Guindos nega que hi hagi una intervenció de les finances catalanes

Madrid"Intervenció, no". El ministre d'Economia, Luis de Guindos, també es nega a fer ús d'aquest terme per fer referència a les mesures de control financer que el govern espanyol va aprovar divendres per impedir el referèndum de l'1 d'octubre. Segons Guindos no es pot anomenar intervenció perquè "no es condicionen les polítiques de sanitat, educació i seguretat, sinó que s'aplica un sistema de certificació de pagaments", el que divendres el seu homòleg al departament d'Hisenda va batejar com "un sistema de pagament nou".

Guindos també ha recordat que a hores d'ara, al matí de dimarts, el president Puigdemont encara és a temps de signar l'acord de no-disponibilitat de crèdit per comprometre's a no gastar el pressupost que té pendent i col·laborar en la certificació dels pagaments perquè no sigui l'Estat qui assumeixi la tasca, Cosa que 'de facto' sí que suposaria una intervenció total de les finances catalanes, que ja ho parcialment intervingudes a través del control de les partides bàsiques i del sector financer (fins i tot de les targetes de crèdit dels alts càrrecs del Govern). El ministre, fins i tot, ha recordat a la Generalitat que encara és a temps de recuperar el sistema de certificats de la interventora general que es va deixar de dur a terme la setmana passada.

L'apocalipsi de la independència

La inviabilitat de la independència de Catalunya és l'argument força de Guindos, que ja fa temps que sosté que és irreal i impossible que passi, tant des del punt de vista legal com econòmic. Aquesta vegada, però, ha començat a reforçar l'argumentari amb les possibles conseqüències econòmiques que tindria per a Catalunya fins a plantejar gairebé una apocalipsi. El ministre ja va afirmar ahir en una entrevista a la Cope que la independència de Catalunya provocaria un empobriment "brutal de la societat catalana" i el PIB cauria un 30%.

Entre el llistat d'arguments hi ha la sortida de Catalunya de la Unió Europea i la zona euro, però també dels tractats de comerç internacionals. Guindos ha apuntat que Catalunya hauria de crear la seva pròpia moneda i el seu propi Banc Central, cosa que provocaria una lluita amb la moneda forta (l'euro) que acabaria en una situació d'inflació a Catalunya. També ha recordat que es perdrien els fons europeus d'inversió i, per tant, tots els projectes que hi estan vinculats. Per tot això ha reiterat que "l'escenari alternatiu és molt millor i Espanya no permetrà que Catalunya hi surti perdent".

Just en aquest punt, el ministre ha deixat clar que "tant el govern espanyol com l'Estat" impediran que hi hagi un referèndum o una eventual independència de Catalunya i s'ha referit a l'aplicació de l'article 155 secundant l'argument del govern espanyol en el sentit que res està descartat. "Actuarem amb prudència, moderació i proporcionalitat, no entrarem en les provocacions que volen per generar victimisme", ha assegurat. Però ha deixat la porta absolutament oberta: "Hi ha coses que no es diuen i que si després passen el govern està plenament convençut del que ha de fer".

Tot i això, també ha deixat clar que davant una eventual independència de Catalunya Espanya també hi sortiria perdent, tot i que ha evitat quantificar-ne l'impacte. "No serien bones notícies, és una part substancial de la història d'Espanya, hi perdríem tots", ha dit.

Amb tot, el ministre d'Economia de Rajoy ha insistit que ni tan sols "el problema de Catalunya" posa en dubte el creixement de l'economia espanyola. Guindos ha insistit que, en tot cas, es milloraran les perspectives de creixement de l'economia espanyola i que "ningú preveu" que les agències de qualificació del deute rebaixin el 'rating' d'Espanya.

Un altre paquet del 9% de Bankia

D'altra banda, el ministre Guindos ha fet referència a la venda per paquets de Bankia, ja fusionada amb BMN. El ministre ha reiterat el que ja havia avançat a principis d'estiu que la intenció era intentar treure'n un altre paquet d'entre el 7% i el 9% abans que acabi l'any. Abans però, caldria donar més liquiditat a l'entitat perquè l'Estat encara en té un 67% .

Justament sobre la fusió de Bankia i la consolidació del sector financer a Espanya, ara amb només onze grans bancs, el ministre ha assegurat que el 90% del mercat ja està consolidat i que si hi ha la porta oberta a noves operacions seran poques.