Milers de balears, exclosos de la banca

Palma“Abans ens regalaven de tot per obrir un compte. Ara, si tens sort de tenir un banc al teu poble, dones gràcies i, quan demanes que et mirin si t’han cobrat un rebut, t’envien al caixer. Jo no he pogut comprovar si he pagat la contribució des d’octubre. Les persones grans estam abandonades”. Les paraules del portaveu de l’Associació de la Tercera Edat de Lloret de Vistalegre, Martí Gelabert, representen les de moltes altres persones grans de les Balears –i de la resta de l’Estat. En el cas d’aquest municipi, l’oficina de CaixaBank, l’única que hi ha, obre dos matins a la setmana. “A Lloret està molt clar què ha passat. Teníem la Banca March, el BBVA i la Caixa oberts cada dia. I ara una sola entitat un grapat d’hores i, després, serveis a domicili del banc Mediolanum. Els qui, per exemple, eren clients de la Banca March, ja no la tenen ni a Sineu i han d’anar fins a Inca. I a sobre donam gràcies perquè hi ha pobles que no tenen ni això”, lamenta el batle, Antoni Bennàssar. “Les noves tecnologies són cada vegada més complicades per temes de seguretat i, per tant, estan excloent la gent gran i la no tan gran”, afegeix. 

Segons les dades oficials, un 6% dels municipis de les Balears no tenen oficina bancària. Ho diu un estudi encarregat per la interessada, la mateixa banca, que una part de les patronals –AEB, CECA i UNACC– va fer el 2022. La població d’aquests municipis és poc representativa pel que fa al volum, però “l’exclusió és molt major”, critica el delegat sindical de Sabei-CGT i treballador de la Banca March, Benet Llompart. “Hi ha molts pobles que tenen una oficina i obren poc”, continua, a més de remarcar que això implica que en aquest cas els ciutadans “no poden triar entitat si volen una atenció presencial”. A les ciutats, la reducció també és dramàtica: “Si vols que t’atenguin en persona, has de demanar hora, desplaçar-te molt més que abans i, segons el que demanis, t’envien al caixer”, diu Llompart. En el cas de la gent gran, la situació és “un veritable fracàs del sistema bancari, que la classe política ha estat incapaç d’aturar pocs anys després d’haver-hi dedicat milers de milions d’euros per salvar el sistema”, critica amb duresa el sindicalista. I afegeix que, “encara que hagi desaparegut un 30% del personal, en realitat una part s’està subcontractant”. “Telefones a un call center i dones les teves dades pensant que és el banc, i ves a saber amb qui parles”, apunta.

El Banc d’Espanya va publicar a finals del 2022 xifres que certament retraten un canvi de paradigma, el final de la banca de proximitat. Del milenar d’oficines que hi havia a les Illes el 2015, ara en queden 429. En el grup de les entitats més implantades, la Banca March ha reduït un 49% les oficines; el Sabadell, un 43%; el Santander, un 44%, i el BBVA ha passat de 70 a 47, un 32% menys. CaixaBank, que és l’entitat hegemònica ara mateix, ‘només’ ha minvat un 12% les oficines. El motiu és l’absorció de les de Sa Nostra, a través de Bankia. En tenia 213 el 2015, que eren només de la Caixa, i ara en té 186. Només una entitat ha obert oficines des del 2015: Colonya ha passat de 20 a 22, i el 2023 espera créixer. “I això aplicant un model tradicional, que per alguns està caducat: atenció personalitzada, confiança i fer del contacte directe una oportunitat de negoci, sense vendre mòbils ni ordinadors”, explica el president de Caixa Colonya, Pep Cifre.

Els antics treballadors de Sa Nostra, que encara sobreviuen dins CaixaBank després de fusions i absorcions, observen amb frustració el que està passant. “Evidentment, per als nostres companys és molt dur, perquè tens unes instruccions clares, un nou model, que ja no es basa en el que vàrem conèixer: tenir cura dels doblers de la gent i atendre’ls cara a cara, resolent-ne els problemes. Ara tot va per cita prèvia, restricció d’horaris d’atenció i, després, una forta pressió per vendre productes que no tenen a veure amb la banca, com tecnologia, per exemple”, expliquen els representants sindicals de la UOB a CaixaBank, Joan Torrens i Joan Reynés, que apunta que “CaixaBank ha sabut trobar un nou model de negoci”. “Amb un euríbor negatiu, els doblers ja no eren rendibles, però el que està clar és que pel camí ha quedat tota una manera d’entendre l’atenció i el servei, i això deixa clarament un perjudicat: les persones grans”, critica.

Unica opció

L’oficina de CaixaBank de Búger només obre dos dies a la setmana des de l’1 de gener d’enguany, seguint el model d’altres poblacions petites. És, com en molts de casos, l’única oficina bancària del nucli. “A Menorca, CaixaBank és l’única opció a Fornells, Sant Climent i es Mercadal”, explica el portaveu de la UOB, Sito Ferrer, que recorda que Llucmaçanes és l’únic nucli sense cap oficina a l’illa. “El personal fa veritables equilibris per atendre la gent, ciutadans que arriben amb problemes perquè la banca electrònica s’ha implantat de manera precipitada, altres que no tenen habilitats tecnològiques, i has de donar resposta a tot això”, diu Joan Reynés. “Mentrestant, des de dalt es demana clarament un model de major rendibilitat i eficiència. Però jo em deman: això és sostenible en el temps?”, afegeix. 

La resposta la té el batle de Deià, Lluís Apesteguia. Aquest municipi, juntament amb Escorca, es va trobar sense cap oficina, ni tan sols caixer. “És un desastre. Fa uns mesos vàrem instal·lar un caixer automàtic d’ATM al mateix ajuntament, per poder almenys oferir efectiu. Però per a qualsevol gestió has d’anar als pobles veïns i, evidentment, en el cas d’una població de muntanya com la nostra, és un desplaçament que per descomptat les persones grans no poden assumir. I així continuam”, explica Apesteguia. Els batles de Deià i d’altres municipis que veuen com s’acosta el moment de perdre la darrera oficina bancària es varen reunir per demanar comprensió als bancs. “És molt frustrant, de moment no tenim resultats”, afirma.

“Jo he d’esperar que els fills puguin venir i m’acompanyin al banc a treure doblers. M’ho han de gestionar tot. A mi un dia em varen dir que si volia saber si m’havien pagat la pensió havia d’anar al caixer. Jo no en sé, no ho he fet mai, em fa molta llàstima que ens tractin així”, diu indignada Maria Rotger, que té 79 anys i viu a Palma, on les oficines s’han reduït a la meitat des del 2015. “És un procés que es basa en interessos purament econòmics, de rendibilitat a curt termini, i que les institucions hauríem de poder aturar perquè el ciutadà té dret a rebre un servei bancari. Amb l’excusa de la digitalització per la covid, es va accelerar una retallada brutal que ha deixat tirada la gent gran”, diu el director general de Consum, Félix Alonso, que va escriure una carta al Banc d’Espanya per denunciar la reducció de les hores d’atenció per part de CaixaBank, a partir d’una queixa de FACUA. “S’han aconseguit millores amb la Llei 4/2022, que regula l’atenció i la protecció dels col·lectius vulnerables. I això demostra que les protestes i les queixes ciutadanes són fonamentals”, continua el polític de Podem. “De tota manera, han encetat un rumb en què les persones no van en primer lloc, i ho hem de continuar denunciant”, afegeix.

El paper tou de l’Administració

Bona part dels experts i representants dels treballadors coincideixen a assenyalar el paper tou de l’Administració. “No hi ha banca pública i la privada s’ha orientat a guanyar doblers com sigui. Hi ha fórmules, com fer servir la xarxa de Correus, per prestar serveis bancaris bàsics i públics. Hi ha oficines a molts pobles”, diu l’economista Pau Monserrat. “Tothom ha de tenir accés als serveis bancaris, però això és responsabilitat de l’Administració. Recordem com varen acabar les caixes per voler fer de bancs, i a sobre els ciutadans vàrem pagar la festa. I ara ens trobam això”, apunta, i insisteix que el poder de la banca ha fet que s’implanti un model que exclou persones, sense que s’hagi actuat per compensar-ho. “Hi ha gent que no pot cobrar l’ingrés mínim vital perquè té el compte bloquejat. I un sistema bancari de difícil accés cronifica la situació i ningú no hi fa res”, afegeix.

De totes maneres, aquest analista també vol recordar que, fins ara, el model es basava “a acudir a una entitat privada, que té un interès concret a vendre’t productes, i demanar assessoria”. “Confonem la figura d’un assessor financer amb el representant d’una entitat. Ens manca cultura financera i informar-nos abans d’entrar a un portal concret, perquè, si no, sols ens vendran allò que tenen ells. No oblidem que aquells directors de confiança que ara enyoram varen enflocar preferents a les nostres persones grans”, sentencia.