Mesures per a un canvi de model turístic a les Balears: parlam amb experts, activistes i empresaris

Palma‘Quin turisme volem?’. Amb aquest lema es presenta el congrés sobre el model actual que prepara el Fòrum de la Societat Civil i que tindrà lloc el 26 de juny. Una crida a repensar l’activitat turística i els impactes que té sobre la vida dels residents. És una de les diferents activitats que, de cop, han brollat en cadena a les Illes, amb convocatòries fins i tot de petites manifestacions, com Prou a Eivissa, o taules rodones a molts indrets.

‘Limitar’ és la proposta que més repeteixen experts, investigadors i empresaris, ja que hi ha un cert consens en la urgent necessitat de reduir el nombre de persones i vehicles que cada any desembarquen a les Illes. Per a investigadors socials com Ernest Cañada, si es volen assolir resultats que realment suposin un canvi, és important que els poders públics tinguin en compte l’opinió de la societat civil. “Les Balears són un laboratori, per molts motius, d’aquesta convivència complicada i que cada vegada és més qüestionada entre els ciutadans locals i el turisme massiu”, afirma Cañada.

A més, aquest expert considera urgent el debat perquè, davant el fet que el turista més convencional s’està desplaçant cap a l’oferta del lloguer vacacional, “el que passa és que els hotelers ara volen fer-se amb el segment de luxe; i això passa a les Balears, però també a Barcelona, Màlaga, o Amsterdam”. “Tots intenten implicar les administracions perquè facin importants inversions de recursos públics”, adverteix. Per tant, aquest investigador creu que hi ha una nova competència per a aquest segment, però sense que deixin de venir els turistes de tota la vida. Tot plegat, suposa augmentar la pressió humana sobre el territori.

Massa vehicles

Són moltes les veus que reclamen canvis, i de manera urgent, en el nombre de vehicles que cada estiu circulen per les Illes. El GOBMenorca ha constatat un excés que supera un 30% la capacitat viària durant la temporada alta. Els ecologistes volen copiar Formentera i establir una limitació; proposta que el Consell d’Eivissa ja ha convertit també en Proposició de Llei. Mallorca, en canvi, encara no ha vist cap proposta política al respecte, sinó més bé orientades a ampliar la capacitat de la via de Cintura, que dia rere dia es veu desbordada.

En aquest sentit, els ciutadans de Sóller, liderats pel col·lectiu SOS, ja han traslladat al batle que “no té cap sentit” fer més aparcaments com a única estratègia, i demanen fins i tot un pàrquing dissuasiu abans de l’entrada pel túnel, “amb un bus llançadora”. Són exemples concrets que es van traslladar fa uns dies i que la portaveu del moviment, Sió Bauzá, resumeix així: “La gent vol veure que els polítics prenen decisions, no pot ser que ens contestin dient que s’ho estan mirant”. Per la seva banda, investigadors com Iván Murray van més enllà i no consideren que basti gestionar el que hi ha, sinó “decréixer”. En nombre de vols, vehicles i, anant al bessó dels problemes, “en capacitat d’allotjament”. Una mesura que comparteix amb Miquel Camps, del GOB Menorca. Els hotelers no parlen de decreixement, però sí de treure del mercat els milers de places il·legals que ara mateix s’exploren. I, sobretot, assenyalen les autoritats competents. “Avui dia hi ha mitjans tecnològics i humans per controlar l’oferta irregular, no hi ha excuses, i s’ha de fer”, diu la vicepresidenta Maria Jóse Aguiló.

“S’ha de controlar i perseguir l’oferta d’allotjament il·legal”

La vicepresidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, Maria José Aguiló, considera que la mesura més important que es pot dur a terme contra la saturació és “el control i la persecució de l’oferta d’allotjament il·legal. Sabem que són milers de places, i no podem acceptar que cap govern afirmi que no té manera de posar-hi ordre”, assegura. La directiva hotelera recorda que “es tracta de turistes que generen impactes, que reclamen inversions i que provoquen molta despesa pública, suportada amb la contribució fiscal de les empreses i particulars que paguen els seus impostos”. “No podem tolerar aquest volum tan gran d’oferta irregular, que perjudica residents i visitants”, conclou. 

“Les administracions no poden eludir la seva responsabilitat”

L’investigador Ernest Cañada posa el focus d’atenció en el turisme que anomena “de proximitat”, que “es fica dins la vida de les ciutats” i, per tant, provoca una expulsió dels residents pels problemes de la convivència i “l’encariment dels preus de l’habitatge”. Considera que“les administracions no poden eludir la seva responsabilitat i han de començar a implantar mesures de regulació i control” als àmbits més purament urbans. “A més, tot plegat passa en un context ‘de canvi climàtic’, que agreuja la situació”. “No es pot créixer indefinidament, ni a qualsevol preu, les Balears són un clar exemple del que pot passar”, assegura.

“Cal llevar dues places turístiques per cada una de nova”

Menorca, tot i ser l’illa de les Balears amb menor pressió turística, ha viscut també un important augment de la pressió humana els darrers anys, especialment coincidint amb la postpandèmia. Per al coordinador territorial del GOB, Miquel Camps, “ara mateix ens trobam que ja tenim dades clares del que passa, com per exemple que a l’estiu hi ha un 30% d’excés de vehicles”, assegura. Davant aquesta realitat, que es viu en tots els àmbits, l’entitat considera que cal atacar “l’arrel del problema, que és l’oferta d’allotjament”. “És important reduir-la de manera progressiva, i pensam que cal establir-hi un ràtio de dues per una places, el que vol dir llevar-ne dues per cada una de nova que s’autoritzi”, afirma. 

“Cal reduir la capacitat de l’aeroport i els vols nocturns”

Des de fa anys el geògraf i investigador de la UIB Iván Murray defensa el decreixement com a única alternativa. “Reduir la capacitat de l’aeroport, restriccions de vols internacionals nocturns i reducció de freqüències dels estatals” són les seves propostes. A més, en matèria habitacional, considera imprescindible “establir restriccions en l’adquisició d’habitatges als no residents, i una fiscalitat progressiva a les segones residències”, assegura. Pel que fa a la mobilitat, creu que s’ha de combatre l’excés de cotxes mitjançant “els imposts de circulació especials per als cotxes de lloguer i una imposició progressiva als que tenen més d’un vehicle”. És conscient que sense la implicació de l’Estat aquestes mesures no són viables. 

“Fer més aparcaments no basta, cal reduir el nombre de cotxes”

El que va passar a Sóller fa un parell de setmanes ha estat una de les imatges més poderoses per retratar la saturació que pateixen les Illes. Durant unes hores, es va haver d’anar tancant i obrint el túnel d’accés al terme perquè hi havia un embós monumental. “Aquesta realitat ja ve d’enrere i ja s’havia avisat l’Ajuntament. A Sóller no hi caben tants de cotxes i, per tant, la proposta que feim els veïns és combinar una sèrie d’actuacions, que van des de fer aparcaments, a gestionar millor els que ja hi ha, que a vegades queden plens pels estrangers”, afirma Sió Bauzá, de SOSSóller. “Ara bé”, afegeix, “hi ha moments que tants de cotxes no hi caben, i caldrà reduir-ne el nombre, o no en sortirem”.