Montoro reconeix que el model de finançament autonòmic és "dolent"

Madrid"Sóc el primer que es queixa del sistema", ha dit el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, sobre el sistema de finançament autonòmic i durant la comissió parlamentària d'aquest dijous en què havia d'abordar les línies principals dels pressupostos de l'Estat que el govern de Rajoy vol aprovar el primer trimestre d'aquest 2017. Després d'anys de queixes de les comunitats autònomes que han vist imposats criteris com la norma de despesa, l'endeutament o dèficit a l'hora de poder elaborar els seus pressupostos, aquest dijous el titular d'Hisenda ha assegurat que aquest és el moment de "reinventar" un model de finançament que presenta deficiències, ha reconegut, i ha assegurat que entenia que hi hagués queixes sobre un sistema millorable i, fins i tot, "dolent".

Montoro ha avançat que començarà a abordar aquesta reforma en la pròxima Conferència de Presidents de la setmana, que ve amb la promesa que s'incorporin "elements d'autèntica novetat" que permetin que "tots els ciutadans tinguin els mateixos serveis públics, independentment de la seva residència". Montoro, però, ha assegurat que fins ara no s'ha imposat un model de finançament "contrari al criteri dels seus governants", però ha reconegut que s'han detectat ineficiències en el sistema i que les administracions locals i autonòmiques no se senten "coresponsables" de la fixació dels seus criteris de finançament.

Penalització a les grans empreses i rectificació per a les petites

Un dels únics anuncis que ha fet Montoro durant la seva compareixença és la possibilitat de sancionar les grans empreses que endarrereixen els pagaments als seus proveïdors. En aquest sentit, el titular d'Hisenda ha afirmat que "s'està produint un abús de les grans empreses a l'hora d'endarrerir el pagament de les petites", cosa que el govern pot mirar de solucionar "amb penalitzacions en matèria tributària", ha explicat.

Pel que fa a la seva política fiscal sobre la tributació de les empreses, Montoro ha puntualitzat, després de les reclamacions del PDECat i Ciutadans sobre el perjudici que suposa per a les petites empreses l'últim enduriment dels trams per aplaçar el pagament de l'IVA, que "estan treballant perquè no perjudiqui els autònoms i les petites empreses una facturació més baixa". De fet, Montoro ha assegurat que aquesta revisió es farà abans del 30 de gener perquè "aquesta mesura no anava per a ells".

Rebaixa de l'IRPF

A banda, Montoro ha assegurat que durant la negociació dels pressupostos el govern de Rajoy manté la seva proposta electoral d'abaixar l'IRPF i malgrat que abans d'acabar l'any el govern de Rajoy aprovés un decret llei que implicava la tercera pujada d'impostos en tres eleccions. Al mateix temps, ha assegurat que aquest 2017 la recaptació per aquest impost haurà superat la del 2007, és a dir, que ja s'haurà situat a nivells precrisi, quan les arques públiques de l'Estat van ingressar 72.614 milions d'euros amb aquest impost. En la mateixa línia, Montoro s'ha felicitat de l'evolució de la recaptació per via d'altres impostos, que en la majoria de casos (IVA, IRPF i impostos especials) ja es troben a nivells del 2007. Tot i això, Montoro ha reconegut que l'únic impost que a nivell recaptatori encara és lluny d'aquest llindar és el de societats, que, de fet, es troba per sota de la meitat dels nivells d'aleshores. És en aquest sentit que ha justificat la darrera reforma d'aquest impost.

Més enllà, Montoro s'ha limitat a garantir que una de les claus per mantenir-se dins els límits marcats per Brussel·les és assegurar que la despesa pública sigui sempre inferior al ritme del creixement de l'economia.

"Hem d'aconseguir que a final de legislatura tinguem 20 milions d'ocupats, i serà aleshores quan podrem dir que la crisi estarà definitivament enterrada al nostre país", ha afirmat.

I malgrat reconèixer que cal limitar els nivells de despesa d'una manera "exigent" aquest 2017, Montoro ha assegurat que "s'ha reduït el dèficit públic amb més despesa social" i ha posat sobre la taula xifres que sostenen que el govern ha incrementat la despesa social (en educació, sanitat i protecció social) del 60,5 al 63% des del 2011.

Tot indica, però, que el govern de Mariano Rajoy compta tirar endavant els propers pressupostos amb el suport de Ciutadans i del Partit Nacionalista Basc (PNB) perquè el PSOE ja ha avançat que presentarà una esmena a la totalitat del document. A més, el partit socialista ha avançat que si tira endavant el document l'esmenaran parcialment quan calgui, i assenyala com un dels principals obstacles la pèrdua adquisitiva dels pensionistes amb la mínima revalorització del 0,25%.