La modèlica política d'habitatge de Viena deixa fora els més pobres
La capital austríaca té un exitós sistema de protecció oficial, però en limita l'accés a immigrants i treballadors precaris
BarcelonaViena, la capital d'Àustria, apareix sovint al capdamunt dels rànquings mundials de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Una de les raons que expliquen aquesta bona qualitat de vida és la política d'habitatge de l'Ajuntament, basada en el control dels lloguers i en una elevada quantitat de pisos de protecció oficial. No obstant això, el sistema, iniciat fa aproximadament un segle, ha quedat en part desfasat, ja que en queden fora les capes més pobres de la població i afavoreix, sobretot, les classes mitjanes, segons explica el setmanari britànic The Economist.
El model d'habitatge és el gran llegat de la Viena Roja, el període després de la Primera Guerra Mundial en què un ajuntament socialista va invertir fortament en la construcció d'habitatge de caràcter social per a la població treballadora de la ciutat. Aquest model s'ha anat mantenint fins a l'actualitat i explica per què, en una ciutat d'uns dos milions d'habitants amb sous notablement més alts que a Catalunya, llogar una casa de 80 metres quadrats amb jardí costi només 900 euros al mes. L'ajuntament s'encarrega de controlar el preu dels lloguers perquè variïn molt poc al llarg dels anys.
El model està estès per tot el municipi fins al punt que un 60% dels vienesos viuen en habitatges "socials". El sistema també permet que, una vegada s'entra a viure en un pis, es pugui mantenir per tota la vida amb facilitat. A més, tot i que acostumen a ser força petits, els habitatges tenen bons serveis comuns: bugaderies, jardins, patis, guarderies i fins i tot piscines comunitàries o accés a llacs artificials. Mentre que a Londres el 86% de la població destina més d'una quarta part dels seus ingressos a l'habitatge (incloent-hi electricitat i gas), i a París aquest percentatge és del 67%, a Viena cau fins al 44%, segons dades recollides per The Economist. La majoria dels vienesos es poden independitzar amb 20 i pocs anys.
Els més pobres en queden fora
En total, el consistori vienès controla uns 220.000 habitatges socials, que poden ser des de grans blocs de pisos construïts als anys 20 fins a habitatge més modern. Així i tot, un 20% de la ciutat són "associacions d'habitatge amb beneficis limitats", entitats privades regulades per l'administració per oferir habitatge assequible. Un impost nacional de l'1% que paguen a mitges empreses i treballadors serveix per finançar-ne part dels costos.
En total, un 80% de la població vienesa compleix els requisits per accedir a algun tipus d'habitatge amb lloguer limitat. Per exemple, qualsevol persona que visqui sola i guanyi menys de 57.600 euros anuals nets ja hi pot accedir, mentre que una parella amb dos fills ha d'acreditar ingressos inferiors als 100.000 euros nets a l'any, segons The Economist.
Això fa pensar que el sistema només queden fora del sistema les famílies més riques, però hi ha altres criteris que tenen un efecte justament contrari. Per qualificar per a un habitatge social, cal demostrar que abans s'ha viscut dos anys a la mateixa residència al municipi de Viena. A més, cal ser ciutadà d'un estat de la Unió Europea. Aquestes dues demandes deixen fora una part del 34% dels habitants de la capital que no tenen passaport austríac, sobretot immigrants provinents de països extracomunitaris. També exclou gent que acaba d'arribar d'altres parts del país o de la UE i que encara busca feina.
Així mateix, cal demostrar que es compta amb una font d'ingressos regular, la qual cosa desqualifica les persones que tenen feines temporals o precàries. A més, molts d'aquests habitatges socials gestionats per associacions privades demanen una fiança per entrar a viure-hi, la qual cosa afavoreix les famílies amb estalvis i perjudica les que viuen més al dia.
