Més enllà del km 0, cal un canvi d'hàbits i de regulació

Barcelona¿Com pot ser més barat comprar per internet una bateria de mòbil que ve de la Xina –en un paquet només per a tu que ha travessat mig món– que anar a buscar-la a la botiga? És un dels absurds del sistema de producció i distribució global que ara està sota el focus per la crisi de desabastiment de la postpandèmia. Una cadena global que té un impacte mediambiental catastròfic, inserit en l'empremta ecològica dels productes que consumim. Com podem reduir-la?

És clar que cal un canvi d’hàbits de consum, però el ciutadà no té tota la responsabilitat. “Els consumidors som presoners d’un model globalitzat i tenim menys llibertat de la que ens pensem. Amb la mitjana dels sous que tenim i destinant-ne el 70% a l’habitatge, és molt difícil poder escollir un consum responsable mediambientalment”, diu Gustavo Duch, coordinador de Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures.

I és que just en el preu de les coses és on hi ha la clau. Tots els experts coincideixen que caldria tenir en compte l'empremta ecològica en els preus finals, perquè deixi de sortir més barat contaminar que no contaminar. “Però cal anar molt amb compte amb com es fa això, perquè anem carregant de fiscalitat verda el ciutadà, però no li traiem la fiscalitat grisa i la pressió econòmica és massa elevada”, coincideix Jordi Oliver, director executiu d’Inèdit. Que pugin els impostos verds però baixi l’IRPF, per exemple.

Però ara mateix aquest cost ambiental no només no es té en compte, sinó que ni tan sols s’explica. La llei de canvi climàtic catalana, aprovada el 2017, establia l’obligatorietat de comunicar la petjada de carboni en els materials de construcció a partir del 2020 i en les etiquetes dels “productes industrials finals” a partir del 2021. Cap de les dues coses s’ha fet, “a l’espera d’una regulació que ho desenvolupi i que aclareixi per exemple què es considera com a producte industrial final”, apunta Oliver.

Kilòmetre zero

Combatre la crisi climàtica en la llista de la compra

Per reduir la nostra empremta de carboni, és a dir, el CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle genera cada ciutadà, cal saber d’on procedeix, i això és principalment del consum d’energia (inclosa l’energia utilitzada per al transport) i del consum alimentari. Un estudi fet a la ciutat de Barcelona, per exemple, diu que el 70% de les emissions que s’atribueixen a la ciutat venen només de l’alimentació. Aquest seria un punt, doncs, fonamental per al canvi.

“Imagina’t si en lloc d’euros paguéssim en una unitat energètica; el preu seria els kilojoules que ha costat produir allò. La carn de porc costaria molt, però si és un porc de granja ecològica de proximitat, costaria menys”, destaca Duch. L’alimentació catalana actual és molt dependent de les importacions i alguns sectors, com el de la carn, estan en canvi totalment orientats a l’exportació. Tot plegat amb una gran empremta ecològica. Però hi ha estudis, com el de l’enginyer tècnic agrícola Josep Tusón Valls, que asseguren que l’autoabastiment alimentari a Catalunya és possible.

L’aposta creixent per productes kilòmetre zero va en aquesta direcció. I requereix uns canvis de dieta que alhora serien més saludables. Però caldria canviar també altres coses, com les formes de producció. Una de les conseqüències de l’actual crisi de desabastiment és la falta de fertilitzants per a la indústria agrària intensiva, ja que són derivats del petroli. “L’agricultura ecològica, que utilitza fems, no té problemes d’abastiment i alhora no enverina la terra”, apunta Duch. Doble benefici. “Però què estan fent les administracions per fomentar aquest canvi?”, es pregunta.

Economia circular

El reciclatge i la recuperació de materials és indispensable

Hi ha altres sectors en què l’autoabastiment no és possible. “Una part del comerç global no només és imprescindible, sinó desitjable”, diu Oliver. El problema són les dependències. Una de les més grans és la del gas i el petroli, però la ciència climàtica justament crida a abandonar-los. Materials crítics per a l’economia verda, com els minerals rars que es fan servir per a les bateries, també venen de la Xina i altres països, però al sol europeu sí que n'hi ha reserves. “Les mines que hi havia a l’estat espanyol s’han tancat perquè és més barat portar-los de la Xina”, recorda el biòleg i catedràtic d’ecologia Joan Domènec Ros. I és més barat perquè la mineria xinesa no té en compte la protecció ambiental.

Però més que obrir mines, el que ja es pot fer és reciclar aparells i recuperar materials: economia circular. A més de reduir el consum: no cal un mòbil nou cada dos anys. En els hàbits més quotidians, el reciclatge i la instauració de sistemes de retorn d’ampolles són altres formes d’economia circular que redueixen l'empremta ecològica.

Decreixement

Creixen les crides a canviar el principi econòmic del creixement

A més de la responsabilitat del consumidor i de les administracions, hi ha la de les empreses, i d’un sistema econòmic basat completament en aquesta globalització de la cadena productiva i comercial. “Això és molt difícil de canviar, la crisi serà dura, i ja fa temps que molts economistes i ecoeconomistes diuen que la solució passa pel decreixement”, apunta Ros. Certament, cada cop són més les crides a abandonar el principi del creixement anual del PIB com a única mesura de progrés econòmic. Això, segons Ros, és possible fins i tot en l’actual context de creixement exponencial de la població mundial, que requerirà molts més recursos en el futur. Conjugar les dues coses “és possible a través d’un desenvolupament asimètric, en el qual els països desenvolupats tinguin un creixement zero o potser negatiu i els països en vies de desenvolupament [on més creix la població] el tinguin una mica positiu fins a arribar a un nivell adequat de desenvolupament”, explica Ros. Es tracta que els països rics limitin el seu creixement.

Ros admet que aquesta opció no està encara sobre la taula seriosament. “Potser els joves que es manifesten al carrer contra la crisi climàtica seran la primera generació que votarà pels partits polítics que portin això al programa”, apunta.

‘Carsharing’

Comprar menys o canviar la manera de consumir

El decreixement, de fet, també pot començar pels hàbits de consum: per deixar de comprar cotxes i apostar pel carsharing, que ja funciona en molts països i ciutats, o els sistemes de lloguer de vehicles elèctrics, que també estan en alça. A Catalunya, l’impost sobre el CO₂ dels vehicles que tot just s’està passant a cobrar per primer cop aquests dies, i que ha aixecat molta indignació entre els ciutadans afectats, busca precisament ser un incentiu cap a aquest canvi.