La manca de sancions alimenta la morositat: només una cinquena part de les grans empreses paga en el termini legal

BarcelonaLes empreses privades el 2021 tardaven de mitjana 72 dies a pagar als seus proveïdors i les administracions públiques, 61. La majoria de companyies moroses són grans (61%) i només el 20% paga dins dels terminis legals, que són 30 dies per al sector públic i 60 per al privat, segons recull un informe de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, que ha enquestat unes 800 empreses. "Això és un escàndol i pot acabar amb molts negocis i llocs de feina", respon a l'ARA el president l'associació, Antoni Cañete, que també està al capdavant de Pimec.

Tot i la situació, que no deixa de ser preocupant, les xifres de morositat han anat disminuint. L'informe assegura que tant el sector privat com el públic el 2020 pagaven les factures amb 77 dies de retard de mitjana, i el 2021 les empreses han reduït aquesta xifra en un 6% i les administracions en un 21%. Ara bé, la Plataforma adverteix que, si no s'apliquen noves mesures, a partir del maig les dades poden tornar a empitjorar perquè ja no hi haurà la injecció extra de diners que han rebut les comunitats autònomes per fer front al covid, s'acabarà el període de carència dels crèdits ICO, i les petites i mitjanes empreses hauran de tornar els diners prestats.

En aquest context, el govern espanyol ha aprovat la llei crea i creix, entre altres coses per reduir el retard dels pagaments de les factures. Amb la nova legislació, totes les relacions comercials entre empreses han d'expedir i remetre factura electrònica per garantir una major traçabilitat i control dels pagaments. "Si d'entrada no tens informació, és molt difícil saber d'on venen els problemes", argumenta el ministeri d'Afers Econòmics a l'ARA. També preveu que les empreses que no compleixin amb els terminis legals no podran accedir a les subvencions públiques, "un element molt rellevant si es té en compte el volum de diners que hi ha ara amb els fons".

La Plataforma, però, creu que la llei crea i creix és una cortina de fum i que és insuficient. En aquest sentit, Cañete assegura que hi ha moltes empreses que no reben subvencions i que, per tant, aquesta mesura coercitiva no els afecta. "Calen sancions, si prens mesures que els obliguin a pagar quan toca, no els quedarà més remei", remarca.

De fet, el 22 de setembre del 2020 el Congrés de Diputats va avalar per àmplia majoria tramitar la proposició de llei que va presentar Junts per Catalunya per posar en marxa un règim sancionador contra la morositat. La iniciativa, que va comptar amb 344 vots a favor i una sola abstenció, preveu sancions d'entre 6.000 i 100.000 euros per a les greus, i de fins a un milió d'euros per a les més greus. A més, inclou la prohibició de pactar un termini superior a l'establert per llei entre les parts.

Malgrat la unanimitat de gairebé tots els diputats, s'ha anat allargant el període d'esmenes –acumula 49 pròrrogues– i la proposició de llei resta estancada a la cambra espanyola. "Tinc l'esperança que en les pròximes setmanes es desencalli", apunta a l'ARA el diputat (ara del PDECat) Ferran Bel, que va defensar i registrar la iniciativa. Bel, tot i que creu que les mesures de la llei crea i creix poden ajudar fins a un cert punt a reduir la morositat, també considera que no són prou contundents. "Si es vol aconseguir un canvi d'actitud en els pagaments a curt termini, s'han d'aplicar sancions", coincideix amb la Plataforma.

L'Íbex-35, el pitjor pagador

Les empreses privades que tarden més a pagar els seus proveïdors són, precisament, les més grans i, de retruc, les que en surten més mal parades són les pimes, que tenen menys volum econòmic i moltes no es poden permetre cobrar amb tant de retard. L'informe destaca que l'Íbex-35 de mitjana està cobrant a 66 dies i estan pagant a 191 dies, i que només el 20% de les grans companyies paguen dins dels terminis reals. Això, segons Cañete, fa que moltes pimes hagin de fer mans i mànigues per sortir-se'n i que, tal com recull l'enquesta feta per la Plataforma, el 73% vegin perillar la viabilitat del seu negoci.

En aquest sentit, Cañete acusa les grans empreses d'acumular liquiditat que ja haurien d'haver pagat i, així, finançar-se a costa dels seus propis proveïdors. A més, el juliol del 2021, el president de la Plataforma va assegurar que saben que una part important d'aquest efectiu es podria utilitzar per recomprar accions pròpies al mercat per incrementar-ne el valor. "Recordem que fins i tot reben diners públics per pagar al dia i no els usen per al bé de l'economia, sinó en benefici propi. Això és molt greu i s'hi hauria d'actuar", denuncia Cañete.