MadridMig any de reunions i, al final, cap canvi substancial. La proposta que el comitè d’experts presentarà la setmana que ve sobre la reforma del finançament autonòmic no preveu grans canvis respecte a l’actual marc, i millora poc (o gens) les condicions d’aquelles comunitats que s’havien queixat més. Així ho expliquen a l’ARA diverses fonts coneixedores de les reunions que s’han produït. Si les recomanacions que recull l’informe es porten a la pràctica sense canvis, no es condonarà el deute que les autonomies han contret amb l’Estat, no es tindrà en compte el cost de la vida de cada comunitat per repartir els diners i, sobretot, tampoc es distribuiran estrictament en funció del que aporta cada autonomia. Es manté, doncs, l’ statu quo.
Les discrepàncies entre els diferents representants autonòmics han impedit redactar un document que abordi canvis profunds i amb un consens ampli, com va avançar TV3. Des que es va constituir el comitè d’experts s’ha percebut la manca de consens i la diversitat de sensibilitats que representava cadascun d’ells. Per això, ara que només falta incloure les esmenes abans de presentar-lo al Consell de Política Fiscal i Financera (l’òrgan que reuneix Hisenda amb els consellers de Finances de les comunitats), alguns dels assistents a les reunions es mostren “relativament satisfets del resultat tenint en compte les dificultats”, mentre que d’altres asseguren que el resultat és pitjor del que es tenia fins ara. Fonts properes a Hisenda s’havien mostrat escèptiques sobre la veritable utilitat del comitè.
Ordinalitat, però no a la pràctica
Ordinalitat, però no a la pràcticaQuè recull finalment l’informe? Una de les reclamacions històriques de Catalunya és que el sistema de finançament es regeixi pel principi d’ordinalitat, és a dir, que les comunitats rebin segons el mateix ordre que aporten i no passi com ara, que Catalunya és la tercera que més aporta, però la desena que més rep. L’informe fa un intent d’incloure l’ordinalitat, però acaba matisant-lo. Segons expliquen les mateixes fonts, la proposta de model passa per anivellar els recursos de totes les comunitats i donar més diners a les que tenen més capacitat tributària. Així, serien les comunitats més riques les que més rebrien. Però la proposta inclou una clàusula de statu quo que preveu compensar les comunitats que d’entrada perdrien recursos respecte a l’actual situació. Així doncs, no hi hauria canvis substancials.
Una altra manera de neutralitzar l’ordinalitat és la proposta que el comitè d’experts preveu respecte a l’IVA. Es deixaria de repartir en funció de la capacitat recaptatòria de cada comunitat i a partir d’ara es faria en funció de la població ajustada. Això significa que es comptabilitzarà a partir de la població resident i, per tant, les comunitats amb més turisme no rebran diners en funció del que realment han recapat. Aquest canvi és un dels que han esmenat les Illes Balears, que han recollit una proposta alternativa amb desenes de millores al document dels experts.
A més, es preveu crear un IVA col·legiat, que permetria que les comunitats apugessin aquest impost però només si es posen d’acord per unanimitat, cosa difícil perquè algunes ja han avançat que no ho volen fer. A més, també preveu fixar un mínim i un màxim en l’impost de successions
El document tampoc aborda que es reparteixin els diners tenint en compte el nivell de vida de cada comunitat, simplement ho esmenta com una cosa a tenir en compte més endavant.
Reestructuració del deute
Reestructuració del deute Un altre dels temes més controvertits és la possibilitat de condonar el deute que les comunitats han contret amb l’Estat a través de mecanismes com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). En aquest cas, com avançaven aquest dijous Expansión i TV3, el comitè no preveu la possibilitat d’establir una quitança, sinó que es deixa la porta oberta a millorar-ne les condicions a través d’una reducció o d’una reestructuració del deute. Segons ha pogut saber l’ARA, una majoria dels experts estaven en contra de condonar el deute però a favor de reestructurar-lo, amb unes condicions més favorables.
Finalment, ara que hi havia sobre la taula la discussió del paper de les comunitats forals, el document deixarà clar el malestar de la resta de comunitats amb la negociació paral·lela per actualitzar la quota basca. Una última mostra que cadascú ha optat per escombrar cap a casa abans que oferir canvis.
LES CLAUS
1. Per què s’aborda la reforma del sistema de finançament?
Perquè toca. La llei establia que el sistema actual s’havia de revisar el 2014, però el text estava escrit de forma prou ambigua per no fer-ho, de manera que el PP va optar per no fer-ho. Ara la pressió de les comunitats (incloent-hi les del PP) ha fet que es revisi.
2. Quina és la tasca del comitè d’experts?
A petició del ministre d’Hisenda i de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, després de reunir-se amb els representants de cada comunitat, el febrer passat es va constituir un comitè format per 16 experts designats per cada autonomia i quatre més de designats pel govern. La seva tasca era consensuar un informe com a proposta per reformar el sistema de finançament i poder presentar-la al Congrés de Diputats.
3. Catalunya forma part de la comissió?
No. El govern de la Generalitat ja va avisar que no hi seria i no va designar cap expert. El departament d’Economia de la Generalitat es limita a escoltar els avanços del comitè a través del representant balear, l’economista de la UPF Guillem López Casasnovas, però aquest no fa de portaveu català ni presenta propostes de Catalunya.
4. De què serveix a la pràctica l’informe?
Per a molts té números de quedar en paper mullat. Un cop redactat, a finals de la setmana que ve s’enviarà al ministre d’Hisenda i a la vicepresidenta i responsable de les administracions públiques. Aleshores s’haurà de discutir amb els representants autonòmics i aprovar-lo en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera. Si s’aprova, després serà el Congrés de Diputats qui el sotmetrà a les esmenes de tots els grups per acabar concretant la reforma com un decret llei.
5. Quin ha sigut el resultat final?
Un document on cap dels punts està consensuat unànimement per les comunitats, amb moltes esmenes i pocs canvis profunds. No s’hi estableixen nous criteris a l’hora de repartir recursos com volen les comunitats més riques. Fonts de les reunions diuen que el document final serà ambigu i difícil d’entendre.