Com el model balear ignora la productivitat i la competitivitat

PalmaEl model basat a atreure cada vegada més turistes i en la incorporació de treballadors de baixa qualificació professional ha generat a les Illes un deteriorament de la productivitat i la competitivitat que ha conduït a la discreta evolució del Producte Interior Brut (PIB) per càpita a les Balears si es compara amb el d’altres regions properes. És cert que en els darrers 20 anys el nostre PIB per càpita ha augmentat més de 10.000 euros, però també ho és que si fa 20 anys érem la tercera comunitat autònoma de l’Estat en aquesta classificació -i molt per damunt de la mitjana-, ara en som la setena, la darrera de les que hi ha per damunt de la mitjana espanyola i en tendència descendent. Si observam el fenomen a escala europea, de les 282 regions que té la Unió, les Illes Balears ocupam la posició 113, és a dir, a la meitat baixa de la taula. Dues dècades enrere érem quasi 20 punts per damunt del PIB per càpita mitjà de la Unió Europea i ara som 3,6 punts per davall. Això vol dir que un ciutadà de les Illes, tot i que ara té més doblers disponibles a l’hora d’omplir la cistella de la compra amb béns i serveis, públics i privats, de fet en pot comprar menys que no l’any 1998 en comparació amb un ciutadà mitjà espanyol o europeu. Aquest deteriorament es produeix fins i tot en èpoques de creixement econòmic.

La població es dispara

El 1998 érem poc més de 796.000 habitants a l’Arxipèlag i el 2018 arribàrem a 1.129.000. La població, amb una crescuda de prop del 42%, ha sumat més de 300.000 individus, el gruix dels quals són treballadors amb baixa qualificació dels sectors turístic o de la construcció. En paraules del professor de Macroeconomia de la UIB Javier Capó, “el model productiu balear està orientat a generar més quantitat -de turistes-, però obtenint cada vegada uns ingressos més petits”. Afegeix que “així necessitam augmentar molt la mà d’obra poc productiva per fer pujar el PIB en una proporció molt menor al que puja l’ocupació”. Per Carles Manera, president del Consell Econòmic i Social (CES), “el dinamisme econòmic d’aquest model ha atret molta gent de fora a treballar a les Illes, que alhora ha contribuït a generar encara més activitat econòmica”.

Per altra banda, Joan Mir, del Departament d’Economia de la UIB, denuncia que “les Illes Balears no tenen competències per decidir la quantitat de població procedent de fora que s’absorbeix i això ha provocat l’arribada de persones amb baixa formació els darrers anys”. Segons Mir, “tenim dues poblacions: una d’illenca d’origen que ha vist créixer de manera estable el seu PIB per càpita i una altra d’immigrada, cada vegada més nombrosa, amb un PIB per càpita cada cop més baix”.

Curtterminisme, innovació i productivitat

La manca de planificació a llarg termini, tant pública com privada, és una altra de les causes més assenyalades per part dels experts quan cerquen explicacions a un ritme de creixement del PIB per càpita que, des del 1998, ha estat 30 punts inferior al de la mitjana estatal.

Segons l’economista Pau Monserrat, “s’ha insistit massa en aquest model econòmic basat en el turisme de masses encara que ja fa alguns anys que mostrava símptomes de ser insostenible a llarg termini”. Explica que és “un greu error estratègic que un turista britànic no pugui diferenciar entre un hotel d’aquí i un de Turquia”. “Ni els hotelers ni la classe política -afegeix- han treballat en una marca Balears diferenciada que ens permeti augmentar el valor afegit”.

Per part seva, Joan Mir creu que, efectivament, “la manca d’innovació ha condicionat molt l’evolució de l’economia illenca” i ho atribueix, en part, a una ínfima inversió de l’Estat a les Illes que implica directament una pitjor qualitat del sistema educatiu i de la Formació Professional”. El sistema productiu tampoc és capaç de generar recursos suficients per impulsar aquesta innovació i la nostra economia continua patint de baixa productivitat i poc valor afegit.

El president del Consell Econòmic i Social, Carles Manera, reconeix que “la curta durada d’una legislatura impedeix als governs actuar pensant a mitjan i llarg termini”, però, en canvi, afirma que a la nostra economia “hi ha molta més innovació i diversificació del que sembla”. Manera assegura que actualment “tenim molts nínxols de sector quaternari i quinari, allà on la innovació és el pa de cada dia”. El CES ja ha demanat a l’Institut Nacional d’Estadística que reconegui la innovació que existeix al sector turístic i que, segons Carles Manera, encara no es reconeix. “És necessari incrementar la nostra R+D+I, però això no treu que, de les tres inicials, la I sigui la que està més viva a ca nostra”, sentencia el president del CES. Sigui com sigui, la innovació apareix actualment com un punt sensible de l’economia balear al registre de dades de la Fundació Impulsa Balears.

L’economia submergida o la corrupció són difícils de quantificar. Existeix un cert consens entre els economistes consultats respecte que aquests aspectes no es troben entre les causes principals de la discreta evolució del PIB per càpita balear, si bé assenyalen que no solen ser bandera de les economies estables.