Mor l'empresari i exministre d'Hisenda Juan Miguel Villar Mir

El fundador del grup industrial i immobiliari Villar Mir i exministre d'Hisenda durant la Transició, Juan Miguel Villar Mir, ha mort als 92 anys. Villar Mir va néixer a Madrid el 30 de setembre del 1931, era empresari i enginyer, i va fundar el grup industrial i immobiliari que porta els seus cognoms. Després d'estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins i exercir com a acadèmic a la Universitat Politècnica de Madrid, es va llançar a la carrera funcionarial a finals de la dècada dels 50 dins del règim franquista. 

Doctor en enginyeria de camins, canals i ports, en plena Transició va ser nomenat vicepresident tercer per a Assumptes Econòmics i ministre d'Hisenda en l'executiu de Carlos Arias Navarro, tot i no pertànyer a cap partit polític, malgrat que més tard va estar al punt de mira de la justícia espanyola per casos de corrupció vinculats al PP.

Era membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i marquès per concessió del rei emèrit, Joan Carles I, amb qui l’unia una llarga amistat.

Imperi industrial

Villar Mir és també conegut per haver sigut un dels fundadors i màxim accionista d'OHL i una de les sagues més importants d'Espanya en el sector de la construcció. El 1987 va adquirir a Altos Hornos de Vizcaya a la constructora Obrascon per una pesseta, ja que estava en fallida; la va sanejar i la va portar a cotitzar el 1991. Anys més tard, la va fusionar amb Huarte i Laín, empreses també amb problemes, i així va fundar el 1999 la coneguda OHL.

Alhora, també va crear el grup industrial i immobiliari que porta els seus cognoms, Villar Mir, i que agrupa diverses energètiques, siderometal·lúrgiques, fertilitzants o empreses de construcció, com ara Céntrica Energía, Ferroatlántica o Pacadar, entre d'altres. Aquest conglomerat va arribar a facturar més de 5.000 milions d'euros.

El 2016 Villar Mir va abandonar la presidència d'OHL per cedir-la al seu fill, Juan Villar Mir de Fuentes, però encara no va abandonar el control executiu. Amb tot, el 2018, forçat pel gran deute que acumulava, Villar Mir va haver de cedir la gestió i control d'OHL al grup mexicà Amodio, moment en què es va canviar el nom a OHLA. Fa poc més d'un any, el març del 2023, que Villar Mir va completar la sortida de l'accionariat de la constructora amb la venda de l'últim 7% que encara posseïa.

Amb tot, Villar Mir va patir una forta crisi, sobretot reputacional, a partir del 2015: només cal fer una cerca ràpida per veure que l’empresa constructora OHL surt vinculada a diverses trames de corrupció com Púnica, Gürtel, Bárcenas i Son Espases, a més dels problemes, en principi ja resolts a favor de la companyia, a Mèxic.

Durant els seus anys daurats, l'empresari i enginyer va tenir forts vincles amb altres grans empreses de l'Estat. El gener de l'any 2014 es va convertir en l'accionista de referència del grup immobiliari Colonial, amb una participació de més del 20% de les seves accions. Un any després va ser nomenat vicepresident del grup, encara que, de mica en mica, els problemes d'un excessiu endeutament el van portar a anar desprenent-se de companyies i participacions com les d'Abertis, la mateixa Colonial, Torre Espacio, Canalejas i OHL el 2023.

Vincle històric amb el Reial Madrid

Va ser candidat a la presidència del club madrileny l'any 1995, en unes eleccions que va guanyar Ramón Mendoza. Villar Mir acabaria sent vicepresident en la junta de Mendoza.

Es va tornar a presentar a les eleccions del Reial Madrid el 2006 i va tornar a perdre, aquell cop davant Ramón Calderón, que no acabaria el mandat al capdavant del club blanc, ja que va dimitir el 2009 després de ser acusat en l'assemblea de socis compromissaris de frau en els comicis de tres anys abans.