La ministra d’Hisenda apunta a les rendes altes
Els qüestionats pressupostos del 2019 pretenen sostenir l’estat del benestar gravant més els rics
MadridEl PSOE no governava a Espanya des de feia set anys, quan José Luis Rodríguez Zapatero va cedir l’executiu -en plena crisi econòmica- al PP de Mariano Rajoy. Era el 2011. L’arribada de Pedro Sánchez al poder ha provocat canvis cada cop més evidents en la manera de gestionar l’Estat i els seus recursos. L’executiu, amb una ministra d’Hisenda, María José Montero, amb experiència i les coses molt clares, ha intentat marcar perfil i distanciar-se del PP en matèria de política fiscal. L’exemple més evident són les mesures que ha impulsat amb un marcat caràcter social i, sobretot, pensades perquè les rendes altes i les grans empreses paguin més. “Montero és una ministra d’esquerres. Podem està encantat amb ella, el partit hi té molt bona relació”, asseguren fonts de l’entorn de la titular d’Hisenda.
Sánchez necessita més ingressos per finançar el seu estat del benestar, però tant el Banc d’Espanya com l’Airef qüestionen que els seus plans siguin sostenibles. La recepta del president espanyol, afirmen des d’Hisenda, és que “els impostos que s’apugin afectin les rendes més altes i les grans companyies”. La majoria d’iniciatives s’inclouen als pressupostos generals del 2019, que la setmana que ve es debatran al Congrés de Diputats.
Seguretat Social
L’Estat vol augmentar els ingressos un 7%
L’Estat necessita més ingressos com sigui per poder reduir el dèficit de la Seguretat Social. A principis d’any l’executiu va augmentar les bases mínimes i màximes de cotització per poder ingressar 2.000 milions extra, així com la quota dels autònoms. Segons publicava aquesta setmana Expansión, Treball també prepara una ordre ministerial per reforçar l’obligació de les empreses de pagar la cotització dels treballadors de més de 55 anys acomiadats en un ERO.
Escoles concertades
Hisenda sosté que no ha canviat de criteri en les donacions
Aquesta setmana Hisenda ha afirmat que les donacions que els pares paguen a les fundacions d’escoles concertades no es poden deduir. El govern sosté que això sempre ha estat així, però també és cert que alguns pares fins ara s’aplicaven aquestes deduccions i que, si hi havia algun dubte, a partir d’ara ja ha quedat clar que no ho podran seguir-ho fent.
IRPF i impost de societats
Augment selectiu per a les rendes més elevades i les empreses
Amb l’augment de l’impost sobre la renda (IRPF) es preveu recaptar 328 milions més. És una pujada que només afecta el 0,4% de gent més rica de la població: s’augmentaran dos punts per a rendes superiors a 130.000 euros i quatre punts per a les que superin els 300.000 euros anuals. També s’apuja quatre punts les rendes de l’estalvi a partir dels 140.000 euros.
Pel que fa a l’impost de societats, el tipus mínim es fixa en el 15% del resultat comptable per a grans empreses i el 18% per a la banca i les empreses d’hidrocarburs, un augment que afecta només grans companyies. Són poc més de 10.000 empreses, el 0,7% de les que tributen per societats. També es redueix un 5% les exempcions que hi ha ara per dividends. A canvi, l’Estat aspira a embutxacar-se 1.776 milions més.
Menys IVA
Es redueix en un grup reduït de productes, però queda compensat
L’IVA és l’excepció, ja que es redueix en productes d’higiene femenina, serveis veterinaris i llibres i diaris digitals. Per a l’Estat, això suposa deixar d’ingressar 77 milions, que es compensen amb la reducció de la bonificació de l’impost especial sobre el gasoil. Així, la balança es decanta en favor de l’Estat, que ingressarà 670 milions més pel gasoil.
Noves taxes
Es volen gravar activitats de les empreses digitals i dels bancs
L’executiu de Sánchez ja ha aprovat el projecte de llei per posar en marxa dos nous impostos per a multinacionals: la taxa Tobin, que grava certes transaccions financeres, i la taxa Google, que grava activitats d’empreses digitals. “S’han buscat noves àrees de fiscalitat que ara mateix no estan al radar d’Hisenda”, expliquen a l’executiu. “Les grans corporacions, i en especial la banca, han de contribuir més a l’erari públic. El bancari és un sector que té grans beneficis”, subratllen.
MENYS PRESSIÓ FISCAL QUE A L’EUROZONA
34,5%
És la pressió fiscal de l’Estat en relació al PIB espanyol del 2017.
És substancialment més baixa que
la de la zona euro (41,4%)
227.356
És la previsió d’ingressos tributaris (en milions d’euros) per al 2019 que recull el projecte de pressupostos de l’Estat. És un 9,5% més que el 2018
