest estiu”, alerta la portaveu de CCOO.

Finalment, des d’un altre punt de vista, el president de l’Associació d’Hotelers de Palmanova – Magaluf, Mauricio Carballeda, alerta d’una possible baixada de la qualitat a causa de la falta de personal. “Hem lluitat molt de temps per aconseguir apujar la qualitat i optar a un client diferent, però enguany serà molt complicat trobar un equilibri per l’escassetat que patim”, defensa. A més, Carballeda considera que les regulacions laborals són massa estrictes i avisa que, “si ens hem d’ajustar a tots els condicionants, es farà el que es pugui”.