Ricard Garriga: “Per a moltes famílies, la pujada de l’Euríbor de 400 euros al mes és l’apocalipsi”

BarcelonaEn ple cicle de pujades de tipus, moltes famílies estan atrapades en l'alça de les hipoteques. Hi ha poques alternatives per rebaixar la quota, i la millor opció implica canviar el préstec de banc, el que es coneix com a subrogació. Un grapat d’empreses es dediquen de forma industrial a buscar ofertes de tots els bancs i a oferir solucions a les famílies, com ara Idealista Hipotecas, iAhorro, Rastreator o Trioteca. El conseller delegat d’aquesta última, Ricard Garriga (Barcelona, 1982), atén l’ARA per explicar què s’estan trobant els més de 80 treballadors de l’empresa que va fundar el 2018 després de sentir-se enganyat ell mateix. Provinent del sector tecnològic, repeteix una màxima que explica part del problema: “La gent no vol hipoteques, la gent vol cases”. 

Què s’han trobat en les últimes setmanes?

— Doncs drames familiars de no arribar a pagar la quota. Veritables drames: que no poden deixar de pagar la casa perquè és la casa familiar, que han estat retallant del súper, s’han venut el cotxe o la moto; es desprenen de coses no prioritàries, però rellevants, però a la casa no hi poden renunciar. El primer xoc és brutal, perquè per a moltes famílies trampejar 400 euros al mes és l’apocalipsi.

Per què ha passat tan bruscament?

— El que ha passat aquest any és la gran pujada de tipus. Si veus la corba, espanta. El gener del 2022 [l'Euríbor] estava al -0,47, i en sis mesos estava al 0,8. Més de quatre milions de famílies tenen hipoteca variable; cada mes aproximadament a 300.000 famílies se’ls actualitza l'interès del préstec. Fins ara, cada any aquestes famílies tenien notícia de quant de menys pagarien i ara de cop han de pagar molt més.

Per entendre aquest impacte: quant de més paga una família?

— La hipoteca tipus, de 200.000 euros a 30 anys i a Euríbor +1%, ha passat de pagar 620 euros a 1.029 euros.

Fa mesos que parlem de la pujada de tipus. ¿Això ha agafat per sorpresa les famílies?

— La inflació la notes amb la benzina o al súper, però la hipoteca només quan tens una actualització. Antigament, d’un any a l'altre no canviava gaire, i la tendència entre el 2011 i el 2022 és que cada any l'Euríbor anava baixant. I de sobte, la gran pujada. Som un país amb una cultura financera no gaire estesa. Hi ha gent que entén perfectament què és l’Euríbor i molta gent que no, que ho entén quan li toca la butxaca.

Quin tipus de client us trobeu?

— Ens truquen dos tipus de clients: els de nova hipoteca que volen comprar una casa; si no tens un històric és el que hi ha, et diuen «em pensava que era més barat» i ja està. Els altres són els que ja tenen una hipoteca i venen amb un missatge desesperat. Amb aquesta gent fem de psicòlegs més que una altra cosa. Estem veient més impacte en les famílies separades, o en famílies amb despeses altes. No és igual cobrar 1.000 i gastar 100 en hipoteca que famílies que guanyen 6.000 euros al mes i de 3.000 d'hipoteca acaben pagant-ne 4.000 i escaig.

Com ho encaixen?

— La gent se sent enganyada i perduda. Sovint tenen la impressió, errònia en la meva opinió, que el banc els ha enganyat. Molts dels gestors fan de psicòlegs. Si t'apugen 30 euros, mira, però 400 euros, a una família... El que fem és tranquil·litzar-los, escoltar-los i després explicar-los què ha passat. Quan ho han entès busquem solucions, que impliquen canviar d’hipoteca, directament. Al març, l'estalvi mitjà que hem aconseguit és de 315 euros al mes: de 1.406 a 1.091 euros de quota.

A qui afecta més aquesta situació des del punt de vista dels ingressos?

— A nosaltres ens truquen titulars d'hipoteques petites i de grans. El drama pot ser bastant similar. Tant la família que té una hipoteca d’un milió com la que la té de 50.000 euros ha de deixar de fer coses per fer front a la pujada.

¿Creu que hi ha famílies que no podran anar de vacances però que no ho saben encara?

— Depèn. En les converses que tenim ens expliquen de tot. Les vacances surten a les converses, però sortiran més amb les famílies a les quals els revisin la hipoteca a partir d’ara. Però sí, podria ser perfectament que famílies que tinguin revisió a partir del maig es quedin sense vacances.

Per què ens costa tant mirar la hipoteca?

— A la gran majoria no ens interessa, ens fa mandra. Volem cases, no hipoteques. És falta d’interès. Ara bé, quan et toquen la butxaca, tots ho entenem.

Què creu que passarà a llarg termini?

— La bola de vidre no la té ningú. Però en un món cada cop més interconnectat, qualsevol cosa a l’altra punta del món afecta l'Euríbor i la nostra butxaca. La volatilitat serà molt més elevada. El que té sentit és un Euríbor d'entre el 3% i el 4%; el que no tenia sentit és que fos negatiu. És com si un bolígraf no només val zero sinó que quan en vens un li dones diners a qui se l’endú. Ens havíem acostumat a una economia que no tenia cap sentit.

Per què els 'brokers' hipotecaris tenen millors ofertes que un client que va a l’oficina?

El nostre cost d’adquisició del client és molt inferior perquè, a diferència dels bancs, no tenim oficines. Tenim menys costos, treballem amb tots els bancs i com que ens connectem directament a la matriu, tenim preus més immediats que els de la mateixa oficina. Anem directament a la matriu, a la central, a demanar preu. A més, una oficina negocia poques hipoteques; nosaltres en negociem moltes i el volum ens permet rebaixar costos i millorar preus perquè en negociem centenars cada dia. I els usuaris cada cop confien més en figures externes a les quals ni els va ni els ve amb quin banc et cases.